709.- Per entendre algunes coses.-
La
situació de l’Estat espanyol és
complicada en massa qüestions de les que, sense cap ànim exclusiu, podem intentar
assenyalar-ne unes quantes:
La covid
galopa desbocada. Els índex epidèmics estan doblant pràcticament els que la pandèmia
ens plantejava els passats mesos de primavera. La diferència, pel que diuen, i és
favorable, sembla estar en la d’inferior
letalitat i la menor afectació als avis. Tot i això, si no hi ha cura, la situació sanitària petarà
en un termini estimat de tres setmanes
(Padrós Pres. Col·legi metges[1]
de Barcelona)
Com que
les limitacions no ho son per alguns, l’elit madrilenya és reuneix en un
sopar en ple toc de queda. Ple de
militars i de les altes esferes econòmiques i polítiques, ningú sembla que
pugui dubtar de que l’autèntic motiu de la trobada no era altra que la
discussió del repartiment dels fons que ens ha de fer arribar la UE. Com que la
vergonya sempre és aliena, no hi ha hagut dimissions, ni tan sols
manifestacions de vergonya...La vergonya sempre és la dels altres quan
critiquem en les mans de qui estem.
Sánchez
demana un nou estat d’alarma fins el 9
de Maig/2021. Ja sé que soc mal pensat. Però, ¿no és durant aquests sis mesos que la UE
aprovarà l’entrega de les subvencions previstes i acordades...? Sent mal
pensat, ¿no serà que és durant aquest estat d’alarma que el govern central
tindrà els poders extraordinaris necessaris per fer-se venir bé les dades que la
UE exigeix per facilitar l’entrega dels diners i corregir sense possibilitat de
rèplica el que li convingui....?
El
PP,
i els seus amics de VOX, volen que el govern PSOE – Podemos, caigui. Sempre ha
estat així. El Deep State, tot i estar manegant els fils de totes les
representacions teatrals, sap que
Sánchez ha d’aprovar uns pressupostos i que la presència dels comunistes,
tot i que blancs nuclears, poden pitjar alguna tecla dels extrems del
piano que incomodi aquests que maneguen les titelles. Tot el que es pugui fer
perquè aquests pressupostos, siguin els que siguin, no arribin a bon fi i que
comportin la caiguda del govern, sempre serà ben rebut. Aquests que manen,
tenen clar que els que vinguin al
darrera, també seran protagonistes del
guinyol corresponent.
Els que
poden donar un mínim suport a quests pressupostos son, ni més ni menys, els
separatistes i els etarres. És evident que entre el ideari de tota
aquella tropa guinyolesca, no consta res més que la unitat d’interessos
econòmics que queden representats per allò que s’ha definit com el Palco del
Bernabeu. Tota influència estranya,
ha de ser sistemàticament convertida en enemiga dels valors patris...
.
És
per això també cal torpedinar la
suposada Taula de Diàleg (inexistent, improbable i, a totes llums ineficaç, de produir-se), no
fos cas que a tots aquells se’ls hi
escapés un bri de qualsevol cosa
Tot i
això, és evident que els sostenidors de tota aquesta trepa que ens té enganxats
pels pebrots, està en hores baixes. La sentència del judici a Trapero, deixa en
evidència que els factòtums de la
Guardia Civil (Baena – Cobos) menteixen quan preparen els informes que
van a parar a mans dels jutges i durant la seva compareixença com a testimonis (perjuri....?), i que una jutgessa (casualment la Presidenta
del tribunal), emet un vot particular que la fiscalia no es veu en pit de
seguir per recórrer la sentència. Marchena ho ignora... Afegim-hi que la UE va
assenyalant a l’Estat espanyol la perillosa concomitància de les elits
polítiques amb les elits judicials que,
malauradament, s’han convertit en l’autèntic poder en aquest Estat. En aquest
sentit, la situació és dramàtica, I en massa ocasions, esperpèntica.
Tot
aquest panorama, tacat per desenes d’anècdotes més, em fa entendre algunes coses. Ha de ser difuminat perquè,
encara que sembli innocu, el PP trenca amb VOX i sembla com si les
titelles volguessin anar per lliure... És fa necessari actuar. Què millor que fer
entrar els russos (el gran perill de la Pàtria!) en escena i donar temps perquè
tot plegat es temperi...? Endegar coses amb la brunete mediàtica i amb teatre judicial muntat, sempre alegra al
personal...
J.
Vinyeta
29
d’Octubre de 2020
