699.- Del què està passant.-
Sembla
que aquí a casa nostra, la covid-19
comença a mostrar símptomes de control, tot i les deteccions diàries que es
manifesten . No es tracta de cantar trumfos ni de baixar la guàrdia, ans
al contrari. Però convindrem que l’objectiu des del centre de l’estat era que
tots els mals només fossin els de casa
nostra: en lloc més hi havia problemes seriosos i, per tant, eren necessaris
avisos internacionals a fi i efecte de que el
turisme, el poc turisme que es vaticinava, anés a parar a altres llocs,
lluny de casa nostra, contaminada, com qualsevol partitura musical, ad
libitum. Un cop complert l’objectiu, no solament no hi ha hagut la
necessitat d’amagar dades si no que,
curiosament, ha quedat clar que ha estat necessari prendre mides a tot l’Estat
per intentar corregir el que des d’aquí sabíem que era evident. Ha quedat clar
que, amb tots els errors que s’hi hagin pogut cometre, que segur que hi son,
aquí s’han fet les coses més ben fetes que
a la resta de l’Estat: les xifres així ho diuen. En el meu entendre
l’entrada d’Argimón ha donat un tomb a tot plegat, la serietat s’ha apoderat de la Direcció General
corresponent i ha començat les probes massives dels PCRs. Des del seu
nomenament, la seva presència ha estat una constant informativa i preventiva.
Mentre,
anem tirant amb el tema de l’emèrit que encara va donant joc. Tothom, inclosa
la premsa, sembla voler-se’n amagar del
problema (que ho és, i gros) que sacseja realment (mai tant ben dit...) les estructures del règim del 78. Aquelles
estructures, que tants s’entesten en garantir perquè son la raó de la seva
supervivència, tremolen. I dins del país, tot i ser ple estiu, comença haver-hi
alguna protesta per la impunitat
amb que es tracta alguns que son sempre, i no casualment, els que composen el deep State, dels que la institució monàrquica,
agradi o no, n’és el seu cap. Europa en parla, i molt. Tant que des de la
caverna s’han propiciat escàndols
posteriors paral·lels perquè intentéssim canviar de pantalla (allò dels calés
dels ajuntaments, per exemple, o les càrregues
judicials contra Podemos). I per completar el disbarat, el Gran Germà ha controlat la
llibertat d’expressió en les opinions antimonàrquiques especialment dels
polítics. No han estat més que moviments
habituals, com aquestes manifestacions que surten des de la dreta (com les
celebrades ahir protestant per la pèrdua de drets que ha comportat la pandèmia)
amb la intenció de fer caure el govern, que també, però que bàsicament pretenen apaivagar els ecos del que podríem
titllar d’infàmia...
Avui
recordem l’atemptat de les Rambles de fa tres anys. 17 morts i desenes de
ferits que continuen
immersos en les tenebres, sense
aclarir-se la implicació CNI/Imam de Ripoll
en els fets i, per tan fent, créixer, per la manca sostinguda de
transparència, la sospita de que els
serveis secrets espanyols varen actuar propiciant-los pensant més en l’excusa necessària per passar al nivell 5 antiterrorista
i controlar al territori amb desplegaments militars ad hoc. Potser que en les explicacions
de Puigdemont hi trobi resposta de per què no es va arribar al nivell 5 i per què aquell suposat
desplegament no es va fer d’immediat
i va esperar-se a fer-lo policialment a les vigílies del 1 d’Octubre, data que
també recordarem aviat. Una i altra, dates que no oblidarem.
J. Vinyeta
17 d’Agost
de 2020
P.S.:
1.- Bartomeu,
El
Bartu, ha portat al Barça a
una humiliació històrica. Ha estat el culminar d’una decadència, tan esportiva
com econòmica, contrastada finalment de la forma més escandalosa possible. De
totes maneres, puc entendre que la dimissió de tota la presidència no es faci
fins al ple que tenen anunciat per avui mateix. Però el que em resulta
inexplicable és que ni Setién ni Abidal
no presentessin la dimissió al final del partit. La professionalitat es manifesta prenen decisions difícils.
2.-
El cessament de Sergi Sol, l’apòstol tòxic del junquerisme com el
defineixen a La Republica[1], té
alguna cosa a veure amb l’última enquesta del CEO referent la caiguda dels
indepes d’ERC...? o en la toxicitat anunciada...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada