703.-
Madrid, els Jutges i la sentència.-
Madrid es crema. Però,
amb aquella xuleria que li és tan
pròpia, associada a una ineficàcia impúdica exultant, entén que tots hem
d’acompanyar-lo en el seu desastre i,
per major glòria de la capital imperial, morir en l’incendi. Tal és el resultat
de les mesures sistemàtiques anunciades cada divendres, per a ser posades en
pràctica el dilluns següent, a fi de que el afortunats
madrilenys tinguin temps suficient per escampar la covid 19 per la resta de la
geografia espanyola durant el cap de setmana.
Decisions polítiques que no maten a ningú les castiga l’Estat amb presó. Altres decisions que maten, les deixa impunes. En qualsevol cas, l’imperi és
el que mana.
Per ordre del Govern,
Felip VI no ha pogut venir a Barcelona,
per fer l’entrega dels despatxos de la nova promoció de jutges, per unes
suposades raons de seguretat que no s’han cregut ningú. Ha estat una decisió
política que potser pretén posar en evidència
la situació en funcions en que es
troba la cúpula judicial que, tot i
decaiguda i a l’espera dels nous nomenaments, va col·locant als més idonis a la seva ideologia en llocs clau.
La decisió del Govern no ha agradat als
jutges perquè els deixa en evidència i tampoc ha agradat a Felip, que els
necessita com a defensors interessat de
la monarquia. Com que no hi ha pogut anar, Felip s’ha emprenyat i, oblidant-se
dels seus deures constitucionals i de que constitucionalment gairebé ha de
demanar permís per anar pixar, no se li acut res més que acaronar Lesmes amb
una trucada clarament còmplice amb la
situació actual de la cúpula
judicial. Joaquin Urias, exlletrat del TC, diu obertament que Felip ha trencat
amb la Constitució[1]. I com
que la cosa ha estat suficientment patètica, Javier Pérez Royo també es
despatxa a gust comentant els orígens de
la qüestió, el perquè de tot plegat, en l’article que titula Justamente al revés, Iñaki[2]
responent a uns comentaris radiofònics de Iñaki Gabilondo, o assenyalant les
actuacions reials com a participatives en les operacions de la dreta per fer
caure el govern de Sánchez[3]. De
totes maneres, la majoria parlamentaria al complert (la que va donar el sí a la
investidura de Sánchez) ha demanat la renovació de la cúpula de poder judicial,
posant al PP en la tessitura d’enfrontar-s’hi precisament amb aquesta majoria
parlamentaria. La situació, agreujada per la pandèmia, que el PP madrileny és
incapaç de contenir, és delicada. En cap cas es poden descartar decisions
important en l’esdevenidor més immediat. Com passa sempre, Catalunya està on
està i els independentistes haurem de saber aprofitar la situació favorable que, uns i altres, ens
van creant.
Aquí, a casa nostra,
ens trobem davant l’anunci d’un altre esclafit: la sentència, inhabilitadora o
no, del President Torra. El propi President li va dir al jutge que la sentència
ja estava escrita. Davant d’això, es parla de les mobilitzacions que vindran al
darrera per deixar clara la injustícia amb la que novament actuen els jutges d’aquest
Estat. Però em sembla que, a pesar del que es decideixi, pel que hem d’estar
preocupats ha de ser per l’actuació d’un Parlament que està sota la Presidència
del MHP. Torrent (recordem l’oposició al nomenament del President Puigdemont,
inici i causa del que va venir al darrera)
i que aquesta presidència no s’ha
caracteritzat, en cap moment precisament, per la seva bona relació amb el món
clarament independentista (l’última actuació respecta de la publicació o no de
la reprovació de la monarquia en el DOG, va ser-ne una clara manifestació al
respecta). Em sembla que la sortida al
carrer serà necessària. Però que els arbres no ens deixin veure el bosc i mentre, de bona fe molts es trenquin
la cara defensant un altra President de la Generalitat humiliat, soterradament
el Parlament, en raó i a causa de la seva Presidència, doni l’esquena, una
vegada més, a la ciutadania i ens trobem amb fets consumats clarament contraris
a la voluntat del 50% de la ciutadania (i per tant, favorables a la voluntat de
l’altre 50%...) És evident que haurem d’anar a la Plaça de Sant Jaume. Però
també em sembla evident que hauríem d’estar
molt i molt pendents de les decisions
que es puguin prendre al Parc de la Ciutadella.
J. Vinyeta
27 de Setembre de 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada