702.- Moviments

702.- Moviments.-

Moments actuals amb situacions que, sens dubte, podríem definir com a complexes en el millor dels casos, entretingudes com  a mínim i esperançadores, un cop  rumiades,  pel sobiranisme català.

La demolició de Convergència ha estat un fet, i necessari. Mas ha volgut carregar-se  Convergència a l’esquena en un intent de deixar, dins del possible, les coses tal com estan. Quan Mas va  ser enviat a la paperera de la història, va decidir que Puigdemont, independentista de pedra  picada, el substituís en la Presidència. A molts ens va semblar entendre que amb el President Puigdemont aniríem molt més enllà que no pas aniríem amb Artur Mas, per la senzilla raó  que Mas va apujar-se a la cresta de  l’ona  empès per una societat civil entre la que ja s’hi trobava, i amb bon expedient, Carles Puigdemont. Sentint ahir parlar Mas, vaig recordar la figura de Becket...

Mentre, el President Torra decideix no convocar eleccions. ERC es veu amb la presidència interina de la Generalitat en moments complicats i durant dos  mesos, si inhabiliten al President. Aragonés,  tremola. Tant que demana la demolició del Consell Per a la República i, d’alguna manera, poder assumir determinats poders per poder “ administrar” el país  (lectura: convocar eleccions a plaer). ERC té por. Aragonés em sembla que espera amb candeletes que el Suprem no inhabiliti Torra, la qual cosa tampoc cal desestimar-al d’antuvi.... Perquè de passar, Sánchez tindria porta oberta per convocar la famosa taula, quedaria com un sant baró, Rufián podria anunciar l’aprovació dels pressupostos i la justícia espanyola, tant malmesa, guanyaria algun dels molts punts que ha anat perdent a Europa...Tots contents, oi?

D'Europa ens  arribaven  ahir un  parell de notícies importants. La primera era que Sassoli, el President del Parlament Europeu, admetia a tràmit la demanda d’empara de Puigdemont davant de les publicacions d’espionatge telefònic dels que en presumia El Mundo uns dies enrere.  Coincidia en el temps amb la mateixa sol·licitud  que Matamala, i per la mateixa raó, havia tramés al Senat espanyol, que  no sé jo que tingui resposta encara. Tot va fent pila de cara tant a la decisió de la Justícia Europea respecta de l’actuació permanent violenta de l’Estat espanyol en vers el món sobiranista català, com en el tema del suplicatori espanyol per retirar la immunitat a Puigdemont, Comin i Ponsati.  L’altra notícia ha estat la demanda, també admesa per la justícia andorrana, contra Rajoy i  Fernández Díaz per suposades coaccions a la BPA en el cas Pujol.  Tot plegat posa en evidència la feblesa de l’Estat. Espanya està endeutada, sense un duro al calaix, amb unes demandes socials permanents que la pandèmia ha agreujat i Europa hi posarà calés per pal·liar, fins on  pugui i cregui necessari, el desastre que estem vivint. Això pressuposa l’acceptació d’unes normes, diguem-ne europees, que no son massa de l’agrat del deep State  espanyol, acostumat a fer el que li rota i amb la impunitat assegurada. Europa no és tampoc cap model específic de pulcritud política, és cert. Però també és cert que les formes son menys dictatorials. Europa voldrà cobrar. Això pressuposa control dels diners i la submissió de l’Estat que cobra  en  aquell que el  compra. I això, que no agrada gens als de sempre, mostra a tot el món la debilitat actual de l’Estat Espanyol que veu qué, novament  l’imperi, aquell en el que no s’hi posava el sol, s’enfonsa. Catalunya sura entre tanta desfeta: Europa està a l’aguait  i pensa en qui li pot pagar els deutes.  Potser  és que  per la mateixa injecció de diners d’Europa, que el PSOE comenci a parlar de modificar lleis penals, d’anul·lar judicis franquistes o d’ampliar la llei de memòria històrica fent referència a la prohibició de determinats partits i/o institucions (sense concretar res respecta de les segones...) de tall feixista... Alguna cosa es belluga, és evident. I Catalunya hi és pel mig.

Ara el PP està entretingut als jutjats amb Bárcenas, Fernández Díaz, Cospedal, Rajoy, etc.... Veurem si Marcelo  encara té cura de l’exministre Fernández Díaz, o serà clar que el Dimoni impera a l’Estat.... Per molt que Casado s’hi entesti, té mala peça al teler. I si ell, com diu,   no hi està emmerdat, en cap cas podem oblidar que porta més de 15 anys amb càrrecs de direcció dins del partit, a les ordres d’Aznar qui, novament, quan perd protagonisme guanya en loquacitat. El que en resulta, és que  Cassado res ha fet per mantenir una transparència que es manifesta inexistent. Justificar dient que cap dels encausats és avui càrrec dins del partit, és prendre’ns per imbècils. Però tots sabem que és una forma habitual de tractar la ciutadania.

Per cert, hi hagi o no eleccions, TV3, la Seva, la d’ERC, està en plena campanya electoral, ben acompanyada per CatRadio que segueix el mateix camí. El convidats son sempre els mateixos i de la corda dels erquis, o amb la presència de membre ultradretans per allò de la pluralitat política... En el llibret de Junqueras i Rovira, s’afirma amb rotunditat que  la CCMA necessita una renovació a fons... És una mentida més. Perquè si ERC en volés una reforma substancial com afirma, no li caldria esperar el futur per a fer-ho: la Corpo, ara, està a les seves mans i, per tant, podria dur a terme aquesta reforma en qualsevol moment. No ho farà, perquè de fer-ho, la CCMA deixaria de ser seva...

J.  Vinyeta

15 de Setembre de 2020