dimecres, de setembre 30, 2020

704.- Després de la inhabilitació

 704.- Després de la inhabilitació.-

Vull agrair al MH President Torra els esforços fets per mantenir la dignitat del País i, en conseqüència, de la Institució que presideix.  Un procés aberrant i venjatiu ha aconseguit   el seu propòsit polític. Però ha engrandit la figura humana i política del que ha estat un gran President de la Generalitat de Catalunya. La història no en tindrà dubtes. Quedem a l’espera de les decisions del TC que pot esmenar una plana negra, una mès de tantes, de la justícia espanyola. Si no ho fa, cosa que tampoc no seria estranya, ens quedaran els Tribunals[1] europeus que un dia, tard, molt tard, és cert,  sense cap dubte, ens donaran la raó.

Companys assassinat, Irla  exiliat, Tarradellas exiliat i recuperat a la mort del dictador, Más condemnat i inhabilitat pel tribunal de Comptes, Puigdemont exiliat, Candidats Sánchez i Turull empresonats, Torra inhabilitat... Parafrasejaria Cícero amb alguna modificació hi diria: Fins quan hem de permetre que abusin de la nostra paciència...?

S’inicia una situació perillosa. I em sembla que el perill està al Parlament. Aquesta tarda hi ha ple al que Iceta, sempre Iceta, diu que no hi vol assistir. Potser és per vergonya després de les declaracions d’ahir de la portaveu del grup Eva Granados o potser es pensa que hi haurà una reprovació de la inhabilitació del President Torra i no hi vol ser..., per vergonya. Veurem també qui no hi assisteix.

No sé a quin acord han arribat Junts i ERC. Però,  vagi per endavant que, tot i no ser de la meva corda, em sembla inadmissible que les CUP no hi hagin estat convidades a participar-hi. És cert que les CUP actuen i deixen d’actuar simultàniament: avui sí, demà no o, ves a saber,  ni blanc ni negre si no tot el contrari, amb respostes estranyes i empats incomprensibles. Però formen part de la majoria parlamentària independentista i, en conseqüència, tot i que potser no hi haguessin participat  (un molt bon amic meu els defineix com adolescents polítics  i amb les seqüeles pròpies d’aquella edat...) haurien de haver-hi estat en l’acord. Seria bo, tot i que ser que és molt demanar, que Junts i ERC ens diguessin  per què han deixat fora als cupaires. Si no es donen raons clares i convincents, haurem d’entendre que el politiqueig de segona fila priva per sobre de les qüestions importants. Potser que alguns pensin que, en qualsevol cas, és millor  que no hi hagin majories per estalviar-se problemes  en un futur...[2]

Dit això, em reitero a dir que, en la meva opinió, el que hauria de fer el Parlament és reprovar sense dubtes l’actuació del TS i, en conseqüència, la inhabilitació del President Torra, actuació que demostra, una vegada més que, el que pretén el deep State, que està en mans dels jutges, és la pretensió, com sigui,  d’empetitir  tant el País que ja no produeixi ni ombres. Aquesta voluntat colonial, només ens deixa una camí que ja molts ciutadans entenem com a únic. I la resposta per iniciar  aquest camí està, avui per  avui (i entenc que ho estarà en tot moment), en mans de la societat civil que potser comença a entendre que ja n’hi a prou de bajanades.

La pregunta del milió està en saber que farà el President Torrent,  un home que va ser capaç de dir que s’apartessin aquells  qui dubtessin[3] i que em sembla que ens ha donat mostres fefaents de que ha dubtat i no s’ha apartat en més d’una ocasió. Per tant i seguint ordres que deuen venir de Lledoners, és capaç de torpedinar qualsevol acció parlamentària que no satisfaci  determinats interessos clarament partidistes als que es deu.

El  BOE no ha publicat la inhabilitació del President Torra. Potser que Sánchez hagi tingut vergonya de participar en una actuació que, segons experts com Queralt, Pérez Royo, Martín Pallín o Urias (indiscutibles primeres espases...) és d’una irregularitat flagrant. Potser  que en no signar pensi que sempre podrà dir, quan els tribunals europeus engeguin,  que no ho va signar perquè  també ho  trobava reprovable. Mentirà però, al menys nosaltres, tampoc ens el creurem

Quedem a la espera de la Sessió Plenària del Parlament d’aquesta tarda.

J.  Vinyeta

30 de Setembre de 2020



[1] Boye planteja, en cas de negativa del TC, el planteig simultani del assumpte  al TJUE i al TEDH