Penso
que ha arribat el moment d’aturar alguna cosa. Aquesta gent de Madrid ens estan
portant al seu terreny si seguim fent-los-hi el joc. Hem de dir prou i deixar
que es vagin embolicant ells solets. El tema del Mossos no s’ha acabat, està
lleugerament soterrat perquè ara totes les forces vives van esperant el proper
dimecres, dia 6, per la gran festa. I les forces “mortes” continuen surant per les clavegueres. Però
quan es doni la medalla als mossos, arrencaran de nou. Des d’aquí no els hem de donar corda perquè, si ho fem, la famosa motxilla etarra d’Atocha haurà estat fabricada
pels mossos i lliurada directament per Puigdemont als etarres... només és qüestió de
temps. Així de clar.
Referent
al tema dels Mossos, crec que val la
pena llegir l’article que Jordi Graupera
publicà en l’edició del dissabte al diari ARA[1]. Sense
estridències, ens fa entenedors de tot plegat (el què, el qui i el per què)
i arriba a una conclusió clara: “L’Estat
i el seu corifeu a la premsa, han decidit que l’única alternativa que tenen és
que la gent no vagi a votar. Amb aquest merder han acceptat el marc del
referèndum per la via dels fets”. Es tracta de tenir present aquesta conclusió
simple, però real i evident.
Tenim
un repte i entenc que la millor col·laboració que podem fer per arribar fins on hem d’anar, és
deixar-los sols, tancar des d’aquí les polèmiques especialment obertes des del
ministeri de l’interior amb el nostre silenci perquè, la sola finalitat d’aquestes
polèmiques és que afectin directament el procés, que ja sabem perfectament que és el que pretenen.
Per tant, prou. TV3 ha estat la primera en practicar aquest silenci.
Sap, com sabem tots, que qualsevol discussió - debat amb tota aquella penya,
serà estèril. Per tal, és important que des d’aquí mantinguem silenci.
Sabent
que llençar brossa serà l’actitud amb que ens “obsequiaran” des de Madrid, entenc
que es fan necessàries, al menys, tres respostes per la nostra banda: La primera, aquella tan coneguda, i en massa
ocasions no practicada, de keep calm...
La segona és la participació en la mani de l’11 de Setembre: omplir els dos carrers
serà una evidència i ensems un advertiment que, a pesar de tot, des de Madrid
intentaran minimitzar com ha estat sempre. Però si la resposta és massiva,
no podran negar les imatges: tot lo més les censuraran.... I la tercera,
evidentment, és anar a votar.
Temperar
els nervis és necessari. Avisar el dia 11, molt convenient. Anar a votar és imprescindible.
Sabent
dons com estan les coses i preveient que aniran empitjorant, aferrem-nos els
matxos. Somrients però seriosos. Pacífics
i prudents... però de cara al repte que tenim davant.
J. Vinyeta
4
de Setembre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada