divendres, de setembre 01, 2017

479.- Rajoy, El Periódico i les Clavegueres

479.- Rajoy, El Periódico i les Clavegueres.-

La compareixença de Rajoy al Ple del Parlamento, no ha estat gairebé més que una anècdota.  C’s  tenien raó, mal que em pesi, quan pronosticaven que la compareixença no conduiria  més que donar a Rajoy l’oportunitat de fer un míting d’autocomplaença i de res  més. Realment: de la Gürtel, ni una sola paraula. Així va estar, i punt. No obstant, com que Rajoy ha estat de sempre un mentider compulsiu, o així ens ho ha semblat, hi ha qui ha posat solfa a les mentides que durant la compareixença va deixar anar. Val la pena fer-hi una ullada[1]. Més que res per constatar que allò que diem  de sempre que  és veritat,  comprovant el  reguitzell de mentides amb que es va despatxar.

Però el gran tema  ens l’ha donat el famós document que  ha publicat El Periódico: el suposat avís de la CIA als Mossos preveient-los de l’atemptat a Les Rambles. El document, que teòricament anava dirigit simultàniament al CNI, Policia Nacional i als Mossos, curiosament, ha estat publicat per un diario amigo, sense logo  identificador i sense signatura, amb faltes espectaculars, com l’expressió de la data d’emissió, tant mal girbat que el propi Julien Assange, des del seu “retir  forçós” ens dona pistes clares  que ens fan més entenedors de la  falsedat del document i que, per tal, en demana la dimissió del director del diari. Sembla redactat per un castellanoparlant, amb pocs coneixements  d’idioma anglès (potser per allò de la pérfida Albión...) i, per tant,  comet barbaritats tipogràfiques en el redactat. Trapero diu que li hagués agradat que Hernández hagués etat en la roda de premsa per discutir de tot plegat, i pregunta al director del diari qui li ha dictat la nota... Una nota que primer era de la CIA, després del Centre Nacional de Contraterrorisme, la NCTC, i sobre la que el propi director de diari entra en contradiccions, amb l’excusa de preservar “les fonts”...  per a dir-nos, finalment i amb valor d’exclusiva, que la nota ell la tenia abans del atemptat,  però “...que no la va publicar per  no esverar a la gent...”: un silenci clarament culpable  amb setze morts... perquè no calia publicar-la si no, senzillament, posar-la en coneixement de la policia. Un ridícul en tot plegat, que llença a la brossa descarnadament la poca credibilitat de que ja disposava el diari, ara ja lliurat obertament a l’espanyolisme cavernari. En tot això, el ministeri de l’interior, a Madrid, calla...

Però, es clar, la nota ha estat publicada i es fa obligat saber-ne la procedència. Qui li ha “colat” al director del diari, Sr. Hernández, i amb quines finalitats? Avui, amb totes aquestes incidències, recordem la actuació de l’actual director de la oficina d’informació de policia nacional, el comissari Olivera. “Intim” de Fernández Diaz i  en el seus temps de ministre de l’interior, Olivera va ser director de l’oficina de l’UDEF i, com a tal, va fer els viatges a Suïssa   reclamant el número dels suposats comptes del President  Mas i de l’alcalde  Trias; se’l considera l’especialista en inventar-se aquells informes culpabilitzadors i  que forma part d’allò que es va venir en definir com a policia patriòtica, sent-ne una de les ànimes  de la Operación Cataluña.

 Per tant, amb Olivera ara al  front, no és estrany que les  clavegueres, després de la desemmascarada Operación Cataluña  continuen funcionant a tota orquestra.  El primer d’Octubre és a tocar. I des del govern central es fa necessària la interpretació d’una partitura, amb orquestració complerta i permanent, per deslegitimar tot el que pugui ser deslegitimat. Volen fer bona aquella dita castellana de “Calumnia, que algo queda...”. Ara,  i des de ja fa dies, toca als Mossos. Perquè el seu paper va ser brillant i  el seu Major, un autèntic comunicador. Però a Madrid, tan imperial, se’ls hi ha oblidat que, de les plantofades que ens han donat, se’ns ha anat fent crosta, i dura,  sobre de  la pell.  Així les coses, amb el cul ben vermellet però amb  la pell ja amb la  cuirassa, hi ha coses, com aquesta de El Periódico, que rellisquen... ¿com volen que ens creguem el diari si tot assenyala que és una boutade més  controlada des de les clavegueres de l’Estat que no pas una informació veraç, contrastada i fidedigna? La fiscalia intervindrà, donada la gravetat  de tot plegat?

Amb tots aquests antecedents, amb l’evidència de que el primer d’Octubre és a tocar,  amb Soraya nerviosíssima dient-nos abans d’hora què farà el Constitucional al que no deixa ni temps de rumiar, comportant-se com si realment en fos la mestressa (i això sense que ningú se n’escandalitzi d’aquest manifest control sobre del TC), volen que ens creguem el diari, qüestió que només es poden creure els pusil·lànimes...? Parodiant la intervenció de Tardà l’altre dia al Parlamento, serà que ens prenen per imbècils?. Dons serà que sí

¿No recorda, tot plegat l’actuació del Govern Aznar en els atemptats d’Atocha, amb la fal·lera pels etarres? En aquells fets, els etarres culpables. En els actuals, els Mossos...? Allò ja es va aclarir i no n’han après gens. Però Les Rambles ja estan netes. I els Mossos aplaudits...

J.  Vinyeta
1 de Setembre de 2017