Em
sembla que va ser la primera legislatura de Suárez que Roca Junyent (cognom que
avui quaranta anys després encara no han
après a pronunciar els monolingües), en un dels seus discursos a
Las Cortes, va fer memòria del que els
hi passava als polítics (i als que no ho érem, també) durant la dictadura
franquista i la cura que havien de tenir quan parlaven, especialment per
telèfon, de com havien de controlar les coses que deien. I posava com exemples
allò de que es deien frases com aquella de...
allò que tu ja saps..., ja ens
trobarem a la cantonada..., vigila quan parlis amb aquell del telèfon... Eren
frases a mitges però que els eren perfectament intel·ligibles, tot i que la seguretat personal sempre hi era
absenta. I sembla que ens hi vulguin fertornar.
Un
té la sensació de que anem a parar, dia a dia més, a aquella situació. Ara
resulta que hem de parlar “d’allò”
perquè sembla ser que qualsevol referència directa “allò” que ha de tenir lloc
d’aquí a quinze dies pot ser un delicte i
sembla que si, quan passi, ens acostem “allà” on passa encara que
només sigui per saber que cony hi passa i hi donem la nostra “opinió”
al respecta també podrem ser considerats delinqüents... El Punt Avui ha estat el primer en recordar-nos-ho
amb un anunci “encriptat” a les seves pàgines respecta "d'allò"
Quina
tristor...! ens volen portar altra vegada a les èpoques de la foscor en que,
com sembla que està passant ara, les opinions i les idees eren perseguides, com ho eren també
els desitjos perquè unes i altres sempre voleiaven entorn de la paraula
llibertat, que era el punt de trobada comú, substituïda per una democràcia
orgànica que va portar a milers de
ciutadans a la presó només per discrepar. Com pot passar ara.
De
totes maneres, si la Llei orgànica 2/2005 despenalitza la convocatòria de referèndums[1] i la Llei diu el següent:
Artículo único Modificación del Código
Penal
Quedan suprimidos los artículos 506
bis, 521 bis y 576 bis del Código Penal.
Amb
aquesta Llei vigent, com es pot penalitzar el que no és penalitzable?.
D’altra
banda, i pensant en “allò” que es diu que serà d’aquí a quinze dies,
Puigdemont. Junqueras, Forcadell i Colau han envia una carta a Rajoy, amb còpia
a Felip VI, convidant-lo a parlar obertament per acordar un “allò”[2]. La resposta que va donar el portaveu del
Govern, Méndez Vigo va ser la de declarar el document rebut des de Catalunya de pur sarcasmo
i una añagaza, tot i que
després diu que el govern de Rajoy no ha rebut la carta i que no en coneix el
contingut exacte[3]... És una bona manera de deixar clar el
desconeixement del que volem un 75% dels catalans. Potser hagués estat millor
que abans de contestar amb exabruptes, s’hagués pres la molèstia, al menys el ministre porta veu, de
llegir-se la carta i així poder parlar amb coneixement de causa, però ja se sap
com son.
Com
que tot és tot, un Gegant de Gràcia de Sabadell que participava en una festa
a Can
Llong i que portava un paper amb un Sí, ha estat avisat per la policia
municipal de que se’l treies[4] de sobre, aquell sí que portava. Vistes
les coses, potser no podrem respondre afirmativament a res i haurem de buscar
una nova paraula o un nou símbol per a definir una resposta afirmativa. No ens podrem queixar: serà una
forma esplèndida per anar enriquint la
nostra llengua...
Com
sol passar, Catalunya serveix de tapadora de la corrupció que es manté a tota
orquestra al PP. I és per això de Catalunya que passa quasi en silenci la
imputació de Gallardón en el cas Lezo[5] (és el cas del Canal d’Isabel II a Madrid)
per haver-se ventilat simpàticament uns 70 milions de dòlars. Malauradament,
com li ha anat de bé al PP aquest “lío” català per tapar, una vegada més, les seves vergonyes i les d’un exministre
catòlic, creient i practicant...
J. Vinyeta
16
de Setembre de 2017
[1] El preàmbul és prou clar “La Ley Orgánica 20/2003, de 23 de
diciembre, de modificación de la Ley Orgánica del Poder Judicial y del Código
Penal, en su artículo segundo, modificó el Código Penal introduciendo en él los
artículos 506 bis, 521 bis y 576 bis. El artículo 506 bis castiga con penas de
tres a cinco años de prisión e inhabilitación a la autoridad que convocara
procesos electorales o consultas populares por vía de referéndum, careciendo de
competencias para ello. Este artículo y el 521 bis también penalizan a quienes
facilitaran, promovieran o aseguraran la realización de tales procesos o
consultas. Por su parte, el artículo 576 bis castiga con pena de prisión a la
autoridad o funcionario que allegara fondos, bienes, subvenciones o ayudas
públicas a asociaciones o partidos disueltos o suspendidos por su relación con
delitos de la sección segunda del capítulo V del título XXII del Código Penal. I
el text de la Llei, explícit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada