483.- Després de la Diada.-
Com sempre, i fa ja anys, ha estat
un èxit. I també com sempre haig d’entendre que, des de Madrid, faran creure a
la resta de l’Estat que ha estat un fracàs, que tot plegat no és res més que
una manifestació evident de quatre eixelebrats que, a més, ens porten als
catalans arrossegats com xaiets
directes al precipici. De Diada catalana
res de res perquè només hi havia estelades i, com sempre i també des de fa
anys, la majoria silenciosa és realment la gran guanyadora De sempre és sabut que no hi ha pitjor sord que
el que no vol escoltar perquè, encara que a Madrid no hi sentin, un cop “precipitats”,
el tema català subsistirà. El ball de
xifres és el que és i, com sempre segons
ells, demostraran que el soufflé es desinfla. Però si les xifres oficials de la
mani del 17 d’Agost contra el terrorisme donaven una participació de 600.000
persones, quanta gent hi havia ahir?
Des de Madrid han esperat, amb independència
del seu resultat, que passés el dia per a completar l’andanada. Res de nou,
perquè faran els triples salts mortals sense xarxa necessaris perquè tot allò
que el exaspera i els fot nerviosos
surti malament: nosaltres a intentar que vagi el millor possible. Però haig de
confessar que hi ha una cosa que em preocupa, i és que hi hagi, abans del dia 1
O un acte violent que els hi justifiqui una intervenció pseudo - militar. Acte que, tingue-m’ho en
compta, pot estar dirigit a tal fi des de les clavegueres de l’Estat. Dic això perquè
no fa gaire dies el portaveu del govern
central, Méndez Vigo, insinuava que un acte violent era el pitjor que
podria passar. Però no em resisteixo a deixar constància del que aquest amic
del govern, Cebrián, deixava escrit a les pàgines de El País[1]
el dia abans de la Diada. Hi diu el següent:
“Este (el sistema polític) incluye las reglas para su reforma, y si alguien quiere cambiarlas al
margen de ellas está abocado necesariamente a ejercer la violencia. Violencia
en definitiva, aunque en grado todavía menor, fue lo que hubo en las últimas
sesiones del Parlament de Cataluña. Los atribulados dirigentes de la secesión,
ya casi constituidos virtualmente en Convención aunque ellos no lo sepan,
deberían recordar que esa etapa revolucionaria desencadenó el Terror, única
manera de acallar a los disidentes”
Segons Cebrian Albiol, Arrimadas i Iceta
poden estar en perill arrel d’una incipient revolució, amb una Convenció ja en marxa...
Però el que no ens diu Cebrian és qui serà el Robespierre de torn, qui personificarà
aquell terror implacable que es pot derivar d’aquesta revolució. Imagino que pensa
més en alguna de les CUP que en Puigdemont. Per tot plegat, estem atents. Muriel
tornaria a predicar la revolució dels somriures.
Pensem en ella i seguim endavant.
J. Vinyeta
12 de Setembre de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada