481.- Al Parlament...
Ja està fet. Després d’una sessió
maratoniana i amb una oposició entestada en que no es pogués votar, ha arribat
el moment i la Llei dita del Referèndum ha estat aprovada amb els vots
necessaris i esperats i amb les absències a l’hemicicle també esperades de PP,
C’s i PSC.
El debat ha estat un permanent joc dels
disbarats. Vist des de fora del Parlament, feia una estranya sensació en veure als
números dos de cada partit de l’oposició demanant una i altra vegada la paraula, exigint un
“exquisit” compliment del reglament de la Cambra, repetint exigències ja
presentades i debatudes,,,, fent, en una paraula, tot el que tenien a l’abast
per endarrerir – impedir la votació: fins a sis reunions de la Mesa durant el
debat i cinc reunions de la junta de portaveus (l’última, que ha durat mes de
dues hores, ens ha deixat amb l’ai al
cor...), és el balanç final de les
permanents intervencions dels diferent grups parlamentaris opositors. L’espectacle
ha estat vergonyós, però amb l’intent
permanent de presentar a tot el sobiranisme com a responsables de la més gran fallida
política que podrà recordar la història d’aquesta nació que és Catalunya,
fallida que PP, C’s I PSC donen per
feta.
Per amenitzar-lo, la vicepresidenta Soraya ha fet acte de
presència davant les càmeres de les TVs per donar el que possiblement hagi
estat el missatge més dur i amenaçador dels ha vingut fent fins ara, afegint-se
a la festa: era l’anunci oficial de que l’Estat posava en marxa tot el sistema
repressor, endarrerit només pel fet de que fins quarts de deu de la nit no ha
estat aprovada la llei. No obstant, la fiscalia de Catalunya ja anunciat
querellar-se contra la Presidenta del Parlament. Possiblement sigui la baula més dèbil deL l’engranatge tècnic de
tot plegat, però no la baula que, des del punt de vista d’actitud i
comportament sigui fàcil de trencar.
Perquè Carme Forcadell ha demostrat avui la seva vàlua i enteresa, ha estat l’autèntica heroïna de tota la
sessió. Constantment assetjada, ha suportat estoicament totes i cada una de les
impertinències amb que l’han obsequiat des de l’oposició i, tot i això, ha
aconseguit portar el debat fins on havia d’arribar. Mereix el reconeixement de
tots.
El debat ha finalitzat després de
les intervencions directes d’Albiol,
Arrimades i Iceta que no han estat més que un continu reguitzell del caràcter
antidemocràtic de tot plegat i de la vulneració sistemàtica dels seus drets com
a diputats. Tot i sabut que el que ha passat passaria, no podien donar crèdit
al que se’ls hi posava davant i justificaven les seves absències durant la
votació... Iceta ha fet el discurs més
dur que Albiol o Arrimades perquè, quan darrera de les paraules hi ha un rebost més ordenat i més omplert
de pòsit intel·lectual i cultural, no és necessari cridar per a fer-se sentir, però
no per això ha estat un discurs menys catastròfic que els que han fet els seus companys de pista. Rabell s’ha
mantingut entre dues aigües com sol fer sempre. És la forma d’actuar d’aquests
d’iniciativa: si, no, no és el que cal, si que cal... Coscubiela, com li ha dit
Anna Gabriel, només ha fet aportacions
teòriques. Dante Fachin al menys ha tingut la valentia de dir a la Cambra el
vergonyós que ha estat el comportament de l’oposició durant la sessió. Entre
una cosa i altre, semblen clares unes
“diferències” dins de la coalició que el propi Dante entén que “...se’n haurà de parlar...”
Quan el debat es va donar per
acabat, el Govern, de forma col·legida, va signar el decret de
convocatòria del Referèndum. I la Llei de
Transitorietat entra a la Mesa per a ser aprovada al ple de demà. Sarao a la vista, un altra cop
Ara vindrà la tempesta. Llamps i
trons aniran caient sobre dels membres del Govern i de la Mesa del Parlament. A
les deu del matí de demà hi haurà consell de ministres extraordinari, ordenant (crec
que podem dir-ho així...) al TC que actuï amb els nous “poders” derivats de la
modificació legal corresponent, amb contundència
i amb execució de les pròpies sentències.
Veurem que fan. Però sabem que si pretenen
resoldre jurídicament el problema, una vagada més s’equivocaran i la resposta des
de Catalunya s’incrementarà. El problema de Catalunya continuarà sent el problema polític més gruixut que té l'Estat tan en quan no intenti la seva resolució per la via política i del diàleg.
J. Vinyeta
6 de Setembre 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada