diumenge, d’agost 27, 2017

478.- De què varen parlar?

478.-  De què  varen  parlar?.- 

26 d’Agost de 2017. Son gairebé les sis de la tarda. Només minuts resten perquè  arribi l’hora anunciada per començar  la manifestació al Passeig de Gràcia i van arribant, mica a mica, les diferents autoritats que han de formar la segona línia de la manifestació.  Puigdemont els espera, arriben, es saluden i suposo que es donen la benvinguda. Es van col·locant segons ha previst el protocol: a la dreta o esquerra de Puigdemont.

Arriba Felip VI. Xiulada que es fa sentir, perquè Catalunya té una marcada tradició republicana. Però aquesta vegada la escridassada va més per les relacions de la corona amb Aràbia Saudí.  Aràbia té massa bona relació  amb els sunnites salafistes, i els terroristes que varen actuar a Les Rambles i Cambrils estaven adoctrinats precisament per un imam salafista que algú finançava, a ell i al “projecte a realitzar”. L’ombra de  finançaments d’aquests individus i d’aquestes accions, està permanent sobre Riad. Si a més hi afegim que   Aràbia és un bon client de l’Estat espanyol que li ven les armes que  corren pel Mig Orient i, vés a saber, si algunes van a parar a mans dels terroristes amics  (i deixant de banda, per aquesta ocasió, els orígens franquistes de l’actual cap d’estat), s’entén que, per tot plegat, l’arribada de Felip hagi estat rebuda amb xiulets.

Però Puigdemont, Felip, Rajoy, Soraya, etc..., han estat junts, pel cap baix, un parell d’hores. Han parlat? De què han parlat? Perquè se’m fa difícil pensar que poguessin mantenir una conversa fluïda i distesa.

Perquè no  crec que parlessin de  quan es posarien en marxa els acords presos el passat mes de Juliol durant la reunió de la Junta de seguretat, aquella reunió que va trigar vuit anys en produir-se perquè els ministres espanyols sempre estaven ocupats. Tot i que Soraya, Rajoy, Zoido no es cansen de repetir que allò de la connexió promesa a l’Europol és complicada i difícil i ja veurem si és pot fer, que depèn d’Europol... Però  Europol respon  que la connexió depèn només de Madrid... Sabem que l’Erzantza disposa de la connexió i que per obtenir-la només va ser necessari que el PNB aprovés els pressupostos del PP, per tant, quina és la real dificultat? Serà merament política...? No crec que parlessin d’això i de solucionar-ho, perquè a Rajoy i companyia els importa més el seu credo imperial que la seguretat de Catalunya i dels seus ciutadans – visitants. Que tampoc és nou.

No crec que parlessin de per què tenint  informació de l’imam de Ripoll, amb antecedents clars, no es fes arribar a la central d’informació dels Mossos, sabent que els mossos no tenen accés als arxius policials estatals dels que la podrien traure, la informació. No crec que parlessin de la magnífica actuació dels serveis en general i de la ciutadania en particular, perquè, com que tampoc els de Madrid no son tontets, podrien  arribar a entendre el sentit d’Estat amb que es va viure, viu i conviu la ciutadania catalana. Així ho  varen manifestar els sindicats policials de l’Estat espanyol en la famosa nota en que es queixaven  de no haver estat convidats a participar en tot plegat però afegien, clara i rotundament, que des de Madrid s’havia escaquejat informació als Mossos...

Tampoc crec que parlessin del tracta que en general es dona a la societat catalana, i molt especialment a l’actuació dels Mossos, des d’ els mitjans d’informació  madrilenys. La deslleialtat és la paraula més fina que es dona a l’actuació de la policia catalana. I des de 13TV ho fan de forma repugnant. Però, està clar que, vist el sermó del cardenal Omella a la Sagrada Família, què es pot esperar dels seus acòlits?

Ni crec que es parlés de les declaracions de Puigdemont al Financial Times que assegurava tenir més de 6000 urnes a punt, de com l’Estat boicotejaria el Referèndum ni de per què es va boicotejar des de Madrid la convocatòria de 500 Mossos més.

Tampoc crec que es parlés dels imams, de la seva procedència,  del seu nomenament, dels seus antecedents, del seu tarannà i del finançament de que disposen i de la procedència d‘aquest finançament.

Honradament: diria que no varen  parlar de res de res, es varen saludar protocol·làriament, es varen posar a als llocs corresponents i... varen iniciar la marxa. Perquè  totes aquestes coses de les que es podia haver-ne parlat, no eren més que nimietats i coses sense importància...

A la Sexta, afegint-se a la festa,   es deixava anar ahir mateix, després de la mani, que els  Mossos “no havien dejado ni uno vivo para poder ser interrogado...” D’aquí a tractar als mossos d’assassins, i vés saber per quins foscos interessos, només queda una línia molt fina... Però d’això sí que és segur del que no en varen parlar, perquè va succeir després de la mani, com ja he dit. Però, no sé per què, tinc el convenciment de que alguns dels presents a la mani esperaven l’ocasió per poder-ho dir i ben alt...

J.  Vinyeta

27 d’Agost de 2017