385.- Del debat a TV3, de les CUP i de les eleccions.-
El debat anunciat, potser per efecte
de la mateixa propaganda, semblava que prometia més que aquell que des de
Madrid tothom amb el que he parlat me’l va definir com avorrit.
En el debat em sembla que qui hi va
sortir realment tocat va ser Xavier Domènech. Li tocava defensar l’indefensable
i així li va anar. La pregunta clau va ser aquella de Rufian dirigida a la
línia de flotació de Domènech: com, quan
fareu el referèndum que prometeu? La respostes no varen ser més
que vaguetats que, com era d’esperar, no
portaven enlloc, que no definien res i que no garantien res. Era una pregunta
enverinada, si es vol, però personalment entenc que necessària. I més a partir
del moment en que el Sr Iglésias, en el
debat a TVE, deixa de banda la famosa línia vermella o, el que és el mateix,
abandona l’idea del referèndum davant d’una
hipotètica negociació per formar govern. Tot i això sembla que Domènech,
en els últims mítings, n’ha tornat a parlar, del referèndum. Dels altres
participants, poca cosa a dir. Ja fa anys que ens coneixem tots plegats i, per
tant, cap sorpresa.
Les
CUP es trenquen. El sector més independentista a dimitit en bloc deixant
vacants en el Secretariat (sis membres de Poble Lliure, el que equival al 40% del Secretariat), i han
posat en evidència les “males pràctiques” que confonen el assemblearisme, que
té com objectiu bàsic arribar a acords,
amb el fet de que en unes denominades assembles s’aprovin (es votin) uns acords previs decidits d’antuvi pels que
manen (en aquest cas per la línia dura del secretariat que sembla propiciar el
grup Endavant). El grup dissident (Poble Lliure) assenyala les dues ocasions en
que això que ara posen sobre de la
taula, va ser evident: la no investidura de Mas i la no retirada de l’esmena a
la totalitat dels pressupostos. Pel primer dels casos, ja va dimitir el cap de
llista i portaveu del grup parlamentari
(per cert, entenc seria bo per a tothom que Baños fes pública la seva pròpia versió de la qüestió). Pel
segon, el secretariat es desmantella. En
qualsevol cas, el “sistema” assembleari que les CUP han portat a terme, ha de
reconvertir-se en un sistema, diguem-ne, més seriós. Tenen temps per reflexionar i ser
conscients dels llençols que van perdent a cada bugada, i en definir, d’una
vegada per a totes, si el primer objectiu
és la independència del País. Perquè serà un cop amb llibertat i
preguntats quan direm com volem la societat que volem crear. I la resposta a
la pregunta no ha de ser forçosament tal com les CUP volen i ens diuen que ha
de ser.
La companya
electoral ha arribat, segons diuen tots els candidats, a la setmana
decisiva. La coalició en la que participa el Sr. Domènech està a la cresta de l’ona en les enquestes electorals a
Catalunya, és cert, i el seu xef de files va guanyant terreny al PSOE a la
resta de l’Estat, i, en conseqüència, el PSOE va perdent ritme. Crec que per ressaltar només hi ha un
parell de coses que, com passa sempre, ens col·loca
en el centre de l’huracà. La primera és de clar caràcter polític i és que, tal
i com va passar a partir del 20 de desembre, el tema de l’actitud dels partits polítics respecta del futur de
Catalunya va marcant els debats. Les
altres raons també ho volen ser de polítiques, però son, senzillament, pura
demagògia: El lerrouxisme de Rivera,
“partint-se” la cara a Catalunya pel manteniment de la seva espanyolitat, i les
declaracions de Susana Diaz preguntant-se si els interessos que paguin els
andalusos “ompliran” la futura hisenda catalana. Tot plegat dona la sensació de
que tan un com l’altra tenen clar que
van a la baixa en les enquestes i aquestes declaracions intenten esgarrapar
vots de sota les pedres. Cap dels dos ignora que hi ha coses a les que ja
gairebé hi estem acostumats perquè, com diria Kipling no son més que trampes
“...fetes per murris per enganyar
càndids...”
Però, en plena campanya, qui
s’emporta el premi d’honor és la gravació
de la conversa entre el Ministre Fernàndez
Diaz i el cap de l’oficina Antifrau de Catalunya i que donarà per a molt
durant dies perquè la publicació de la
conversa es farà per entregues. La publicació de la conversa no fa més que
confirmar aquelles sospites de que era des de l’Estat que es movien els fils de totes aquelles acusacions
que requeien sobre polítics catalans en moments, generalment, electorals.
L’escàndol és majúscul, per la gravetat dels fets que s’hi diuen i comenten en
la conversa, i la impunitat, fins avui, amb que el tema està sent tractat,
sembla tan absoluta com ho ha estat en cada un dels escàndols polítics i
d’altra mena que s’han anat destapant en
els últims anys. Aquesta gravetat impune
no fa res més que confirmar la baixa i
pèssima qualitat del sistema polític de l’Estat en que ens toca viure.
Com diu el propi diari que ho publica (Público),
continuarà...
Ignorem com pot influir en els
resultats electorals de Diumenge. Però si que podem dir que el Sr. Ministre en
funcions està en la mateixa situació com
en la que posava a Mas i Trias per exemple. Però allò que suposadament
feia dir sobre dels dos polítics catalans, era fals. En canvi la conversa
transcrita amb el cap de l’Oficina
Antifrau és real i cap dels dos assenyalats han pogut negar-la.
J. Vinyeta
22 de Juny de 2016
