383.- Comentaris (Ressons, l’ANC, l’Eix Central).-
Com no podia ser
d’una altra manera, ressona encara i amb un eco persistent el no als pressupostos
donat per les CUP. Les declaracions
que han anat fent els cupaires no responen a la magnitud dels fets. Anna
Gabriel diu a Cat. Radio que hauran de fer un
mínim d’autocrítica; Benet Salellas carrega específicament contra CDC,
però també demana autocrítica; Eulalia Reguant manté el fet de la “mutació” del
pacte i que, a pesar de la “mutació” no es trenca res...; Baños ens deia a Rac 1 el dia abans que li faria mal l’estomac que les CUP votessin el mateix
que el PP... Les CUP estan dividides i ara possiblement hauran de decidir,
pensant en la moció de confiança, si primer fan la revolució o, en canvi,
primer volen apostar per la independència.
Tal com son, i a pesar de les suposades autocrítiques, tot és possible.
Entenc que Puigdemont hagi picat l’ullet a Rabell i companyia. Per cert: abans
d’escoltar la proposició de Puigdemont, demanant el vot de confiança,
Meritxell Batet ja ha anunciat que el
PSC hi votarà en contra. Això si que no ha sorprès gens.
L’ANC ha decidit consultar als
seus socis la possibilitat que la Generalitat convoqui un referèndum vinculant
sobre la independència. És a dir: proposar a la Generalitat la realització d’un referèndum unilateral. Jordi Sánchez ho deixa tot prou lligat en
l’entrevista que li fa VilaWeb[1]. És un
bon tema i una manera de retornar la iniciativa a la gent del carrer. És
evident que, en l’atzucac en que ens trobem, ha de retornar-se la paraula a la
ciutadania. L’ANC està precisament per això: per recordar als polítics (cosa
que havia deixat de fer en les últimes setmanes) què ha proposat durant els
últims anys la societat civil. És
evident que és una solució que satisfarà a pocs dins del món polític. Tot i que
hauríem de saber de quin sector de l’ANC ha sortit la iniciativa per
poder mirar una mica més enllà, tensar la corda en aquestes circumstàncies em
sembla bé. Bé perquè aquests que s’omplen permanentment la boca atiant per a la
celebració d’un referèndum (el dret a
decidir tant cloquejat) dins del Parlament,
hauran de decidir si accepten o no l’envit. També l’Estat haurà de pronunciar-se oficialment sobre el tema,
consentint o negant, el que sempre, sempre serà bo especialment
internacionalment. I veuríem com tots aquests Comuns – Podem és posicionen més
enllà de les paraules... Esperarem el
resultat de la consulta proposada per Sánchez.
El procés electoral
va marxant. Ningú parla de les retallades que imposa Brussel·les de més de
10.000 milions d’€s al proper Govern, sigui del color que sigui, ni tampoc
parlen de la famosa multa de 2.000
milions que pel mateix motiu sembla que imposarà a l’Estat (en aquests moments
sembla que Brussel·les està “rumiant” si aquesta multa la imposa abans o
després del 26 de Juny). Tots prometen el que no poden complir. Però hi ha una
promesa que crida l’atenció: Podemos es postula per l’Eix Central, travessant els Pirineus, en comptes del Corredor del Mediterrani. Podemos i adlàters ho neguen, i amb
rotunditat. Però, contra del que diuen, hi ha plans concrets en hi que queden
reflectides aquestes promeses. Queda clar a la pàgina de VilaWeb que queda
assenyalada[2]:
s’hi veu que, des de Sagunt, l’AVE tira cap a Saragossa i Osca. I tinc la
sensació de que, donat que aquesta opció és la que fa gràcia tan al PP com al
PSOE, si s’hi afegeix Podemos... podem assegurar que no es complirà aquesta
promesa? Quan parlen del Corredor del Mediterrani ho fan a la regió Múrcia que
uniria Murcia – Alacant – Sagunt.
Segons VilaWeb el
Programa electoral de Unidos – Podemos
diu textualment el següent: “Restaurarem
i reobrirem la línia ferroviària entre Osca i el sud-oest de França per
facilitar el trànsit de mercaderies i viatgers entre Espanya i França, la qual
cosa implicarà una millora competitiva i el desenvolupament d’Aragó com a pol
logístic.”
Son els
mateixos gossos amb diferents collars...? Què en diria Ferran VII? A
mi em sembla que sí, que ho son.
J. Vinyeta
13 de Juny de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada