381.- Qui mana a les CUP?.-
Per una vegada més les CUP ens tenen
agafats per les parts sensibles. És una situació a la que ens hi hem hagut
d’anar acostumant amb l’emprenyament conseqüent, per la indefensió que aquesta
solució crea donat que de moment, com sabem tots, no hi ha possibilitat de
convocar eleccions al Parlament fins el 4 d’Agost per allò dels reglaments que
ho regulen.
És evident que les CUP es belluguen
en un món que va per un camí diferent
del camí pel que camina, pràcticament, la resta de la nostra societat (això sense
entrar en consideracions morals de bondat d’un o altra camí i només constatant
fets). Societat que aspira, i em sembla evident, just, equum et salutare, a unes
reparacions dels desastres als que ens
han portat una colla deshumanitzada que va plantejar que les decisions que
afectarien de forma precisa i inmisericorde precisament a la vida, esperances i somnis dels homes del carrer, ja no les prendrien els homes, si no els
ordinadors programats per a fer-ho. I ho
fan sense matisos.
Les CUP, precisament perquè van per
un altra camí, prenen decisions que en diuen assembleàries,
transparents, amb valor humà. I aquestes
decisions assembleàries son les que, en principi, constitueixen el moll de l’os
del seu comportament. Això és el que ens diuen. Costa de creure, perquè els fets assenyalen que
els cupaires empren altres maneres d’acceptar resultats. Com que les decisions
assembleàries son precisament el resultat d’una febrada com a conseqüència de
les inflamades oratòries prèvies al fet decisori (i en general proclius a les
línees oficials al tema en qüestió,
d’altra banda qüestió molt pròpia en
tots els moviments assemblearis), aquesta febrada pot ser símptoma d’una infecció que ha d’estar
controlada per evitar mals majors; la
decisió assembleària ha d’estar posada sota la cura i mirada professional dels
metges que son els que hi entenen i decidiran si no hi ha perill o, ans al
contrari, és fa necessari un tractament
preventiu que, inexorablement, posarà en qüestió el valor intrínsec de
la febrada, és a dir el resultat de la votació.
No cal fer massa esment
al tractament mèdic a que va ser sotmesa aquella ja cèlebre votació a Sabadell que va concloure en
un empat que alguns dels que hi eren afirmen que el resultat primigeni va ser una infecció clarament
perillosa. Dit d’una altra manera potser més entenedora: el resultat
inicial no agradava a aquells que “només”
accepten decisions de l’Assemblea, perquè precisament no era la que havien previst. Però com que son precisament
els que se senten en l’obligació de corregir-les (son els metges...) perquè es
consideren depositaris de la veritat
única, han de fer veure a tots que s’ha administrat la medicació
necessària que, com era d’esperar, ha
donat resultats positius tot i que ha hagut de modificar-se el resultat que va
ocasionar la febrada.
Que vull dir amb tot això? Dons que,
en el cas que venim esmentant, les decisions assembleàries passen sempre per un
filtre posterior que és l’anomenat Consell Polític i que, encara amb
posterioritat, pel filtre del Grup
d’Acció Parlamentària. I tan és així que, en la situació actual, demà dimecres
(aquesta nit, però no sabem l’hora) un d’aquests organismes, el que mani més,
prendrà la decisió que entengui com a més adient. Reunits en consulta, els
metges, el que hi entenen, els que en
saben, aplicaran el tractament oportú...
No hi ha grup[1] que funcioni sense lideratge.
No hi ha grup que no interpreti, respecti, accepti les decisions del/s líder/s.
I, com és evident, quan els lideratges prenen decisions aquestes no solen ser
discutides. I si ho son, els dissidents
honrats dimiteixen. Les CUP, com a grup,
no son una excepció. El que passa és que volen que ho sembli per aparentar una puresa ideològica i de funcionament
que, bàsicament, no és més que una excusa. Com Groucho Marx, tenen uns
principis i, en qualsevol moment, si convé, en poden tenir uns altres.
Les resolucions de les territorials
ho son a favor i en contra d’acceptar els pressupostos que presenta la
Generalitat. Els diferents grups (Avant,
Arrel, Poble Lliure, potser aquest últim el més bel·ligerant al respecta,...)
decidiran avui sobre dels pressupostos. I decidiran ells. Son els que manen.
Els altres, les bases, fan de comparses.
J.
Vinyeta
7 de Juny de 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada