384.- Del Debat i altres coses.-
Diuen, perquè no vaig veure’l, que el famós debat a quatre va ser anodí. Entenc que
quan els que han de debatre defineixen
el què, com i quan el resultat no pot ser un altra que el que en general
diuen que va ser. No era la meva intenció veure’l i pel que vaig escoltant a
posteriori, no em vaig perdre res no presenciant-lo. On sembla que també hi ha
una certa unanimitat és en que el que tots aquells consideraven el tema polític
més important de l’Estat, que és Catalunya, fos tractat d’una manera més aviat
escadussera i breu, la qual cosa em sembla
normal atenent el tarannà d’almenys tres dels participants. Però el que quedava amb una certa credibilitat al
respecta, des de l’òptica catalana, i intuint uns resultats electorals
favorables el 26 de Juny, entén que en les negociacions per a la formació de Govern,
no poden haver-hi línies vermelles. Dit de una altra manera: el Sr. Iglésias
abandona l’idea d’un referèndum a
Catalunya, esborra aquella línia vermella de la que tant ha parlat i que
tant n’havia presumit dos dies abans a Barcelona. Però la cosa no és nova i, per si de cas, el seu col·lega Domènech ja ens havia dit: “Si se celebra este referéndum y en el contenido del no está reconocida
la soberanía de Catalunya, si se dan estas condiciones de las que hablaba [condicions
de plurinacionalitat], votaría que no.
Pero lo que En Comú Podem quiere es crear el escenario en el que se pueda
dirimir el debate territorial”.[1]
Si a més hi afegim el tema ferroviari amb l’eix central famós, hem de pensar que Podem pensa molt més en Madrid
que en Catalunya, per molt que ens vingui a repetir el contrari.
El terror ha tornat
a sacsejar USA i França. Orlando i París.
Els fets ja son prou coneguts per a fer–ne
la ressenya ara. Només assenyalar que, curiosament els dos assassins estaven inclosos en les llistes de considerats
si no perillosos pels serveis secrets
corresponents, al menys, considerats com “afins” a la causa de l’EI. I
preguntar, en conseqüència, si només la comissió del delicte, en a quests casos
específics, és l’única manera de
descobrir la ja suposada cara malèfica del individu en qüestió i, aleshores sí,
actuar amb contundència. Juristes hi ha
que podran aclarir si la previsió a la comissió d’actes com els que ens ocupen
poden comportar mesures individuals extraordinàries: ja ens ho faran saber.
Però els serveis secrets també ens han de deixar clara la seva efectivitat
sense crear hipotètics dubtes al respecta.
El que no veig mai és que, un cop comesa la barbaritat, les comunitats
islamistes es manifestin en contra de la barbàrie. Les esquerres ens conviden
permanentment a no ficar a tothom dins del mateix sac, ens diuen que no podem
generalitzar, però aquestes comunitats no condemnen aquest tipus d’assassinats.
Creuen aquestes esquerres que si aquestes comunitats no defensen la llibertat podran integrar-se en
les societats occidentals en les que es volen instal·lar? Potser fora bo que el
món islàmic faci algun gest contundent al respecta perquè ens puguem creure la
seva bona voluntat, o no? O és que participen d’aquesta ideologia terrorista,
però no ens ho volen dir? És aleshores que es fa difícil oblidar Unamuno quan
deia allò de que el silenci sol ser interpretat com aquiescència...
El Bisbe de València, Cañizares, torna
ha estar en primera línia. Un cartell per commemorar el proper dia 28 la festa LGBT
amb les dues verges besant-se, creat per Endavant OSAN, ha aixecat les ires del
Bisbe valencià gens procliu, ja ho sabem, a tot allò que no sigui la més pura
ortodòxia. Sembla que el cartell ha creat
també malestar al grup Gay València[2] que així
ho manifesta en el seu facebook, donat que entén que Endavant OSAN no és una
associació LG. Cañizares ha optat per una acte de desgreuge i una missa a la
Catedral. Però el Sr. Cañizares hauria de recordar la filípica que dies
endarrere havia llençat contra tot el “l’imperi Gay i el
feminisme destructor”[3]. Així
les coses, és evident que la resposta també hagi estat contundent. Hi ha massa
vegades en que la incontinència verbal crea més problemes dels que realment hi ha. I un Bisbe, per molt
reaccionari que sigui, i Cañizares ho és, no pot fer bona aquella frase d’en
Camús[4] a la que
m’he referit en més d’una ocasió i que diu allò de que l’Església és la que té la Gràcia, però que
deixa als cristians l’exercici de la caritat... El Sr. Bisbe hauria també de ser exemple d’exercici
de la caritat, i precisa i especialment amb
aquells que s’han allunyat del
que ell entén com a la Gràcia de Déu...
J. Vinyeta
15 de Juny de 2016
[1] http://www.directe.cat/noticia/503463/xavier-domenech-votaria-no-en-un-referendum-dautodeterminacio
[2]
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2016/06/12/polemica-cartel-geperudeta-moreneta-besandose/1430893.html
[3]
http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2016/05/19/canizares-carga-imperio-gay-feminismo/1419904.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada