645.-
El dia infamant .-
Avui és 1 d’Octubre,
del 2019. Vol dir que avui rememorem, una vegada més, i només dos anys després,
les destrosses de tot ordre que varen
fer la guàrdia civil i la policia nacional en els centres en els que gent de
totes les edats i condicions i, en molts casos,
acompanyats de la família, només volia depositar una papereta en una
urna. Mil ferits, alguns de greus, i múltiples destrosses en les
estructures dels col·legis electorals, va estar el saldo d’una actuació
desproporcionada sobre de gent amb les mans enlaire o asseguda terra...Tot i la
repressió, gairebé dos milions i mig de ciutadans, vàrem desobeir i uns, entre
el que m’hi trobo, no vàrem rebre perquè el col·legi electoral en el que estava,
no va ser dels triats per repartir-hi estopa. Era el resultat d’aquell A por ellos...! alentit pels unionistes recalcitrants
sent-ne voluntàriament conscients de que, aquell crit, no preludiava res més que una ofensiva en contra de les llibertats individuals
i col·lectives arreu que entenien convenients als seus interessos.
De tot allò, n’estem
a l’espera de la sentència que, per uns fets considerats tutmultuarios, es deriva de l’acció judicial corresponent. Acció
judicial plena d’irregularitats que haurà de corregir el TEDH amb seu
Estrasburg. Però fins que aquesta
correcció no arribi, la sentència crearà una jurisprudència repressiva que
aquells del A por ellos...! també patiran.
Ignoro quina serà la
resposta diguem-ne popular a tot plegat, però, sense ser violenta (cosa de la
que no en tinc cap dubte, que quedi clar) sí que tinc la sensació de que serà important:
aquest de Madrid son tan llestos que han tingut la genial idea d’escalfar
l’ambient adequadament per poder
actuar de nou desproporcionadament que, pel què sembla ser, és el que més
gràcia els hi fa. Tot plegat, perquè son incapaços d’entendre que els únics
violents (demostrat fefaentment...!) son ells i, per una ideologia que en
qualsevol moment es pot transformar en fum. Son incapaços, repeteixo, d’assabentar-se, mal sigui mirant de
reüll, que totes les colònies han esta
sotmeses a la violència metropolitana fins que aquesta violència que la
metròpoli ha desfermat ha estat de suficient gruix perquè els colons o els
sotmesos hagin dit prou, i acabar amb l’era colonial corresponent. En el nostre
cas, amb la violència i la repressió permanentment administrades i com ha estat
en altres casos similars, acabar amb l’etapa colonial és només qüestió de
temps, i em sembla que no massa de temps...
La violència
de les forces de l’ordre de l’Estat espanyol ja ha fet història. Recordant Roosevelt al Congrés americà aquell 8 de Desembre posterior al bombardeig
de Pearl Harbor i modificant les dates, em sembla que podríem
dir que aquell 1 d’Octubre de 2017 també
serà “...a
date wich will live in infamy...”, per sempre, perquè no oblidarem.
J. Vinyeta
1 d’Octubre
de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada