646.- Eleccions.-
No
és que, personalment, em preocupin massa. Només cal escoltar el que es diu en una precampanya, que fa quatre anys
que dura, per entendre, com sabíem que així seria (perquè així ve sent des de
la sentència famosa del TC l’any 2010), que els proposats electes no tenen cap altra
projecte que destruir fins a cendres tota Catalunya, el seu Procés
especialment, acollonir-nos, empresonar a tot el que xiuli, alliberar com diuen a Catalunya d’un
President terrorista i tot el que sigui
imaginable fer, el que sigui, per poder mantenir que una Espanya miserable
sigui subsistint em els calés dels
altres. Espanya no els interesa i la seva població anirà per on aquests la
vulguin fer anar amb la sola finalitat d’obtenir el seu vot.
Tot
i el panorama que plantejo, tinc el valor de dir que, tot plegat, no em
preocupa massa perquè, no volent ser atrevit,
queda evident que no son voluntàriament
conscients de que portant l’Estat
espanyol, com estan fent, al pitjor dels desastres econòmics amb un deute ja
impagable, s’enfonsarà tot, és cert. Però com sempre ens ha demostrat la
història, Catalunya es tornarà a refer. Dit d’una altra manera: només
aconseguiran endarrerir el que és, i des de fa un bon tros, inevitable. Costa d’entendre, però
la història (sempre la història que es va repetint...!) ens mostra la
existència de personatges que creen sistemes d’adhesió incondicional a no se
sap ben bé què però que belluguen les masses, a la gent, i que quan van perdent
la guerra, els hi pregunten a aquesta gent incondicional si volen la guerra
total, més total que mai... La resposta és, evidentment, positiva sempre. Però
aquests aprenents de Goebbels, haurien d’entendre que, quan el seu mestre demana
aquesta Totalen Krieg és precisament quan ja s’ha iniciat la fi del
III Reich: pocs dies abans, havia caigut Stalingrad[1]... Vull dir amb això que, a tots aquests que bramen tant, també se'ls hi acaba la corda...
Entenc
que aquesta aparent despreocupació
personal no es tracta de pensaments
quimèrics amb finals utòpics. La realitat és tossuda, recalcitrant i mica a
mica va obrint portes que van ensenyant les vergonyes d’un Estat que malda per
sobreviure com si estes en el segle XIX. En les dates que ens toquen viure tot
se sap, però amb la diferència terriblement notable, que se sap, com es diuen
ara, en temps real. Europa, pecant d’omissió, calla, però Alemanya, Suissa, Anglaterra,
Bèlgica..., s’han pronunciat en contra de determinades demandes jurídiques
efectuades per l’Estat espanyol; el TJUE
ha de pronunciar-se de forma immediata, el Parlament Europeu també, Estrasburg haurà de fer-ho a mitjà termini, i
ja ho ha fet l’ONU, i la Human Rights Watch, i partits polítics europeus, i altres organitzacions
que actuen en defensa dels drets humans, i..., i ara, per arrodonir una mica
més, la Comissió Europea fica a l’Estat espanyol en el mateix sac que a Turquia
per controlar les actuacions d’ambdós estats amb les actuacions estatals amb els polítics catalans i kurds
respectivament.
Potser
és el moment de recordar aquelles paraules d’en Cambó quan en l’any 34 es discutia
al Parlament espanyol la suspensió de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
(aprofito per deixar clar que res és nou...): “No us feu il·lusions. Passarà aquest Parlament, desapareixeran els
partits que estan aquí representats, cauran règims, i el fet viu de Catalunya
subsistirà”. De que serà així, no en
tinc cap dubte.
I
recuperant el tema electoral, tots aquests que només bramen contra Catalunya,
¿què pensen fer per millorar les condicions del espanyols, amb els problemes econòmics derivats, per
exemple, d’un Brexit imminent, o amb els derivats del crak de la Cook, amb els
AVES semi aturats, amb les recents desfetes de la gota freda a l’est de l’estat, o amb les que semblen noves imposicions duaneres als
EEUU amb els productes europeus, o... ?
No estaria de més que els hi fessin saber...
J. Vinyeta
3 d’Octubre
de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada