644.-
De les detencions i del Dictador.-
Estem
en període electoral, amb la sentència a punt i amb Franco en primera fila. Per tot plegat, més els oportuns fets policials d’abans d’ahir,
estem en plena acceleració vers l’orgia de disbarats que tot plegat propicia i
que serà especialment aprofitada pels
carronyers de sempre.
Mentre,
no està de més recordar les detencions i fer, al mateix temps, algunes
apreciacions que, tot i que no serviran de res pels implicats, si que ens
retrotrauran a fets que no ens son
estranys i que responen al ADN impositor de qualsevol metròpoli. Recordar, per
exemple, que el jutge Garzón ja va aplicar el criteri preventiu en les detencions que va realitzar abans dels
Jocs Olímpics del ’92, amb els resultats de trista memòria. Confirmar, per
exemple, i com algú ja va assenyalar a les xarxes, que, curiosament, aquests
xicots eren vigilats des de feia temps i descoberts oportunament. En canvi,
diguem-ho, els atemptats d’Agost del 2017 a Barcelona varen enganxar a les
forces policials espanyoles per sorpresa i als serveis d’informació amb els pantalons al
garró, tot i que aquests serveis d’informació pregaven preventivament en
una mesquita concreta... Deixar
constància de que, curiosament, el
fiscal Carballo és el que inculpà als
Jordis, als nois d’Alsasua i Tamara Carrasco[1], i que
ha esta condecorat per la policia...
Franco
està en primera fila perquè el TS aixeca el veto a l’exhumació de la mòmia. És
una bona notícia. El que no sé encara és com es podrà evitar que Cuelgamuros
continuï sent un lloc de pelegrinatges dels irreductibles recalcitrants de
sempre, perquè la creu que presideix la
muntanya em sembla tant o més simbòlica del període franquista que la mòmia depositada sota d’ella. Potser
fora mitja solució que d’aquella creu hi pengés una bandera republicana i
convertir aquell lloc en lloc de
pelegrinatge de la gent de bé per deixar-hi testimon de la
vergonya i ràbia que sentim davant dels assassinats que hi reposen a sota d’aquella
creu. Al Iraq el major insult que se li pot fer a una persona és llençar-li una sabata: ¿no podríem nosaltres
també trobar la sabata adequada i, al menys, en clara mostra de disconformitat
amb l’actuació del dictador, omplir amb ella el forat que hi deixarà la mòmia, i la basílica també? Estic convençut
que hi ha gent amb suficient xispa (espurna)
per trobar-la, la sabata. Hi ens ho faran saber.
J. Vinyeta
26
de Setembre de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada