647.- Moció inútil.-
Poques
coses es podem dir del Show
parlamentari ds dilluns passat.
Fernández, amb quatre escons, va iniciar l’aventura d’una Moció de
Censura contra el President Torra a la que, com no podia ser d’una altra manera, C’s s’hi va afegir deixant clar que Lorena
Roldán seria la candidata a la presidència. Quan Rivera diu allò d’una possible
aliança post electoral amb el PSOE
(imagino que després de rebre ordres del que el paga...), C’s intentà l’adhesió
del PSC a la moció de censura, però de sempre he tingut la sensació de que Iceta
és si més no murri i no ha mossegat
l’ham amb el que em sembla que sap que
hi hagués perdut bous i esquelles...
Rajoy
va muntar unes eleccions en ple 155 (21/12/2017) pensant que la victòria era segura. I va
resultar que el PP es va quedar amb quatre diputats, que les eleccions a
Catalunya les va guanyar C’s amb 36 i
que la victòria va ser precisament la menys desitjada i la més inesperada a
Madrid, la del independentisme amb 70, resultat independentista que han
intentat modificar barroerament. Amb aquests resultats, Arrimadas, que
capitanejava als C’s, no va estar capaç de presentar una proposta de govern que, com
la de dilluns, hagués estat perduda. Així les coses, amb unes enquestes que no
son massa favorables ni al PP ni a C`s
aquí a Catalunya, ambdós han necessitat de trobar un altaveu amb el què demanar als seus votants que no marxin, que els
hi siguin fidels, per dir-los-hi que ja faran coses importants i necessàries...
En
aquests temps en que la legislatura catalana s’ha anat mantenint, Arrimadas,
que es va passar el temps atiant la catalanofòbia, inclús des de TV3, perdudes totes les esperances no ja
de de governar si no ni tan sols de ser
protagonista seriosa en la política catalana a pesar de la victòria electoral
(no confonguem serietat amb virulència
oratòria i/o provocativa...), se’n va a fer les Espanyes. Fernández, el líder d’un
PP en hores baixes, continua a l’espera de “...que se congelen los infiernos...” per poder participar en alguna
cosa parlamentària però, a pesar de voler donar una aparent
“culturalitat” dels seus discursos, no ha deixat de ser el plagista ocurrent
d’Adlai Stevenson[1].
Ara
tornen eleccions generals el 10 de Novembre. Necessiten imperiosament posar-se
una i l’altre tan a prop com sigui de la
primera fila. I queda clar que només interessava això a partir del moment en
que Lorena, amb més virulència inclús que Arrimades (quan no hi ha raons ni
intel·ligència, la brama i l’insult solt ser la suposada base d’una imaginada oratòria
constructiva...), és incapaç d’aportar les partides presupostaries adients per fer el que, en l’exposició del suposat programa de Govern, diu que farà[2].
Tot
plegat un show en el que el President
Torra, crec que intel·ligentment, no hi va voler participar: no calia perdre-hi
temps.
Veurem
de què els ha servit.
J. Vinyeta
9 d’Octubre
de 2019
[1] Adlai Stevenson va ser qui va
pronunciarla frase davant del comitè permanent de
l’ONU en demanar-li a l’ambaixador rus que respongués si hi havia instal·lats o no míssils russos a
Cuba. Stevenson li va dir allò de “
...esperarem, Sr. ambaixador, la seva respost, si cal, fins que es congelin els inferns...”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada