602.- De la JEC i dels d’aquí

602.-  De la JEC i dels d’aquí.-

Passa massa sovint, especialment en el món de l’esport, que allò que no es guanya en el camp, ha de forçar-se a guanyar en els despatxos.  Alberto Carlos  i els seus  (i també Casado), saben que VOX els passarà per la seva dreta. Per intentar compensar la fugida de votants per aquell extrem, s’han de definir com a ultres davant d’aquests que els hi  volen fugir. Després renegaran, en els moments en que també sigui necessari, d’aquelles posicions ultres manifestades, però també ho faran  amb una certa recança perquè, si els grates una mica, encara que només sigui de forma superficial, els hi surt la vena  salva pàtries de forma incontrovertible.

Catalunya, a més de ser l’ase dels cops permanent, és la musa de tota la seva dialèctica que només te una raó fonamental: que Catalunya deixi de ser la que és, que quedi destruïda de forma especial  socioculturalment,  però que pugui continuar pagant i què així l’EspaÑa – Au Fènix  pugui reeixir de les cendres del imperi en el que no si posava  el sol, vol gallinaci perquè des de fa més de cent anys, aquest Au Fenix porta plom a les ales.

Aquesta manera de funcionar  és greument reaccionària. Comporta, inevitablement, censura i repressió. De les dues coses els indepes en sabem un munt. El que passa és que els que no ho son, també pateixen els excessos de tota aquesta trepa, però sembla, incomprensiblement,  que les pateixen amb acceptació masoquista.

Bé. Tot  ve  al cas per l’última decisió de la JEC prohibint a TV3 i CATradio la utilització  de expressions com presos polítics  i paraules com exili durant el període electoral que, no oblidem, com que empalma generals, autonòmiques, municipals i europees, suposa un silenci al respecta  fins a Maig. No és cosa nova. Des de la seva existència  la JEC troba raons per a limitar-nos: forma part de la seva quotidianitat.

Personalment em sorprenen algunes coses, per exemple que no es prohibeixi l’expressió golpista, amb connotacions molt més greus que presos polítics  que, de moment, son innocents. O determinats insults que només son sancionats quan fan referència a la figura del rei, una figura intencionadament mitificada per aquells mateixos per fer bona una transició que ha demostrat ser un gran fracàs i figura que no compta amb la benedicció de les urnes, mentre que  els altres insultats sí hi compten, fent així més important el mite que  la realitat…

Però potser el que més em sorprèn és que ni els partits, indepes o senzillament democràtics, ni les associacions de juristes, que n’hi ha,  son proactius davant del que ens sembla a molts una vulneració de drets. La JEC prohibeix expressions populars que beneeixen, com a mínim, el 47% de la població electoral, ho fan per la requisitòria d’uns que no ha obtingut més que el voltant del  25%  de vots, i beneits per uns altres que compten només en quatre escons en el  parlament  català. Que, com diu en Sanchís, la baralla ho és contra un mur, és cert. Però entenc que en aquest mur hi haurien de quedar-hi perfectament estampades – enganxades - gravades les queixes jurídiques dels que hi entenen i especialment dels que ens representen, perquè si aquests últims no ho fan de defensar-nos, confirmarem que no els necessitem per tirar endavant, cosa que, en la meva opinió, sembla que malauradament vagi quedant dia a dia més clar...

J.  Vinyeta

31 de Març de 2019