603.- Borrell – Iceta.-
El ministre d’Afers
Estrangers, no para. Diuen els que el coneixen que de sempre ha estat un home
temperamental i que per això, com assegurava Anasagasti, en reunions
determinades, si les coses no anaven com ell volia, amenaçava en marxar i ho
feia. És per això que Anasagasti no va
trobar estranya l’actuació del ministre davant la TV alemanya. Però em sembla
que la
majoria dels pobres mortals, entenem que allò va ser un estirabot
fora de lloc.
Ha estat habitual, des del
seu retorn a la política activa dins de l’estat com ministre d’afers
estrangers, mantenir una actitud que
confonia la “xuleria” estructural amb la agudesa intel·lectual que normalment
sol ser ben educada. Possiblement bona part de tots els seus estirabots des de
la desinfecció de Catalunya, als
EEUU (...tot plegat per quatre indis...), a els últims enfrontaments amb Israel o Mèxic
responen a aquesta espècie de mala educació xulesco
- temperamental de la que, constantment, en va fent gala. Però la més sonada ha estat l’abandó del
plató en el que era entrevistat per un presentador de la TV[1]
alemanya. Temperamental “xulesc” i mal
educat, va abandonar el plató, per tornar-hi i dir-li al presentador que no fes
preguntes diguem-ne incòmodes, al que el presentador li va respondre que ell, el presentador,
no estava allà per fer-li a Borrell les preguntes que volia que li fessin...
Haig d’entendre que
Borrell no és ximple. I a pesar de les
seves circumstàncies els errors
comentats entenc que no son gratuïts. El desprestigi que està causant a l’Estat
espanyol, és per negligència? O ho és per venjança després de la seva destinació europea? O, pel contrari,
intenta quedar-se en el País a recer de C’s, per exemple, o d’algú/uns més
afins a la que sembla ser la seva ideologia política?. Viure per poder
veure...!
Iceta no sembla ser
conscient de que el PSC ha deixat d’existir per a completar les files del PSOE.
La prova més fefaent la troba quan el PSOE li diu obertament que d’allò de que amb
65% de respostes afirmatives en un suposat referèndum a Catalunya obligaria a
l’Estat a rumiar-se que havia de fer, res de res, que no hi cap en el bloc
constitucional, que de cap manera etc.., etc.
Iceta és difícil de catalogar. Ha
passat del PSC auto determinista a
recolzar el famós 155 per quedar-se, quan ja d’aquell PSC que ballava amb en
Pallach ja no en queden ni les cendres, obertament pesoeista,
participant obertament en manifestacions de caire més que unionista i catalanofòbiques,
i beneint Borrell desinfectant
Catalunya. Sembla que, a més inri, en aquelles 110 propostes que Sánchez aporta
al programa electoral, no ha participat en la redacció de cap perquè, que se
sàpiga, no n’hi ha cap que faci referència a Catalunya... Pot ser sí que haurà
de fer salts mortals de cara al 28 que ja tenim a tocar...
J. Vinyeta
2 d’Abril de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada