595.- Ajudes.-
Hem de reconèixer la
capacitat de l’Estat espanyol per fer-nos propaganda. Ens tenen en el centre de
qualsevol debat, per intranscendent que sigui. I per si fora poc, traslladen la
situació de Catalunya oficialment a Europa. Tajani prohibeix una conferència de
Puigdemont al Parlament europeu i hi permet una de VOX dedicada exclusivament a
Catalunya. Tajani, cofundador de Forza Italia i membre del Govern de
Berlusconi, no amaga les seves predileccions. Amb tot això, tant en el debat
electoral actual com en aquests entestaments de la UE, només van aconseguint que dia a dia la cua per marxar d’Ñ, com es
diu ara a les xarxes, es vagi fent més llarga. Tot i el favor, Europa hauria de ser menys “enemiga” de
Catalunya perquè arribarà un dia en que, per poc que els hi agradi, per pagar bona parta del
deute d’Espanya, Europa dependrà de la
capacitat demostrada de Catalunya per poder-ho fer. I crec que ha de tenir present
que els indepes de Catalunya no som Europa-escèptics, però els dirigents com
Tajani, Junkers o Tusk i la pèssima
deriva política i social que està prenen
una
multinacional amb 27 o 28 gerents – directors generals des coordinats, pot
ajudar molt a que ens hi fem, d’euroesceptics.
El judici també ajuda. Es va convertint en el que l’Estat espanyol
volia que fos: un al·legat intensiu i permanent de la fiscalia cercant una
suposada violència que no es troba per en lloc i que cada vegada, les defenses se’n carreguen de fer desmentir i contradir
als testimonis. Ningú pot dir que la
sentència estigui escrita, és cert, però dia a dia ens arriba el convenciment
de quin serà el veredicte. Amb testimonis a qui Marchena s’oblida
de preguntar-li si ha estat encausat; o amb testimonis infamants, com el de Millo, als
que Marchena és incapaç de recordar que
estan sota jurament. O amb testimonis que dona la sensació de que hagin estat
prèviament alliçonats per la fiscalia (només tenen dubtes i contradiccions davant
les preguntes de les defenses...). O amb
pors gairebé diríem que patològiques (no mostrant la imatge de la testimoni perquè,
segons la fiscalia, “...la testimoni viu a Catalunya...”). Tot plegat,
flaire a tot allò que imaginàvem i que,
com diuen els que hi entenen, quan aquesta flaire arribi a Estrasburg li quedarà
clar al TEDH que no és precisament la de
les flors que adornen i alegren els carrers de la ciutat... Però el mal als
encausats ja estarà fet, que és el que volía.
J. Vinyeta
7 de Març de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada