597.- Trapero

597.-  Trapero.-

Hi ha vegades en que un discurs  és l’expressió més clara de la veritat. El que sol acompanyar normalment al descobriment de la veritat és que aquesta, la veritat quan es descobreix, és incontrovertible, ja no hi ha remei, res s’hi pot oposar: saps allò que no sabies, que intentaves saber i, un cop sabut, en general, genera dolor, però saps que, a partir d’aquest descobriment, la vida  que tens al davant és la que és i no una altra.

Dic tot això perquè la declaració de Trapero desmunta tot allò, i quant dic tot intento expressar la màxima  amplitud amb la  intento parlar,  que els Marchena boys s’entesten en voler fer-nos creure. Trapero desmunta, amb claredat meridiana i repetint el que ja havia dit a l’Audiència Nacional (raó per la qual sembla clar que la pròpia fiscalia del TS no l’havia demanat com a testimoni), que de rebel·lió res de res, que a GC ni tenia oficialment més pla d’actuació que el de la localització de les seves unitats a Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona i que la PN no tenia ni això. Ens deixa clar que el famós pla B de les forces de l’Estat espanyol no era si no el pla A pensat  com a tal des del principi i amb la violència prevista. Que els Mossos estaven al costat de la llei espanyola des d’un bon principi, que no eren el braç armat que la rebel·lió considera com a imprescindible com a tal i que, si el  TSJC els hi hagués demanat, tenien plans per a detenir a Puigdemont i consellers, als qui, a tots plegats, assenyala com autors d’una certa irresponsabilitat.

Cau tot, tot el judici queda en entredit i em sembla que hi ha alguns que no ho han entès així. Però, com deia al principi, aquesta és la realitat, la veritat que sempre és dolorosa, no ja pel TS, que arriarà en la barbaritat fins arribar a Estrasburg, si no per aquells, que hi son, que entenen que la declaració de Trapero és una traïció perquè no és la veritat que els hi agradaria sentir: la confusió del desig i la realitat és allò que, des del punt de vista psicoanalític, s’anomena  projecció, que porta a confondre   el que vols i el que voldries.

Personalment només em queda per dir que, quan arribi el dia que molts esperem, voldria tenir coma a cap de la Policia de la República Catalana a Trapero, un home valent i íntegre a qui l’Estat espanyol, del que encara no sabem el grau  d’emmerdament en els atemptats  de l’agost dl 2017 a Barcelona, no ha perdonat la ràpida resolució del conflicte que, a dia que passa, dona més la imatge de que estava conxorxat per portar  al grau 5 d’alerta antiterrorista, el que hagués suposat el desplegament de l’exercit a Catalunya, amb intencions molt possiblement no precisament de seguretat ciutadana.

J.  Vinyeta.-  

16 de Març de 2019