dimecres, de març 13, 2019

596.- Mogudes...


596.-  Mogudes...

No voldria equivocar-me, però diria que el món indepe està, com un gat després de jalar agust, rellepant-se els llavis. Ñ, com es diu ara, està esvalotada: Puigdemont diu que torna... i només de sentir-ho dir, va tota Ñ amb cagalera. L’hi entre el pànic només de pensar que, novament el ex presidente rebelde y fugado se’ls hi pugui passejar per La Castellana amb la immunitat parlamentària que resultaria de guanyar  l’escó corresponent en les imminents  eleccions europees. Gonzalo Boye em sembla que ha estat un home jurídicament fiable i amb seus   ...Y ahí lo dejo...  sempre ens ha insinuat que  el que havia  de venir després ens havia de portar  alegries  a nosaltres i decepcions constants al món unionista, com així ha estat. Evidentment, donat l’abast jurídic de tot plegat, els que no hi entenem hem de ser més que prudents. Però convindrem, perquè així se’ns mostra la quotidanietat boyera, que la riota del món indepe pot arribar a sentir-se a La Castellana,oi?

Soraya, ha fitxat pel Bufet barceloní  Quatrecasas. És evident que tots recordem els problemes del titular d’aquest grup amb hisenda, fa uns anys.  El que passa és que  Soraya era, en aquell  moment, qui controlava l’advocacia de l’estat  i que, el resultat del plet, va ser clarament favorable al líder del despatx. El rebombori ha estat  de nivell, perquè, a més, Soraya ha tingut sobre de la taula tota, repeteixo, tota la informació privilegiada de la que ha gaudit l’estat espanyol durant la seva participació en el govern de la nació, i ignorem que en pot arribar a fer amb ella. Per una manca de professionalitat  d’uns i la escassa qualitat moral de l’altra, s’ha posat en evidència, una vegada més, la pèssima legislació existent en el país respecta a la finalització en  funcions públiques immediatament compensades, per raons clarament inconfessables i inconfessades, amb regals econòmics  vitalicis. Com  deia una avi estimat, tot acabarà sabent-se. Però pot ser que massa tard...

C’s torna ha estar a la cresta de l’ona. El Sr. Rivera que gairebé ens volia imposar des de la constitució la obligatorietat de que els partits fessin primàries, es troba emmerdat fins el coll amb les primàries de Castilla  La Mancha i, també, a Les Balears. A Castella, ha quedat clara la tupinada que Rivera imposava. I a Les Balears el seu candidat no ha estat el triat. En aquest país nostre resulta evident que les primàries no serveixen per res: un cop fetes, l’aparell del partit fot el que vol i així s’acaba la cançó. Però el problema està en que el Sr. Rivera, tant presumit, fabrica tupinades quan el seu candidat no va per on ell volia que anés. Que  arribi fins on i fins a qui hagi d’arribar, però que es recordi també al candidat de C's per Reus a les properes municipals, cesat immediatament després de insinuar que hi havia hagut altres tupinades per part de C's   ens  aquestes primàries...

J. Vinyeta.-  13 de Març  de 2018