És evident que la
actualitat se l’emporta el Judici a Mas, Ortega i Rigau. Una resposta revengista i venjativa a allò
que, segons Madrid, no havia de servir per a res, però que va resultar ser un èxit en tots els
aspectes. El Ministre de Justícia, Rafael Català, va declarar la nul·litat
d’efectes jurídics d’aquell “butifarrèndum” (en aquelles declaracions del
cel·lo[1]
als micròfons), però tot i aquesta nul·litat, va forçar al fiscal general,
Torres Dulce, a emprendre accions davant
la negativa a fer-ho de la fiscalia de TSJC. Alguna cosa ha de significar la
posterior dimissió de Torres Dulce... Tot plegat no és més que una altra resposta reactiva que,
com diu Milian Mestre[2], és la
forma habitual i perillosa d’actuació de Rajoy, perillosa perquè les respostes
reactives i pro negatives solen correspondre a impulsos que no sempre son ben
controlats. Les respostes compulsives de Rajoy
podrien resumir-se dient que, amb la judialització de tot allò que hauria de resoldre’s de forma
política, crea una inquisició moderna que, com aquella mal recordada dels segles passats,
gaudeix del control corresponent de tot
el que és públic i en favor del poder que la manté, fent bona aquella frase
atribuïda a A. Guerra de que Montesquieu
ha mort.
El Judici avui obert a Barcelona no té
precedents a Europa. Lamentablement, Carme Forcadell haurà de passar pel mateix
tràngol i, encara que fem esforços per creure en la justícia d’aquest País en que ens toca
viure, el desànim respecta de les sentències que se’n derivin és abundant (tot
i que hi ha qui augura sorpreses en la sentència, vista la poca consistència
d’alguns dels arguments jurídics, sentència que en qualsevol cas caldrà llegir),
però també és cert que aquest desànim ve compensat per l’increment en el número de voluntats de catalans, fins avui diguem que indiferents, en voler efectuar un
referèndum vinculant que defineixi la relació que hem de mantenir amb Espanya. La
premsa internacional se’n fa ressò[3]
i molts dels titulars assenyalen, i no pas tímidament, que l’independentisme es
creix davant d’aquesta acció judicial. El que també passa, en la meva opinió, és que s’han trencat, de
forma definitiva, els dèbils ponts que ens volien fer creure que amb l’operació
diàleg de Soraya, amb despatx a Barcelona, s’havien estès. Ja no ens ho vàrem
creure quan es van plantejar des del Govern de Rajoy. Però per si hi havia
dubtes, aquests dubtes s’han esvaït
definitivament. Entenc que allò denominat xoc de trens és ara del tot inevitable
És ben cert que les
actuacions del Govern Central van fent adeptes a la causa catalana. Serà que,
com en els temps etarres, el PP té el convenciment de que la repressió és la
millor arma per combatre’ns. Però la realitat està en que el “problema catalán”, un cop al País Basc
ja no hi ha trets, li permet mantenir a l'Estat tot el “sistema” ben greixat i ben pagat, un
“sistema” concret que, amb la pau al País Basc, s’hagués hagut de dissoldre,
engreixant l’atur i creant-se, en conseqüència, potencials enemics. Haurem de creure (i cada vegada en
tinc menys dubtes) que és precisament perquè hi ha ara el “problema catalán” que el PP viu millor.
No ens queda més remei que esperar esdeveniments
que, segons diuen els entesos, no s’han de produir fins d’aquí un mes,
aproximadament.
J. Vinyeta
6 – 7 de Febrer de 2017
P.S.: Un parell de dies
abans de l’inici del judici de marres, amb aquella oportunitat que caracteritza
a determinats serveis jurídic – policials de l’Estat, salta a la palestra la “Operación Pika” per aclarir allò de 3% convergent. Son detingudes un munt de persones però, com que
l’interès no està tan en aclarir les
coses sino en crear un bon cultiu anticonvergent en el període en que Mas n’era al davant de
cara a l’imminent inici del judici, acaba l’operació havent de deixar anar als
detinguts a les poques hores i sense passar pels jutjats. Algun dels detinguts
anuncia querelles contra la unitat que va practicar les detencions i algun
altra se’n entera de que està detingut per la premsa... Tot és bo i a tot si val,
però sembla que aquesta vegada el fiscal no ha pogut “afinar” gaire cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada