429.- NOOS.-
La sentència era morbosament
esperada. Es tractava especialment de
saber com el Tribunal resolia el tema de la Infanta Cristina.
Debemos ABSOLVER Y ABSOLVEMOS a Dña. CRISTINA FEDERICA DE
BORBÓN Y GRECIA de los delitos contra la hacienda pública por los que venía
siendo acusada, con todos los pronunciamientos favorables[1].
És el que diu la
sentència, de la que només he llegit la part resolutòria, que el Tribunal de
Palma ha fet pública avui en referència al cas NOOS. La sentència inculpa a uns,
Urdangarin i Torres especialment, i absol a d’altres, entre els que hi ha
Cristina de Borbó. Haig d’entendre que les Magistrades tindran les raons
jurídiques suficients i clares per aquesta
absolució que un no jurista com jo en cap cas podrà discutir, llevat de
que hi hagi hagut fosques raons polítiques inconfessables que, d’haver-hi
estat, tampoc coneixeré. La sentència és pública però no és ferma. El Suprem
pot modificar-la, vistos els recursos
que s’hi presentin. El Suprem decidirà i, si no vaig errat, posteriorment només
quedaria la sol·licitud del Dret d’Empara
davant del TC dels que es creguin injustament penalitzats. Davant de la
sentència favorable per a Cristina, no sorprèn que també ho ha hagi estat
per Ana Mª Tejeiro, esposa de Diego
Torres.
L’única cosa que
puc fer és recordar el judici, que va estar a totes les TVs de l’Estat i durant
no sé quants dies. Constatar alguns fets que hi varen succeir i potser deixar en l’aire algunes preguntes per si algú
o alguns les volen/poden contestar.
Recordar els entrebancs que va patir el Jutge Instructor per un
fiscal, Horrach, que era el Fiscal
Anticorrupció de les Balears i que,
contràriament al que s’esperava quan s’instruïa sobre la Infanta, semblava més l’advocat defensor de
Cristina que no pas el fiscal del cas. L’actuació
sorprenent del Fiscal, que carregava sistemàticament contra de les decisions de
l’instructor, torpedinant fefaentment tot el que podia del procés que
possibilitava la inculpació de Cristina, va ser incomprensible per aquells que no tenim coneixements jurídics,
però també ho era, per cometaris fets públics, per a molts juristes, jutges i fiscals. Tant ho era de sorprenent
que Jutges per la Democràcia i la
associació judicial Francisco de
Vitòria varen instar al CGPJ a que
actués[2] a favor
del jutge instructor Castro, gairebé permanentment vilipendiat pel fiscal.
L’al·legat final del fiscal[3] va ser una
permanent acusació de l’actitud del Jutge Castro, del que diu, i pot ser és el
més suau del que arriba a dir, que Castro va aconseguir, en referència a la
imputació de Cristina, que “ la instrucción
dejara de ser investigación y se convirtiera en persecución".
Recordo també l’amnèsia
sobrevinguda a Cristina. Donada l’absolució posterior de l’encausada, haig
d’entendre que totes les esposes dels actualment inculpats que han declarat i s’han declarat amnèsiques
tindran el mateix tractament, o no necessàriament?. Em semblaria que es fa
difícil un desconeixement absolut dels tripijocs
més elementals d’una societat, anònima o no però que t’és pròpia, perquè implica
desconèixer, i en aquest cas voluntàriament, les conseqüències jurídiques que
se’n poden derivar de qualsevol actuació com a responsable de la societat que
regentes. Pot ser sí que hi ha gent
valenta, com Cristina i que, com ha estat el cas, li surti bé. Però la
realitat ens mostra que habitualment no és així.
Sembla que ha
resultat evident allò que l’advocada de l’Estat va deixar anar durant una de
les sessions del judici de que “...hacienda no somos todos...”, i que es va quedar
tan ampla en dir-ho com preocupats ens vàrem quedar molts, per no dir tots, els
que ho vàrem sentir. Hauríem de poder
escatir si els que han estat encausats per Hisenda també s’ho varen sentir dir en alguna ocasió i si el tracte rebut va
estar, en qualsevol cas, comprensiu i favorable com va semblar que ho era en el
cas dels interrogatoris a Cristina. Citats a declarar els tècnics d’Hisenda,
varen dir que no hi havia motiu per inculpar a Cristina. Era una afirmació no
compartida pel jutge instructor, Castro,
ni per altres tècnics d'Hisenda, com els que representa el Sindicat de
Tècnics del Ministeri d'Hisenda Gestha[4], que avalava
la tesi del jutge. Semblava
confirmar-se, repeteixo, allò de que
Hisenda realment no som tots...
Com no podia ser d’una
altra manera, ha comparegut el portaveu del Govern de Rajoy. El portaveu, Méndez
de Vigo, no ha volgut comentar la sentència sobre el cas NOOS. Però no ha
deixat de ser curiós que, sense preguntes i sense que vingués al cas, hagi avisat[5] Mas, Ortega i Rigau que la sentència que en
surti, sobre del cas 9N, hauran de complir-la. Talment ha donat la sensació de
que la sentència serà condemnatòria. És que ho intueix o senzillament ja ho
sap? Així les coses, podríem preguntar-li al portaveu si sap o intueix si la Fiscalia General actuarà amb la mateixa
contundència davant les negatives de Rajoy a complir les sentències que té, en
contra, del TC. Precisament en contra d’ell, del Rajoy que té l’imperi de la
Llei i el compliment de la Constitució constantment com a Nord. Un Nord, diferent
del que és el que tots coneixem, un Nord
assenyalat per una estranya brúixola que sembla avariada per algunes manipulacions
segurament inconfessables.
A vegades, en massa
vagades, com ara es deriva d’aquest últim i inesperat comentari del Ministre portaveu, se’ns crea la certesa
de que de dolents i professionals de la maldat només n’hi ha uns. I això en
aquest últims temps va anant a més. Els altres, tots els altres, no son més que hooligans aficionats a les dolenteries i, per la seva suposada bona
fe i innocent violència, son perdonables. O així fan que ho sembli.
J. Vinyeta
17 de Febrer de
2017
[1]http://politica.elpais.com/politica/2017/02/17/actualidad/1487328007_693591.html. És on es pot trobar la part resolutiva de la
sentència de marres.
[2]
http://www.mallorcadiario.com/jueces-para-la-democracia-denuncia-presiones-a-castro-y-pide-medidas
[5]
http://www.ara.cat/politica/Moncloa-no-mulla-sentencia-Noos_0_1744025717.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada