424.- Jutge Vidal.-
Ignoro perquè ho va
fer però, Sr. Vidal, convindrà que el coneixement del contingut de determinades
afirmacions seves ens ha deixat perplexos.
Si el que diu és veritat, fer publicitat d’una il·legalitat no deixa en massa
bon lloc un jutge que és, precisament, qui ha de tenir ben clar el que és o no
és il·legal. Si el que ens diu no és veritat, la gravetat es multiplica perquè alguns interessats en la mentida,
especialment política, la mantenen sempre perquè quedin dubtes sobre la
veritat. Això, a banda de ser un cop
baix a la política catalana que li va
donar aixopluc quan va ser sospès pel CGPJ. En qualsevol cas, el mal que ha fet
ha estat notable perquè, si alguna cosa agraeix
una oposició encapçalada per l’Estat espanyol, ja de per sí molt poderosa, és
poder anar recarregant les armes amb munició que li facilitem precisament des
de les nostres trinxeres.
En una ocasió, fa uns anys, ja va fer vostè unes declaracions que varen crear molta
confusió sobre la declaració d’independència de Kosovo que va
fer el Tribunal de la Haia. (Un bon
resum del que va passar està ben reflectit pel diari ARA en el seu moment[1]). Vostè va fer pública una suposada frase de la citada sentència quan, en realitat la
frase estava continguda a un manifest
del Col·legi d’Advocats de Barcelona. Un
jurista com vostè havia d’haver estat més fi i no caure en l’error (potser
exprés, no ho nego) que entenc, com vostè ha dit ara, era per deixar
la parròquia del moment contenta. Tot i que en cercles més o menys reduïts es
va parlar del tema deixant clar l’error, que jo recordi només Miquel Strubell
va ser capaç de contestar-li amb contundència[2]
públicament. Però no va servir de res i no
va haver-hi rectificació per part seva, Sr. Vidal. Potser que per
aquella tolerància s’hagi arribat avui fins aquí.
No vull entrar en
el per què la publicació complerta (9
hores de gravacions en vídeo) es fa ara, en aquest moment: les coses en cap cas
son perquè sí i, per tant, alguna raó hi
ha per fer-ho ara. Qüestió aquesta de l’oportunitat a banda, és cert que el Govern ha desmentit
rotundament les declaracions del Sr. Vidal. Però, donat que aquestes
declaracions les ve fent des de fa temps, i per tant eren conegudes pel Govern,
voldria saber si el Govern havia cridat l’atenció a Vidal, d’alguna manera
contundent, per les declaracions que anava fent, sembla ser, per “il·lusionar”
al personal. Si el Govern li va estirar les orelles al Sr. Vidal entenc que ens ho ha de dir i concretar. I si
no ho va fer, explicar-nos el per què de no haver-ho fet. En qualsevol cas, ¿per què el Govern no les
va desmentir abans les declaracions, a mida que s’anaven produint i en seu
parlamentària, donada la gravetat d’algunes d’aquelles manifestacions? Recordem
que, com diuen els creients, també es peca per omissió...
La directora del
Diari ARA en l’editorial del dia d’avui 27, parla de les declaracions
assenyalant-les “...d’un tret al peu al Procés...” Son greus, molt
greus perquè posen dubtes sobre de la transparència i netedat del Procés. La seva dimissió, Sr.
Vidal com a Senador, augmenta la credibilitat del partit que representava i hi
podem veure un reconeixement dels errors
per vostè comesos. Però en temo que res no serà suficient per apaivagar les
aigües.
Haurem de passar la tempesta que vostè Sr.
Vidal ens ha creat en plena travessia.
Per passar el tràngol, potser haurem de fer com Ulisses, lligar-nos al pal major de la nau, tapar-nos
les orelles per seguir el rumb i no
sucumbir als cants de les sirenes que no tenen altra intenció que no arribem a
Ítaca. Un esforç més a afegir !
J. Vinyeta
27 - 28 de Gener de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada