426.- Receptar o prendre

426.- Receptar o prendre.-

Aquest País nostre té, només faltaria,  peculiaritats. I actituds a vegades tremendament sorpressives. Els que hem anat al camp del Barça, per exemple, sabem per experiència que, tot i que bona part dels allí presents ho son amb carnets “prestats” i no tothom és soci, tots es permeten xiular als jugadors, tot i que estiguin guanyant, si l’equip no juga  amb la qualitat que el “respectable” desitja: cada un d’aquest que xiula, a més, té clar el que s’ha de fer i amb suposades raons incontrovertibles. És una manera, en la meva opinió, de deixar clar que la perfecció, en massa vegades, és enemiga del que és bo o ja està bé.

M’he permès aquesta referència esportiva perquè  s’entengués el què vull dir. Aquest País és capaç d’emplenar l’espai que hi ha davant del TSJC, fer una rua i un passadís des de la Plaça de Sant Jaume  acompanyant Mas, Ortega i Rigau fins les portes dels jutjats i, en sentir les declaracions dels processats, començar a posar el crit al cel perquè  Mas especialment, Ortega i Rigau neguen  inculpar-se en el 9N. Alguns d’aquells que els varen acompanyar, incloses algunes tertúlies més o menys afins al Procés, no entenen que ara, en el moment del judici, no vulguin ser més màrtirs del que ja son. Seguint el símil esportiu, se’ls xiula als acusats perquè, en opinió d’aquests que van al camp gratis, o sigui que no estan davant d’un jutge, no juguen bé, és a dir: perquè fonamentalment no juguen  com ells voldrien i per això es manifesten amb el convenciment de que la raó al respecta els avala. Bona part del País és així. Fins i tot en el Parlament, en resposta al contundent discurs de Puigdemont[1], els grups opositors feien conyeta respecta d’aquesta actitud suposadament irresponsable i covarda dels acusats.

Tots aquests que critiquen aquesta actitud de Mas obliden que qualsevol processat assentat a la banqueta i davant d’un jutge, pot mentir descaradament per evitar que  amb les seves declaracions pugui empitjorar la seva situació, i suposo que tothom ho entén així. I el que no ho entengui, que ho consulti a qui li pugui aclarir la situació. Els juristes tenen molt clar, o al menys així m’ho sembla, que la veritat real i la veritat jurídica en massa ocasions no coincideixen. Si així van les coses, ¿Mas i companyia han d’inculpar-se, ser valents com demanen alguns  i renunciar a un dels pocs drets que tenen ara davant dels jutges? Em sembla que voler que això passi  és  pixar fora de test. Constituir-se en màrtir de forma voluntària, com seria el  cas d’actuar de Mas, Ortega i Rigau com alguns demanen, no solament no arreglarà res, sino que donarà raó als que els han demandat. Rabell,  ahir en el Parlament, venia a dir que ell també ha desobeït però que sempre n’ha acceptat les conseqüències. Mas i companyia les pateixen directament, tot i que entenem que d’una forma injusta com a conseqüència d’un rerefons acusador polític absolutament contaminador.   Però Rabell, quan ho diu no està davant d’un  jutge. I ho sap. I les CUP, tant proclius a posar-se en massa ocasions en evidència, no sembla  que vulguin recordar quina va ser l’actuació del regidor Coma, davant dels jutge i fiscal,  en l’assumpte dels “ous i la truita”. Receptar i prendre solen ser dues coses tan diferents que, en massa ocasions ens posen en evidència.

Per acabar, donar les gràcies al President Puigdemont per la seva contundència al Parlament. Ja fa temps que molts l’esperàvem, aquesta contundència. Gràcies President,  com a mínim,   per recordar-nos que aquells que ens volen ignorar ens troben sempre al davant, gràcies per  assenyalar, per a no oblidar-les, les diferències que un Estat que es diu de dret manté entre els seus propis ciutadans aplicant normatives  i desobeint al TC i  a la UE a conveniència, però exigint-nos el compliment d’una Llei que en massa ocasions  ells son els primers en passar-se pel forro. I en especial per la referència directa a Rajoy quan aquest s’ofereix per posar ordre a la casa dels altres deixant clara la seva incapacitat per posar-lo, aquest ordre, a casa seva[2].

Malauradament, aquest judici encara donarà per a més.

J.  Vinyeta

8 - 9 de Febrer de 2017

---

[1] http://www.naciodigital.cat/noticia/124980/discurs/contundent/puigdemont/al/parlament/democracia/espanyola/emmalaltit

[2] Per cert que no sé com haurà caigut a Brussel•les aquesta “desviació” de Rajoy d’allò que, des de la UE, s’havia assenyalat com a la necessitat de mantenir una sola veu davant Trump.