432.- La Justicia trontolla (I).-
La Justícia en aquest Estat nostre està en una fase de descrèdit espectacular.
Ja no es tracta sols del que sembla una purga general dels fiscals que han
estat els que portaven casos de corrupció concrets del PP, canviant-los pels que
podríem considerar “fidels” a
l’oficialitat. La brama s’escampa i mentre, ens va arribant el convenciment de que en la Justícia estan
passant coses greus i que ens inquieten, i molt: s’evidencia, amés, que la vara de mesurar de
la justícia funcional d’avui dia no és la mateixa per a tothom i d’aquestes
realitats en trobem, com dirien a l’Empordà, de per tot... El PP esta
jugant un joc perillós vorejant una foguera immensa i molts afirmen que el PP s’hi farà mal: voler mantenir impunitat quan
el propi partit està imputat, quan més de 400 càrrecs – membres del Partit
també ho estan, quan dia a dia es van airejant nous casos de corrupció o
agreujant els que ja estan immersos en processos judicials, no és la millor manera de postular-se davant d’una societat civil que clama, oberta
i públicament, justícia. Tot això, no
hem d’oblidar-ho, passa amb l’ajuda còmplice del PSOE, suposadament a canvi de
deslliurar d’acusacions a Griñan i Chaves, en el cas dels ERES andalusos (ja hi
va haver canvi de la jutgessa instructora del cas i decisions judicials
posteriors sorpresives), i amb la participació vergonyant d’un Sr. Ribera i el
seu Partit C’s que sembla ben acomodat, xerrant pels colzes, a canvi de no
sabem què, però que si sabem que ignora aquells tan cloquejats 150 acords signats amb Rajoy que havien de regenerar i
girar com un mitjó la política d’aquest Estat. En el moment de redactar
aquestes ratlles, ignoro si, per imposició del compliment d’aquest pacte, el
C’s ja ha aconseguit la dimissió del President murcià. El diari Público es
despatxa a gust i dona dades, però des
del meu punt de vista no és massa consistent. Tot i això, el deixo referenciat[1].
Fiscals amenaçats, robaments de sumaris, sobtats canvis de criteri de
fiscals i jutges, condemnes a cantants i titellaires, sobreseïments estranys i,
com aprecien juristes, querelles
ridícules, son l’ordre del dia del que està passant. Mantenir la impunitat
encara que alguns ho puguin creure, no és gratis però es fa molt fàcil si els
que haurien d’aturar aquesta bogeria no estesin esperant el mateix tracte
judicial.
El deliri “fiscalià”, ha arribat a cotes insospitades en el cas de la
querella penal presentada contra de Carme Forcadell i altres membres de la mesa del Parlament per
lo de sempre, per l’aprovació del debat del Referèndum. Inclou en la querella a
Coromines, Simó i Barrufet però deixa
fora de la mateixa a Josep Nuet que també va signar les actes corresponents. Si
no fos pel dramatisme de tot plegat,
esclataríem en una sonora riallada.
Joan Josep Nuet queda fora de la querella, tot i que va votar per dues
vegades per la inclusió en el ple de la votació pel Referèndum perquè, segons
el fiscal que la ha redactada, Nuet “no
pretenia, com fan la resta de querellats, incomplir els manaments del TC ni
tirar endavant un projecte polític amb total menyspreu a la Constitució", evidenciant
amb la seva actitud parlamentària “la
falta de voluntat de sumar-se al projecte polític de ruptura unilateral amb el
sistema constitucional", i, com a traca final "per la creença errònia d'estar complint amb les seves funcions
com a membre de la mesa del Parlament"[2].
Punt i final des del punt de vista jurídic, com em diu una jurista molt
propera, perquè quedi clar que no hi ha fonamentació jurídica per tirar
endavant la querella: qualsevol jutge ha de valorar actes concrets i
demostrats, no pensaments o idees, fonaments ideològics o intencions. Tot
això quan és evident, i així mateix ho va declarar Nuet, que ell no és
independentista, però que va signar pel convenciment de que és demòcrata i que
això comporta ineludiblement l’acceptació del diàleg i debat
especialment en un espai denominat Parlament. Declaració que desmunta la teoria
del fiscal quan Nuet afegeix que ell era plenament conscient del que votava i que no
anava gens despistat en fer-ho[3].
Com no podia ser d’una altra manera, Coscubiela (Ay...,Coscubiela i la seva necessitat de
fer-se notar) diu i contradiu al seu company dient, que no hi ha raons ideològiques
en la seva exclusió (la de Nuet) de la querella...
No l’he pogut llegir la querella però de les referències de la premsa
davant dels fets i especialment en el Cas Nuet,
em queda molt clar, com també ho afirma Forcadell, que aquesta querella
(i no és el primer cas) es munta contra una ideologia concreta, la
independentista, i s’allibera de la querella, segons la fiscalia, a aquell que
actua igual que els querellats, cometent el suposat mateix delicte, però que manté ideologia diferent sobre del mateix
tema i més afí a als criteris oficials. Nuet mateix ens ho diu quan es defineix
com no independentista però que se sent profundament demòcrata per tant, i en conseqüència, signa el que
creu que ha de signar.
J. Vinyeta
25 de Febrer de 2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada