385.- Del debat a TV3, de les CUP i de les eleccions.-

385.- Del debat a TV3, de les CUP i de les eleccions.-

El debat anunciat, potser per efecte de la mateixa propaganda, semblava que prometia més que aquell que des de Madrid tothom amb el que he parlat me’l va definir com avorrit.

En el debat em sembla que qui hi va sortir realment tocat va ser Xavier Domènech. Li tocava defensar l’indefensable i així li va anar. La pregunta clau va ser aquella de Rufian dirigida a la línia de flotació de Domènech:  com, quan  fareu el referèndum  que prometeu? La respostes no varen ser més que vaguetats que,  com era d’esperar, no portaven enlloc, que no definien res i que no garantien res. Era una pregunta enverinada, si es vol, però personalment entenc que necessària. I més a partir del  moment en que el Sr Iglésias, en el debat a TVE, deixa de banda la famosa línia vermella o, el que és el mateix, abandona l’idea del referèndum davant d’una  hipotètica negociació per formar govern. Tot i això sembla que Domènech, en els últims mítings, n’ha tornat a parlar, del referèndum. Dels altres participants, poca cosa a dir. Ja fa anys que ens coneixem tots plegats i, per tant, cap sorpresa.

Les CUP   es trenquen. El sector  més independentista a dimitit en bloc deixant vacants en el Secretariat (sis membres de Poble Lliure,  el que equival al 40% del Secretariat), i han posat en evidència les “males pràctiques” que confonen el assemblearisme, que té  com objectiu bàsic arribar a acords, amb el fet de que en unes denominades assembles s’aprovin (es votin)  uns acords previs decidits d’antuvi pels que manen (en aquest cas per la línia dura del secretariat que sembla propiciar el grup Endavant). El grup dissident (Poble Lliure) assenyala les dues ocasions en que  això que ara posen sobre de la taula, va ser evident: la no investidura de Mas i la no retirada de l’esmena a la totalitat dels pressupostos. Pel primer dels casos, ja va dimitir el cap de llista i portaveu del grup parlamentari  (per cert, entenc seria bo per a tothom que Baños fes pública  la seva pròpia versió de la qüestió). Pel segon, el secretariat es desmantella.  En qualsevol cas, el “sistema” assembleari que les CUP han portat a terme, ha de reconvertir-se en un sistema, diguem-ne,  més seriós. Tenen temps per reflexionar i ser conscients dels llençols que van perdent a cada bugada, i en definir, d’una vegada per  a totes, si el primer objectiu és la independència del País. Perquè serà un cop amb llibertat i preguntats  quan direm com volem  la societat que volem crear. I la resposta a la pregunta no ha de ser forçosament tal com les CUP volen i ens diuen que ha de ser.

 La campanya electoral ha arribat, segons diuen tots els candidats, a la setmana decisiva. La coalició en la que participa el Sr. Domènech està a la  cresta de l’ona en les enquestes electorals a Catalunya, és cert, i el seu xef de files va guanyant terreny al PSOE a la resta de l’Estat, i, en conseqüència, el PSOE va perdent  ritme. Crec que per ressaltar només hi ha un parell   de coses que, com passa sempre, ens col·loca en el centre de l’huracà. La primera és de clar caràcter polític i és que, tal i com va passar a partir del 20 de desembre, el tema de l’actitud  dels partits polítics respecta del futur de Catalunya va marcant els debats.  Les altres raons també ho volen ser de polítiques, però son, senzillament, pura demagògia:  El lerrouxisme de Rivera, “partint-se” la cara a Catalunya pel manteniment de la seva espanyolitat, i les declaracions de Susana Diaz preguntant-se si els interessos que paguin els andalusos “ompliran” la futura hisenda catalana. Tot plegat dona la sensació de que tan  un com l’altra tenen clar que van a la baixa en les enquestes i aquestes declaracions intenten esgarrapar vots de sota les pedres. Cap dels dos ignora que hi ha coses a les que ja gairebé hi estem acostumats perquè, com diria Kipling no son més que trampes “...fetes per murris per enganyar càndids...”

Però, en plena campanya, qui s’emporta el premi d’honor és la gravació de la conversa entre el Ministre Fernàndez Diaz i el cap de l’oficina Antifrau de Catalunya i que donarà per a molt durant  dies perquè la publicació de la conversa es farà per entregues. La publicació de la conversa no fa més que confirmar aquelles sospites de que era des de l’Estat que es  movien els fils de totes aquelles acusacions que requeien sobre polítics catalans en moments, generalment, electorals. L’escàndol és majúscul, per la gravetat dels fets que s’hi diuen i comenten en la conversa, i la impunitat, fins avui, amb que el tema està sent tractat, sembla tan absoluta com ho ha estat en cada un dels escàndols polítics i d’altra mena  que s’han anat destapant en els últims anys.  Aquesta gravetat impune no fa res més que confirmar la baixa i  pèssima qualitat del sistema polític de l’Estat en que ens toca viure. Com diu el propi diari que ho publica (Público), continuarà...

Ignorem com pot influir en els resultats electorals de Diumenge. Però si que podem dir que el Sr. Ministre en funcions està en  la mateixa situació com en la que posava a Mas  i  Trias per exemple. Però allò que suposadament feia dir sobre dels dos polítics catalans, era fals. En canvi la conversa transcrita  amb el cap de l’Oficina Antifrau és real i cap dels dos assenyalats han pogut negar-la.

J. Vinyeta 

22 de Juny de 2016