264.- N9N 1.0.-
Està clar que la diada de diumenge
passat i l’èxit de la convocatòria fa que, passat el fet en sí, els
esdeveniments vagin amb molta velocitat.
I això només a fet que començar.
Hi ha hagut vàries notícies, a
banda de les que podem considerar com
normal interpretacions dels resultats i els comentaris amb que
s’acompanyen. La primera ha estat la conferència de premsa del President.
Continuo mantenint que, a pesar de les intencions, el President és conscient de que amb la seva proposta no fa
res més que cremar l’últim cartutx. La
segona notícia és que el cartutx ja es va cremar ahir amb les declaracions, posteriors a la roda de
premsa de Mas, de la vicepresidenta Soraya, duríssimes, al Senat en resposta al senador Cleries de
CiU. La resposta, amb més duresa de la que l’hi és habitual, dona la sensació
de que, ja que el sector dur del PP
insisteix en el desestimen de funcions del Sr. Rajoy (amb alguna demanda al
respecta per part de VOX i, pel que sembla, per part també d’UPyD), la resposta
de la Vicepresidenta em “sona” com a un inici de campanya personal per poder
ser anomenada pel PP com a candidata del
partit a les properes eleccions que, dins del propi partit, no es descarta que
hagin de ser avençades. Tot i això,
podria ser que tingués com a rival
directa a Cayetana Álvarez de Toledo, la
líder de Libres e iguales i
que sembla ser que compta amb el vist i plau de la FAES i, per tant,
directament del Sr. Aznar.
Per tant, i sense voler confondre
objectiu amb mitjans, em sembla evident que anem directes a unes eleccions, que
nosaltres convertirem en plebiscitàries, segons ja va assenyalar en el seu
moment el propi President i que iniciarà una ronda de consultes al respecta. A
partir d’aquest moment, començarà el calvari, perquè ho serà, per unificar
criteris i definir la realitat del camí a fer,
especialment com es farà i, en arribar-hi, com desenvolupem el nou
estatus. No negarem que estem, una
vegada més (i últimament ens passa molt sovint)
en un moment històric.
En un moment de la roda de
premsa va sortir el tema de l’anunci de
la “querella”. La Sra. Alícia ens confirmava
a Tele5 (l’entrevista es pot
trobar íntegra a la xarxa) que el
ministeri fiscal es deu a qui el paga. Si no és així, es fa difícil
d’entendre que la Sra. Camacho ens detallés, fil per randa, el què, quan i com
de la querella. El pitjor és que ho considerem com a normal en el sentit de que
ho donem com a una conseqüència esperada. La podridor del sistema és d’aquest
gruix.
Finalment, tot i que per reblar el clau, el Sr. Rajoy ha
ofert avui, tres dies després, una roda de premsa. Tot i que amb to diferent al
emprat ahir per la seva
Vicepresidenta, to més suau però no
menys contundent, no ha variat el contingut
d’aquell discurs. No a tot, com sempre, cap possibilitat d’obrir
camins de diàleg per a res que no sigui tot el que fins ara ha estat en el seu
ideari, afegint-hi, com a novetat, la negació
inclús d’una modificació constitucional que podés atendre la línea
sobiranista. Tampoc ha sorprès el menys preu amb que ha tractat als
participants en la festassa de diumenge passat. Amb la seva actitud, estic
convençut de que avui, ara, ja som un quants centenars més de sobiranistes.
Gracies en nom de la causa!
El Sr. Rajoy ha negat tenir
coneixement de la “querella” de marres. El diari El Punt Avui, anuncia avui que
la famosa “querella” ja estava
preparada des de dimecres passat. Però
si hi van haver-hi filtracions sobre del seu contingut, com ens pot dir el Sr.
Rajoy que no n’estava assabentat? Realment només ho sabia la Sra. Alicia? I
pensa el Sr. Rajoy que ens ho creurem, que no en sabia res? Innocent...!
Esperarem esdeveniments.
J.
Vinyeta
12 de Novembre de 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada