267.- A l’espera del President

267.-  A l’espera del President.-

 És ben cert que estem a l’espera de les declaracions que ha de fer aquesta tarda el President Mas, al Fòrum. Hi ha opinions per  tots els gustos i haig de dir que, en general, quan el President ens ha convocat a una roda de Premsa (tot i que sembla que questa tarda tot tindrà més l’escenografia d’un conferència gairebé clàssica), no hi ha hagut decepció després d’escoltar-lo, en les expectatives inicialment posades i, gairebé sempre, hi ha hagut alguna sorpresa d’un pes determinat.

El nostre País està a l’aguait. I des d’un punt de vista politic-social (és a dir de d’un punt de vista  molt ampli, donada la  transversalitat amb la que el moviment sobiranista s’ubica) gosaria dir que  està a l’espera de ser convocat definitivament a les urnes (i com diria l’ínclit Ribera), a les de veritat. Però això, ens agradi o no, és una facultat exclusiva del President. I no sabem si avui ens aclarirà dubtes al respecta. Però el que ens ha d’assegurar és que la ruta vers Ítaca continua sense variació. I ens ha de dir com hi arribarem.

De moment ens anem distraient amb les opinions i compareixences dels polítics més o menys involucrats en l’afer sobiranista.

Potser que la compareixença més espectacular  ha estat la del Sr. Duran. Sota l’eslògan de “Construïm” no acabem d’entendre si el que vol és  muntar un nou partit a la seva mida, guanyar temps a l’espera de les decisions del Govern en general o les del President en particular o, potser, el més concret sigui precisament el no concretar res.

Esquerra demana eleccions immediates i Junqueras diu que no parlarà fins dimarts que ve. El PSC es deleix per a ser partícip d’alguna cosa que els posi a primera fila per compensar mínimament les escissions permanents del grup. El Sr. Herrera, com sempre, demanant tot  sense demanar res però exigint que res sigui tot sense eleccions (oi que no s’entén? Dons això!). I les CUP, potser els més assenyats, esperant propostes.

Amb totes aquestes, els Srs. de Podemos van guanyant terreny a les enquestes. És la conseqüència de  l’assumpció per part d’Iglesias –Errejón - Monedero del lideratge d’allò que sense un lideratge resultava de poca volada: l’anomenat  15M. De poca volada però d’arrelaments profunds en el sentiment popular, molt especialment en bona part de les classes mitjanes, per les destroces  ocasionades pel cinisme dels  que tots sabem.  El problema està en que aquesta gent de Podemos no està per la feina amb el tema sobiranista. Em temo que els hi passa el mateix que als de ICV, que porten a l’ADN en la meva opinió, algunes restes de l’estigma soviètic del que sabem no era gaire amic de “desvariejaments” sobiranistes (Hongria, Txecoslovaquia o Polònia, en son clars exemples durant el segle passat). I queden per veure les conseqüències que un ampli ventall d’esquerres pot crear en l’arc parlamentari en unes eleccions properes. El Sr. Herrera es mossega les ungles...

És evident que hi ha molts dubtes i incerteses. Alguna cosa ens podrà aclarir el President quan ens plantegi el full de ruta del que ens ve a  partir d’avui. El que penso és que no pot bandejar en cap cas la real situació  de la construcció de les eines d’estat necessàries.  I ho dic perquè la situació en que ara sembla que ens trobem, si no ens demostren el contrari, és que hi anem  molt endarrerits.

La societat civil ha deixat de moment el tot plegat en les mans dels polítics. I aquests han de pensar que, un dia o altre, en el pitjor del casos, aquesta societat civil, que té memòria, votarà.

I ara, esperar el planteig del President

J. Vinyeta

25 de Novembre del 2015