770.- Tupinada?.-

 

770.-  Tupinada?.-

Direu que soc mal pensat de mena. Però el fet de que Felip VI proposi Feijoo per a la creació del nou Gobierno espanyol, et fot mala espina. Dit de manera més sua, si la política és art i l’estètica relaciona l’art i la bellesa, diré que, segons la meva apreciació, la actuació de Felip VI no ha estat precisament  esteticament bella...

Tots recordem el discurs de Felip VI aquell 3 d’Octubre del 2017. Sabem sobradament l’al·lèrgia que experimenta Felip VI amb els republicans a prop i que és  “urticariosament” insuportable si, a més, son els catalans que volen una Catalunya  republicana, independent i lliure. La pregunta és si aquesta actuació, d’un suposat valedor de la definició del que entenem com a moral, és o no acceptable perquè, per a molt que Felip VI intenti una neutralitat que oficialment li correspon,  tots sabem que,  als independentistes, ni aigua...

Així les coses, quan precisament els independentistes, per més escarni, a les ordres de Puigdemont..., tenen a les mans la legislatura i la possibilitat de fer-la   fallida, Felip VI avança una suposada candidatura que, sobre el paper, és una candidatura sense possibilitats de triomf.

Sense possibilitats, es clar. Però, amb la sensació de que Felip VI vol que guanyi. Què fa falta perquè guanyi? Feijoo ha dit clarament que està a 4 escons pel nomenament. I, com que soc mal pensat de mena, se m’acut que trobar quatre “tamayazos” ben alliçonats des de La Zarzuela, i amb totes les benediccions de Felipe González, Guerra i  la companyia de molts dels  barons del PSOE clarament monàrquics, potser no és tant difícil aquell objectiu.

Si això anés així, no parlaríem de tupinada: parlaríem directament de cop d’estat, un més de la família Borbó ajudat per tots aquells que, presumint de demòcrates, no són més que dictadors, ara miniaturitzats  per la impossibilitat d’exercir com a tals.  I, sí és així, serà perquè la monarquia té por del seu futur si el PP i VOX no governen.  Ara ens queda per definir si, aquesta actuació, és moralment acceptable, o no. I personalment, enténc que no.

Col·laborant amb el criteri que exposo, el PP ha començat a fer una crida als diputats descontents amb les direccions dels partits respectius perquè donin vida al PP. La crida la fa estesa també, directament,  al PSOE a fi de què, per raons d’estat, secundi la candidatura de Feijoo.

Sigui com sigui, que Felip  VI prengui part, i amb la rapidesa amb que ho ha fet, no deixa de ser-me, moralment, inquietant. Honradament i parafrasejant Hamlet, em sembla que hi ha quelcom que pot començar a fer pudor a podrit en el regne d’Espanya...

Tant de bo tot plegat no siguin més que les elucubracions d’un mal pensat empedreït... Però, independentment, entrem en una situació moralment inacceptable, o no?

 

J.  Vinyeta

24 d’Agost de 2023

769.- Dies d’espera.

 

769.- Dies d’espera.-

Sembla que els ànims es van temperant. La decisió de junts de  apostar pel català a Europa ha revoltat l’ambient. Junts, que havia demanat fets i no promeses,  ens ha sorprès amb la carta  que el ministre d’exteriors ha enviat al Consell Europeu  apostant per la incorporació del català, basc i gallec, com a llengües de ple dret dins de la Comunitat Europea. És la primera vegada que l’Estat  espanyol insta que Europa tingui aquestes realitats en el seu catàleg lingüístic. La decisió queda ara en mans de Brussel·les que haurà de parlar-ne en el ple del Consell del proper dia 19 de Setembre. La resposta està allà. Però sigui quina sigui la resposta, en el dubtós cas de que sigui d’entrada rebutjada, sempre, a partir d’aquell moment, ens deix la porta oberta davant del TJUE per les accions que siguin necessàries.

L’esverament ha estat per a totes bandes. Però qui han estat més actius han esta el d’ER, que després de no sé ja quants anys pactant gratuïtament amb el PSOE, ha convocat a tots els seus (trolls inclosos) a vilipendiar l’acord que ells havien estat incapaços d’exigir en cap de les moltíssimes negociacions que han efectuat en seu parlamentària.

Molts tampoc  no han entès que, si a la fi s’han de repetir eleccions, el primer pas era iniciar la Legislatura amb la elecció de la Mesa. I que aquesta elecció havia de comportar els primers fets exigits per Junts. Armengol guanya de carrer, reduint, amb els resultat, les ja poques possibilitats de Feijoo. Armengol immediatament anuncia que permetrà l’ús de català, euskar i gallec  a partir d’aquell mateix moment. Potser per a confirmar-ho Armengol  ens recita uns versos d’Espriu molt adients: “...Recorda sempre això, Sepharad...”  Un cop fet  el primer pas, ara quedem a l’espera del que ha de venir.

Per tant, entenc que no cal cap esverament. Amb  aquest primer pas, els que ho compten tot ens diuen que el 19/9 d’enguany, Sánchez encara no haurà estat investit i que, en conseqüència, la retirada  o  la interrupció de la qüestió plantejada a Europa, serà ja el primer motiu per defenestrar Sánchez i anar a noves eleccions. També, per sorpresa, ha resultat que hi havia  mala maror entre PP i VOX  i que ha quedat manifesta en les eleccions als components de la Mesa en la que VOX, per obra i gràcia del propi PP, no hi està representat.

S’iniciarà la negociació per a la investidura de Sánchez. Estan per veure quines condicions exigiran Junts i ER, ara convertida gairebé en comparsa en la negociació. El resultat és absolutament desconegut i les condicions  que s’han fet públiques són amnistia i autodeterminació. El que no sé és, en cas de ser acceptades, com es pot garantir el seu compliment per part del investit. Personalment, potser posaria davant l’amnistia: hi ha 4500 represaliats  que han de quedar fora, tant ràpidament com sigui possible, de la influència nefasta de la justícia espanyola...

Hem d’esperar. Personalment no em posaré la bena abans de la ferida perquè desconec, com tots, com es resoldrà el futur que ens inquieta... Però no vull dir amb això que no em preocupi aquest final. Em preocupa  i molt recaure en un nou dejà vu que seria nefast  pels interessos del País.

En cas de noves eleccions, és evident que el pactat fins avui, llevat del tema europeu, decaurà. 

I haurem de tornar-hi.

J.  Vinyeta.- 

19 d’Agost de 2023

 

768.- ER vol ser independentista

768.- ER vol ser independentista.-

ER, que ha participat activa i positivament en les mocions parlamentàries que han estat  favorables del PSOE, durant anys,  aprovant-los-hi  posteriorment els pressupostos generals a canvi de res, que ha participat obertament en decisions del Govern Central negatives pel nostre País, que ens ha arribat a  anomenar suposats acords favorables a la catalanitat que mai s’han complert; que ha anat perden suport electoral per la seva pèssima actuació en la defensa dels interessos independentista i dels possibles favorables globalment a Catalunya, com seria el tema de l’expoli que patim tots els catalans, que ha interposat sempre els seus interessos partidistes i els egos d’alguns dels seus dirigents als interessos de la ciutadania catalana, que trenca un govern per poder ser encara més del PSOE...., ara, aquesta ER castigada en les dues conteses anteriors, perduts sis escons a Madrid, i no sé quants municipis amb la pèrdua econòmica que es fa sentir, que després de demonitzar   la DIBA si hi afegeix per recuperar un mínim de la participació econòmica perduda, ara, quan ja no li queda ni esma i està fent equilibris per mantenir-se en un govern amb minoria, ara és quan demana auxili per portar endavant allò que tantes vegades li ha demanat la societat civil i al que sempre si ha negat al·legant la existència una suposada taula de negociació  que ni tan sols s’ha reunit mai, o perquè ha demanat un acord de claredat, elaquell de funestes conseqüències pels interessos quebequesos... Ara, quant ja ho té tot perdut i ens surt dient que ha estat la  guanyadora d’unes eleccions[1] que  en realitat l’han  deixada tocada de mort, ara, vol estendre la  mà, amb bona fe, ens diu, a tots aquells que ha deixat durant anys  penjats. Ara proposa la  unitat del món independentista. I, ara, també  vol que ens la creiem

Em ve a la memòria un sonet  de Lope de Vega   que fa  referència als constants dubtes de S. Francesc d’Assis i que em va caure en un examen de Literatura castellana  --  Interpretación de textos ja fa un munt d’anys. És  aquell que comença dient   allò  de   Qué tengo yo que mi amistat procuras...?

Se’m acut pensar que els senyors de Junts s’estan fent la mateixa pregunta. La resposta em  sembla senzilla: tenen  els sis escons que ER ha perdut... La història de la resposta a la proposta d’ER està, evidentment, per escriure-la. Personalment m’agradaria que acabés  de la mateixa manera que acaba aquell sonet, dient:

Mañana le abriremos, para lo mismo responder mañana

J.  Vinyeta

3 d’Agost de 2023

---

[1] https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2316225-erc-hem-tornat-a-guanyar-en-el-bloc-independentista.html

767.- Eleccions 23J.

 

767.-  Eleccions 23J.-

Quedava pendent de clarificació el vot dels residents a l’estranger. Ara podem dir que els resultats són definitius i queda clar que la possible abstenció de Junts no és suficient per  entronitzar Sánchez. Sánchez necessita al menys un escó de Junts que li doni el sí a la investidura. Així estan les coses.

Els resultats ara ja són de tothom coneguts i, per tant, no cal repetir xifres. I ens trobem que aquells que hem  deixat amb el cul escaldat  al món sobiranista com a resultat de l’abstenció, que o bé anava directament a castigar als partits o, senzillament, a no participar en unes eleccions que munta un estat que ens  està portant a la ruïna econòmica, política i social si no hi posem remei aviat, d’aquells, Junts és qui en surt més ben parat i es troba fent d’àrbitre en el resultat electoral. I per més  capricis del destí, Puigdemont, el fugado, el fugitivo de la justícia, el exiliado  i més coses, és el cap de files d’aquests Junts... Baños, que sol fer piulades divertides, feia aquella en la que li deia Sánchez que agafés el falcon i anés a Waterloo...

Em sembla que per Catalunya hi corra  un cuquet  que ens fa posar un somriure, com a mínim  irònic, en pensar que, aquell que ha estat permanentment vilipendiat, ara serà qui podrà dirigir l’orquestra. Però des de Catalunya i, molt especialment des del món sobiranista abstencionista (al menys 700.000 per una o altra de les causes que com a mínim he esmentat), continua disposat a no afluixar.  I per tant, està pendent de la decisió que pugui prendre Junts en el moment de la votació.

Em sembla que és el 16 d’Agost que es constitueix el Parlamento. Queda clar, si no hi ha sorpreses per part d’ER, ben castigada per l’abstenció per segona vegada i amb declaracions confuses i grollerament interpel·latives  als votants pel seu silenci, que hem d’estar pendents de l’actuació de junts. I més ara en que, si vol participar en la festa socialista, ha de regalar un dels seus escons al PSOE.

I dic d’estar a l’aguait perquè el fet de que Junts hagi sortit menys escaldat de la contesa, no em sembla que vulgui  dir que, de comportar-se  com ho han vingut fent els partits sobiranistes en general i molt més concretament ER i les CUP fins avui, no sigui castigat en les eleccions futures en funció de les decisions que prengui ara.

Entenc que Junts ho té difícil. Entenc que depengui del premi en disputa que el propi Turull (a qui suposo sota l’ègida de Puigdemont) ens diu que ha de ser pagat per endavant. Ells sabran que han de fer i, el què facin, serà o no del nostre gust: la decisió serà o no serà del nostre  grat, nosaltres n’assumirem les conseqüències, però a ells també els hi caldrà assumir-les.

Per cert, m’ha semblat llegir-escoltar que VOX entén que, sense Catalunya, ells i el PP podrien governar Espanya...  Comencen a veure (entendre per haver-ho raonat, no els hi  és pas una norma...) que, en contra de totes les seves imposicions, Espanya resulta ingovernable sense la participació   d’alguns catalans, botiflers o no Tenen una solució molt fàcil i no és altra que deixar que la DUI es posi novament en marxa. L’economia és sempre a les bambolines de la política però, a tota aquesta trepa, hi ha quelcom que està per sobre de tota l’economia: una ideologia que tots entenem com a feixisme, ideologia  que  es posarà en marxa  un cop hagin guanyat les eleccions sense Catalunya.  Una ideologia amb la que tota l’Espanya  que volen  estarà (política, social i econòmicament)   als seus peus. I hauran estat els espanyols els que ho hagin decidit... No sé quin esquer els hi hem de posar, però si és galdós, segur que hi piquen. Hi col·laboraran els de Junts...? En qualsevol cas, nosaltres, Catalunya, se’n sortirà. I és precisament això el que els emprenya...

Quedem a l’espera de tot plegat.

 

 

J.  Vinyeta

29 de Juliol de 2923

 

P.S.: I tot això, sense saber si Aragonés aguantarà el que li queda de legislatura...

766.- Apreciacions.

 

766.- Apreciacions.-

La patacada del TGUE  del passat dia 5 entenc que ha fet un bon servei al País. No tant per a les immunitats de Puigdemont, Comín i Ponsatí (que no tinc dubtes de que seran recuperades més aviat que tard), però si per a fer entendre al món independentista  la claredat del discurs de Ponsatí just després de la sentència.

Des de fa temps vinc exposant que, a pesar de tots els esforços que es van fent des del punt de vista judicial, la iniciativa s’ha de portar des del País, des de aquí a casa. Ponsatí a tingut, des del primer dia, la valentia de dir-nos que allò que va passar va ser com un miratge en el que més de dos milions de persones hi vàrem creure (i hi seguim creient), però que el què no varen fer els polítics no ho hem  fet nosaltres. I ens ho repeteix el passat dia 5 d’enguany, deixant descol·locats  Puigdemont i Comín.

NO soc pas del que hagi dubtat mai de la voluntat de Puigdemont de refer la famosa DUI i, tampoc he dubtat mai de la necessitat “ d’estovar” la judicatura espanyola (situada fora de mare i a les ordres del feixisme franquista que ha estat sempre present en ella ja des d’abans de la mort del dictador), des de la justícia europea que, tot i que continuen sense acceptar-la, la hi acabarà fent mal.

Però, em sembla que, per tot plegat, el País ha començat a adonar-se que passar el temps en la inòpia  que suposa l’espera de que ens donin la llibertat sense el mínim esforç, no serveix de res. El temps se’ns acaba. Pel Juny de l’any proper torna haver-hi procés electoral Europeu. I hi ha dubtes sobre de la possibilitat de presentació del President i  de Comín. El retorn del President torna a quedar penjat durant uns mesos més, fins a la sentència del TJUE que s’espera per a d’aquí a sis mesos... Com actuarà l’Estat espanyol davant de les candidatures de Puigdemont, Comín i Ponsatí? I, quina serà la resposta del Parlament  Europeu al respecta...? Mentre, el propi President  ens insinua que rumia la possibilitat de no tornar mai més...

Llegia l’article de Josep Costa en la que ens ve a dir que la bombolla europea ha punxat[1] i ens ve a explicar el mateix que Ponsatí, assenyalant que la independència no vindrà d’Europa, si no de  (Sic.), mobilització popular i acció política interiors...

Per això dic que aquesta sentència ha pogut fer una bon servei al País si, per la patacada, obrim el ulls de cara a una mobilització que pot tenir lideratge. És el que em sembla que es pot desprendre de l’article i del discurs mencionats.

J. Vinyeta

11 de Juliol de 2023

---

[1] https://elmon.cat/opinio/ha-petat-la-bombolla-696699/

765.- Comentaris.-

 

765.-  Comentaris.-

Està en plena efervescència la precampanya electoral  pel 23J. El resultat de les autonòmiques de fa pocs dies, ha esverat el galliner perquè ha deixat clar que PP i VOX  s’han fet els amos de mig país. Vistos el resultats, Sánchez torna a convocar immediatament eleccions i, també immediatament, comencen aquí a ca nostra, les corredisses per fer-nos votar. Em sembla que no s’entén massa bé que, aquestes eleccions no son res més que un intent (de moment sense resultats definitius, i per tan amb total incertesa) de salvar España  del feixisme oficial que els hi ve (l’altre, com deia en Perich, no se n’ha anat  mai...). Des de Catalunya em  sembla necessari apuntar que les eleccions que poden fer venir el feixisme oficial a Catalunya no  seran fins que el president Aragonés les convoqui i que nosaltres, precisament nosaltres, entenc que no hem de fer res per salvar  una Espanya, que no ha fet res més que posar-nos pals a les rodes i amb més de 4000  catalans represaliats,  del que li vingui a sobre.  Si a més hi afegim la ineptitud (per a dir-ho com en un conte de fades...) dels partits que han jugat amb nosaltres com han volgut durant gairebé sis (6) anys, no resulta estrany que aquells més de dos milions de vots  realitzats sota una violència que va fer tremolar Europa (fins al  fet de demanar-li directament  a Rajoy i companyia que l’aturessin),   estem una mica massa cansats d’esperar, emprenyats amb tots ells perquè, ara, ens demanin el vot per a la seva exclusiva supervivència. L’absentisme a les  municipals va ser un avís. Penso que en les properes es pot rebla el clau i deixar-los  a la mà de Déu...

A pesar de tot, Òmnium i el CxR  ens demanen una votació massiva el proper 23 de Juliol. Cap dels dos organismes ha preguntat si és aquesta la voluntat dels seus als seu socis – afiliats.  Una i altra societat han tirat pel dret sense el més mínim respecta pel seus associats – afiliats  i han imposat una norma d’actuació davant d’una situació que em fa pensar, només amb la millor de les voluntats,  en primer lloc, que   els partits són els que hi manen dins dels organismes citats. I, en segon lloc i com a conseqüència, aquests partits, que van veient la resposta a les xarxes a les seves actuacions i que pot traduir-se en una abstenció massiva, tem pel seu futur, especialment econòmic si l’abstenció es converteix en un fet, ja assenyalat en les anteriors municipals. Òmnuim ja havia acceptat el nomenament a dit del seu actual president. Però, el que em sorprèn més és l’actitud de Waterloo. Fa pocs dies el President Puigdemont demanava, en un tuït als partits, allunyar-se de qualsevol col·laboració amb l’Estat espanyol. Ara, el CxR ens demana que col·laborem massivament amb Espanya en unes eleccions que afecten majoritàriament a Espanya... Nosaltres hem de salvar al PSOE del naufragi que sembla se li ve a sobre...?  Nosaltres, amb 48 escons, hem de salvar Espanya del feixisme oficial...? No anem bé.

França es crema. L’assassinat d’un jove magrebí  a Nanterre  per la policia francesa, ha encès les banlieues de les ciutats franceses especialment i pel que sembla, les de París i Marseille.  Niño Becerra en fa un anàlisi en el seu fil[1] que entenc interessant. El que passa a França no és res més que un avís del que pot passar en qualsevol país europeu... Aquests que no volen parlar de immigració no fa res més que amagar l’ou i deixar per demà la resolució d’un problema real (i si és que hi som a temps).

S’ha celebrat aquests dies l’orgull LGTBI. Personalment, no hi tinc res a dir: cada un   és el que és o el que vol ser. Que la seva llibertat i la meva puguin caminar com a mínim paral·leles. Les suposades esquerres d’aquest Estat, i les catalanes en afegitó,  fa temps que dediquen a tot aquest grup, totes les energies possibles. I es ben cert que, aquestes esquerres suposades oficials (d’alguna manera les hem de definir...) hi han aconseguit , en el meu entendre, notables èxits. Però també em sembla que hi han dedicat tantes i tantes energies que molts altres temes socials, que haurien d’haver estat, al menys  al mateix nivell i amb la mateixa exigència, no ho han estat. Aquestes suposades esquerres, més preocupades pels vots que per les realitats socials de l’Estat i del País nostre, han posat la bandera  amb sis colors de l’arc de Sant  Martí  (a la que hi falta un color per a ser complerta...) en la punta de llança de tots els seu afers polítics i socials i com única necessitat social global. No deixa de ser una opinió. Però no veig la mateixa fal·lera en abaratir la cistella de la compra, per exemple,  que hi ha posat en defensar, amb totes les armes, al grup LGTBI. Dit d’una altra manera, les esquerres es preocupen més d’aquest grup que de la resta de necessitats socials indispensables del País/Estat. Perquè,  questa bandera, onejada  a diari oficialment, entretén a la societat i permet, aquells que haurien de solucionar,  amb serietat les deficiències socials evidents, no haver-s’hi de dedicar. Franco posava grans esdeveniments esportius  en els moments en que la societat grinyolava per qualsevol cosa, per petita que fos. Aquests d’avui onegen una bandera per distreure’ns...  És el mateix sistema..

Continuarem.

 

J.  Vinyeta.

2 de Juliol de 2023

P.P.: He anat a escoltar sardanes. Jovent ballant-les. Sempre que hi  vaig m’emociono en recordant que ni en Franco,  amb centenars de milers de morts, ho va poder matar. Vist això, algú pot creure’s que  ens rendirem...?

---

[1]https://twitter.com/sninobecerra/status/1675062208525479936?t=wmHlX2CirzpR7PMmkHVoaw&s=03

 

764.- Núria Orriols.-

764.-  Núria Orriols.-

Des de fa dies, a les xarxes, es parlava de Núria Orriols com a expressió del feixisme català més pur. A mida que la data electoral s’apropava, les notes negatives eren, per a dir-ho col·loquialment, més aferrissades i, per tant, no deixaven de sorprendrem.

Però Orriols guanya per golejada, les eleccions municipals a Ripoll. Ella, membre de la nominada Aliança Catalana (ignoro si fundadora del  partit i també el grau de influència que pot tenir dins de la mateixa Aliança) s’encarama al poder d’un municipi que, malauradament, està en boca de tots recordant els fets de les Rambles barcelonines el 17 d’Agost del 2017.

Em sorprèn molt que durant els períodes electoral i i postelectoral, no hi ha mitjà (radio, premsa o TV...) que ens mostri qui és aquesta Orriols, permanentment vilipendiada. Se’m fa imprescindible escoltar-la i saber què i com pensa. I arriba el passat diumenge  (4/06): 8TV  entrevistarà Orriols a les 12 de la nit i em disposo a escoltar aquesta suposada feixista.

Pilar Rahola fa la demostració habitual del seu saber islamista tant llarga que Orriols, quan Rahola  deixa de parlar, li respon que  no ha entès la pregunta. Rahola improvisa i Orriols respon que vol la declaració unilateral de independència de Catalunya, que el Català i l’Aranès han de ser les úniques llengües oficials del País i que Drets Socials hauria  d’actuar en favor de les nenes que venen obligades anar a l’escola amb el vel islàmic. Afegeix que si un imam  entra en política, entra amb la seva ideologia... Rebombori  general,  oblidant els tertulians les influències de determinats imams en el terrorisme islàmic... A partir d’aquest moment, l’entrevista  es converteix en un espectacle en el que tots tenen més ganes de  lluir-se,  xerrar i inculpar que altra cosa. Tanco 8TV... i vaig a la web d’Aliança Catalana   (https://aliancacatalana.cat/).

És en el tema de la immigració, que hi ha la previsió més dura, és cert. Però, sense voler justificar res, i tenint en compta la problemàtica que crea, és evident que la immigració, portada als nivells actuals, és un problema. I un problema, qualsevol problema, sempre necessita d’una solució que, en qualsevol cas, i menys en aquest que ens ocupa, no podrà oblidar les màfies de fora i de dintre de l’Estat espanyol que se’n beneficien. A banda de tolerància, que en massa casos han afectat  al manteniment de les nostres costums, qüestió inacceptable,  no sé de cap programa de cap altra partit que sigui capaç d’encarar-lo. No tenim fronteres per delimitar d’alguna manera, si és que hem de fer-ho, la immigració. La pregunta dolosa, i en massa  vegades  amb resposta afirmativa és que  sí, que d’alguna manera hem de controlar l’arribada de tots ells per poder-los assimilar; per poder, d’alguna manera  definir, finalment, si hi ha  diners que es poden dedicar al manteniment de la immigració no productiva amb les subvencions corresponents i la transformació d’aquests immigrants en ciutadans catalans de ple dret. Això han de definir-ho, amb claredat i sense subterfugis, les Administracions a tots els nivells: el bonisme i la tolerància no són més que la conseqüència que es deriva de la manca de decisions al respecta.

Sembla  que Orriols no governarà a Ripoll. Els dits partits independentistes, que no han fet res més que tolerar la immigració, es posen d’acord en formar un “cordó sanitari”  a Orriols perquè no governi a Ripoll, un menyspreu  manifest als ripollesos: Orriols ha tret el doble de vots que ha tret Junts (que en dues legislatures ha perdut 8 regidors) o el doble dels que ha tret ER, que ha perdut 200 vots. Serà qüestió  de preguntar directament  als ripollesos el per què d'aquest resultat electoral. Els hi podem dir que s'han equivocat al votar o hem de respectar el resultat i callar nosaltres?

Me’n faig moltes de preguntes que, com sol passar, no tindran resposta, però al menys haig de posar-les sobra de la taula. Per què no m’han deixat decidir a mi dels perills d’AC? Per què han bloquejat qualsevol informació que ens pogués arribar al respecta? A tots aquests que afirmen i/o  censuren qualsevol informació al respecta,  me’ls haig de creure? Com veuen  possible que em cregui a ER i Junts que ens han enganyat durant més de cinc anys  bandejant la voluntat popular  del 17-O? Haig de creurem el que em diuen aquells que pacten amb el PSOE que té més de 20 morts a les tanques de Melilla? Haig de confiar en el que em diuen les CUP que, des de les èpoques del President Mas no han fet res  més que posar pals a les rodes...? No serà que tot aquest interès per bloquejar Orriols ho ha estat perquè els  acusadors obtinguessin un redit  electoral i tot i així, no han tingut èxit? Per què Junts s’esvera quan Laura Borràs els hi diu que ha de governar la llista més votada i deixa en evidència la possibilitat del “cordó sanitari”? Puigdemont demana trencar amb qualsevol relació amb Espanya, i Junts, com ER, pacta amb el PSC en diputacions i municipis? No recorden tots ells que el PSC és el 155 instal·lat a Catalunya? Per què...?

 La premsa, tota la premsa, ¿és conscient que no han complert amb el seu deure d’informar d’una candidatura a Ripoll i, especialment sobre d'una candidata que, com a mínim, semblava  problemàtica? Per què ni una sola entrevista en cap mitjà que ens mostrés com conjugava independentisme amb immigració? Per què el silenci de la premsa en aquest cas? No serà que, una vegada més i que des de fa anys, la premsa només compleix amb el que li dona la subvenció corresponent?

Honradament: tinc la sensació de qe m’he quedat sol fent-me i fent aquestes preguntes.

 

J.  Vinyeta

13 de Juny de 2023

762.- Preguntes.-

762.-  Preguntes.-

Estem en una situació polític-social perillosa. Perillosa perquè des del poder català  no hi ha concreció  i, en conseqüència, la situació social (inclosa l’agreujament de la exclusió social, en sí mateixa, i que està a punt de trencar costures, si no ho ha fet ja...) tremola per manca de d’aquesta concreció que, des de qualsevol vol punt amb autoritat, ha de mantenir-se. Si no es fa, el desastre és a la cantonada.

Voldria respostes a una sèrie de preguntes, que faig a continuació, i que penso que no són a mi sol a qui preocupen. En faré sobre de dos temes concrets, però n’hi ha centenars per plantejar: ocupes-vivenda social, la salut del català, sanitat, educació, immigració, renovables, llibertat i llibertats, espoli fiscal, ferrocarrils..., que algun dia farem.

Estem rebent, amb massa assiduïtat, informacions de violacions comeses per menors inimputables. Qui són els responsables d’aquests indefinibles? Perquè he arribat a sentir que la societat ha de protegir (Tània Verge dixit[1]) al violadors de Badalona. Si estan, com sembla que es va dir, escolaritzats, hi ha pares-tutors, i per tant responsables de la minoria d’edat d’aquests? Podem carregar de responsabilitats el sistema educatiu com es pretén i quedar sense actuacions davant dels pares-tutors d’aquests inimputables? Quan passen aquestes coses (com en el cas dels anomenats crims masclistes), per què no es donen les nacionalitats dels protagonistes de les accions? L’Administració deu pensar que, de ser immigrants, si és que ho són,  acabaríem per criminalitzar a determinats sectors i ens deixa en el dubte, podent caure en l’error de identificació. Si hi caiem, per manca de informació, no criminalitzarem una/es ètnia/es concreta/es sense  raó? O serà que no ens equivoquem tant i la repercussió política que tot plegat pot tenir, de saber-se la veritat, fa massa por davant  uns futurs resultats electorals? De tot plegat, no en diríem bonisme-llirisme-permisivitat?

Estem en sequera, Estem en un País amb sequeres habituals referenciades   des del segle XVI[2]. Quina és la raó per la que, en aquestes circumstàncies, augmenten les produccions de regadiu? Per què es permeten les tècniques de regadiu per inundació que pressuposen, encara que només sigui per l’evaporació natural, pèrdua de milers de metres cúbics d’aigua?  Segons la Fundación Aquae[3]  la producció d’un quilo d’arròs, necessita de 5000 litres d’aigua. Si l’agricultura consumeix un 70%[4]  del global de l’aigua, a quin preu paga l’aigua l’agricultura? Els adobs que utilitza, son fàcilment reciclables i inofensius a les aigües subterrànies? La ramaderia només en consumeix, segons les mateixes fonts, el 2%. Però,  en el sector ramader porcí (sembla que Osona n’és la gran víctima  aturant les plantes d’eliminació dels purins)[5]  [6], per què es tolera que els  purins destrossin les aigües  subàlvies? Quin control hi ha sobre d’aquestes dues activitats que consumeixen el 72% del total de l’aigua amb greus conseqüències pel medi ambient?  Per arrodonir, ens consta a tots que les elèctriques varen buidar els pantans per a produir electricitat hidràulica  que nosaltres vàrem pagar a preu de gas. Els Governs, no tenen mitjans  i autoritat pel control d’un bé que tots sabem escàs...? Quines compensacions s’han exigit a Iberdrola, Endesa[7], etc...al respecta? Serà per allò de les portes giratòries famoses que no es demanin responsabilitats, ara que més de 200 municipis catalans estan directament afectats per la manca d’aigua? Per  cert, que diu ara tota aquella cridòria, els del no permanent ajudats i empesos  per la oposició política del moment,  quan un Govern va decidir construir dessalinitzadores que ara ens resulten vitals...? Què faran els Governs per respondre a les properes sequeres, ja endèmiques...? Si no se’ns diu altra cosa, el cost global de l’aigua l’han de continuar  pagant exclusivament/majoritàriament el consum domèstic (19%) i el consum industrial (9%)?

He fet preguntes que no tindran  respostes. Però manifestar  inquietuds i  posar-les sobre de la taula entenc que és una exigència personal, i ensems general i necessària, per esgrimir els mínims drets que ens estan deixant a la ciutadania. Però estem en un País socialment i políticament sense concreció, embargat per la necessitat gairebé malaltissa de poder, sense el mínim interès general d’aquest Poder en el lloc i hora que li toca viure. Però el què  sí vol aquest  Poder,  és que aquest País nostre  sigui  la seva finca particular...

Estic clamant en el desert...?

J. Vinyeta.-  23 de Març de 2023

---

[1] https://www.xcatalunya.cat/tania-verge-violadors-badalona/

[2] https://sequera.gencat.cat/web/.content/02_LA_SEQUERA/02_QUE_LA_SEQUERA/Doc_LesSequeresCatalunya.pdf

[3] https://www.fundacionaquae.org/wiki/5-000-litros-de-agua-1-kilo-de-arroz-el-uso-del-agua-en-la-agricultura/

^[4] https://www.desenvolupamentsostenible.org/ca/5-laigua-recurs-natural-imprescindible/figura-58-consum-daigua-a-catalunya-per-grans-sectors

[5]        https://www.sindic.cat/site/unitFiles/4255/Informe%20purins%20a%20Catalunya_cat_ok.pdf     Informe del 2016....

[6]  https://www.ccosona.cat/actualitat/2356-preocupacio-a-osona-per-a-l-aturada-de-les-dues-plantes-de-purins-de-la-coma

[7] https://www.esquerradiari.cat/Les-electriques-ara-prefereixen-la-hidraulica-per-mantenir-els-seus-beneficis

761.- El dit i la lluna.-

761.-  El dit i la lluna.-

Em sembla que estan passant coses que fan veure més el dit que no pas a la lluna que aquest dit assenyala.

Ha corregut per les xarxes unes declaracions d’una joveneta gaditana, que exerceix d’infermera a la Vall d’Hebron, fotent a parir allò, en paraules textuals, del puto C1 o nivell mínim de català exigible al treballadors i funcionaris dels serveis públics  de Catalunya. I la Vall d’Hebron és un servei públic de Catalunya, i per tant aquest puto C1 ha de ser exigible a tots els que allí hi treballin.

Les declaracions eixelebrades d’aquesta noia són, no podem obviar-lo, greus. No ja per la negació que presenta  de fer servir  un idioma obligatori quan presta els serveis pels que ha estat contractada, sinó per la ridiculització de la llengua nostra de la que en fa gala. No sé si a més, el fer-ho en hores de treball, sense el cabell recollit i sense mascareta, obligatòries per pura asèpsia en un hospital, donat que desconec si hi ha regulació la boral especifica, agreuja la falta comesa.

El vídeo va ser immediatament respòs a les xarxes, i potser com diuen a Castella ...con indignacion justa y digna de loa... El cas és que el clam generalitzat ha mogut fitxa i s’ha obert l’expedient corresponent a unes declaracions  fetes amés  amb una xuleria que puc considerar , sent comprensiu, infantilesca, però que si és així, com en qualsevol malifeta greu  d’una criatura, mereix un correctiu sever. La noia, que ara es queixa d’assetjament permanent i de tenir pors de sortir al carrer, aquesta noia ara ha d’assumir les conseqüències que li estan ocasions unes declaracions no rumiades i grotescament expressades. Ella sola n’és responsable perquè, pel què sembla i irresponsablement, no sap que tots els nostres actes tenen conseqüències i, en alguns casos, com del que en parlem, greus.

Però entenc que fins ara, en tot l’expressat, només ens hem entretingut en mirar el dit i no la lluna que assenyala. Perquè això esdevingui, i és manifest en els hospitals i centres sanitaris de Catalunya, es fa necessària una passivitat i descontrol general i per tant negligències comeses en la Consellería de Sanitat de la Generalitat. Un descontrol negligent en contractació de personal sanitari en tots el nivells de personal forà per pures raons econòmiques, sense les exigències que la determinada contractació imposa i que van encarades, aquestes exigències, a respectar el nostre dret a ser atesos en la llengua que ens és pròpia. Dret dels ciutadans  que inexcusablement té l’obligació de fer respectar el Govern de Catalunya   I si això no es porta a terme, la responsabilitat de que no s’exigeixi el que s’ha d’exigir és responsabilitat, en última instància  si  mirem la lluna i no el dit, del propi President per no controlar en profunditat els seus consellers i, en aquest cas concret, al Conseller de Sanitat.   Infermeres i metges titulats a Catalunya i amb capacitat suficient, abandonen Catalunya en recerca de millors retribucions fora de les nostres fronteres. Per tant sabem la causa, que resulta  purament econòmica, de que els d’aquí ens marxin. I si no hi ha diners,  si no hi ha el valor necessari per resoldre definitivament  el que aquests diners que marxen (20.000.000 € anuals) no marxin, o si ni tan sols es té el valor de reclamar els que ja han marxat  i no tornen, es pot començar per fer calaix suprimint dobles sous i jubilacions anticipades, o prebendes   de determinats funcionaris o serveis i de medis propagandístics de la bondat del Pares de la Pàtria... O controlar el nepotisme i l’amiguisme partidista, que no són més que premis a la fidelitat o mostres del nepotisme familiar més decarnat i que sempre costen molts diners, qüestions que sembla que  l’Administració en vulgui fer gala de forma permanent. És aquesta Administració, encapçalada pel President de la Generalitat,  la que s’ha de posar en marxa per solventar de forma immediata les negligències que fins ara van quedant paleses en la defensa dels dret de la ciutadania.

Perquè la societat civil ha decidit mirar la lluna tot i que molts, molts dits s’estan entossudits en que no la puguem veure, la lluna.  Però ja ha après aquesta societat Civil que, per veure la lluna, s’ha d’apartar dels que ens la volen enganyosament assenyalar amb el dit...

 

J,  Vinyeta

6 de Març de 2023

760.- Evidències

 

760.- Evidències.-

És ben cert que  aquell 1 d’Octubre, va trasbalsar el País   i  l’Estat. I d’aquells fets, que l’Estat espanyol no ha pogut pair, ve la deriva política general d’avui dia. D’aquell  A por ellos..., pensant que tot estava ben encerclat per la convicció de la força,  Espanya s’ha  anat situant en una posició desbocada i directament assenyalada per la justícia  europea. Perquè, tot i que és  ben cert que molts de nosaltres tampoc hi vàrem comptar perquè Europa se’ns va girar d’esquena, l’exili dels que varen marxar a Brussel·les  comença a ser decisiu en tot plegat.

Espanya, que compta amb la judicatura tant polititzada com l’Estat que més a tota la UE,  tampoc va pensar, i molt menys creure  i imaginar, que les seves decisions judicials sobre dels fets d’aquell 1 d’Octubre, tindrien, tard o d’hora, resposta des de l’ONU, des d’Alemanya, Bèlgica, Escòcia, Itàlia... i, finalment, i contra  tot pronòstic  de les files polítiques i judicials de l’Estat espanyol, des de  Luxemburg.  L’última sentència del TJUE ha estat una patacada seriosa que  assenyala, i deixa en entredit,  la judicatura de l’Estat espanyol en tot el que fa referència a l’actuació, encarnada en aquell president de tribunal, Marchena, davant  els fets d’Octubre del 2017. Sentència que, a més,  facilita les properes decisions del TDHE.

Marchena, imagino  que ferit i dolgut, planifica la seva venjança  i explica i aplica la llei derivada de la supressió del  delicte de sedició. Però no podem oblidar que, la venjança, si pot venir, és perquè  ha estat propiciada per unes modificacions legals sobre del dret penal que s’han pogut portar a terme, mai hem d’oblidar-ho, amb el recolzament de Junqueras i companyia. Perquè Junqueras, aspirant etern a la Presidència de la Generalitat, va embolicar i facilitar al PSOE tot el que legalment entenia com a  possible per, d’una banda, facilitar l’empresonament dels exiliats i eliminar entrebancs  a les seves aspiracions, i d’altra, restaurar la seva inhabilitació per poder presentar-se a les properes eleccions.

 Però Marchena  interpreta la llei, que ha quedat modificada,  en sentit contrari dels interessos dels que la varen propiciar en benefici propi, i fa entendre que Junqueras i companyia han de continuar inhabilitats. Hores d’ara, Junqueras no podrà presentar-se a les properes eleccions i, el que és pitjor derivat de la llum de Marchena:  els més de 4000 inculpats en les accions recurrents d’aquell referèndum, veuran les demandes fiscals ampliades com a conseqüència de les modificacions legals propiciades per l’ER de Junqueras, Rufián, Tardá, Huguet, Sol i companyia. Jové i Salvadó són el primer exemple del què pot propiciar el canvi de llei.

Seria interessant saber qui ha marcat aquesta estratègia tant adient que acaba perjudicant als propis pels que va ser dissenyada.

 I al mig de tots plegats, el MHP Aragonés que només fa que repetir-se afirmant que els objectius del Govern continuen sent el mateixos que ens ve repetint, però que difícilment ja  no ens son creïbles i sona, tot plegat, a pur sarcasme... O, en el pitjor dels casos, a cinisme junquerià habitual.

Ara, quan ER ha quedat en evidència i i particularment ferida, encara té el cinisme (insisteixo, habitual) de voler fer-nos combregar amb rodes molí dient-nos que els canvis propiciats per la nova llei, afavoriran a les generacions futures (Rufián dixit...). Deurà ser a les mateixes generacions fins a les que ER a ajornat parlar de independència... El que dèiem.

 

J. Vinyeta

18 de Febrer de 2023

759.- El TJUE es pronuncia

 

759.-  El TJUE es pronuncia.-

Ha trigat el Tribunal en pronunciar-se i respondre a Llarena. Però, quan ho ha fet, ho ha fet amb contundència. Tal que, pel moment, Llarena, i en conseqüència Marchena i el Suprem, s’ha estimat més rumiar si emet una nova Euro ordre de detenció de Puig (els altres estan pendents del TGUE sobre de la seva immunitat i per tant de moment son clarament inabastables).

Poca cosa afegir.  Els que hi entenen han fet el que havien de fer  i era el fer-nos entenedors dels valors de la sentència. I és en aquests aclariments on  sembla entendre que la resolució del Tribunal no ha estat precisament favorable als interessos de España. I ho dic, a més, perquè, quan PP, VOX , C’s  i PSOE  sortien a la TV a fer declaracions sobre del  resultat arribat de  Luxembugr, deien que els afavoria. Però un entès en comunicació no verbal ens hagués fet notar la  carona de tristor amb que ens donaven la notícia.

TV3 ens  ha donat la notícia amb l’alegria habitual amb que ens dona qualsevol notícia que pugui allunyar-nos del sentiment comunitari en el que ER i PSC (i Junts, que també piula poc...) ens volen mantenir. Per  corroborar-ho, Ariadna Oltra, la presentadora de Els Matins de TV3, programa que el dia 30 coincidia amb la lectura de la sentència de marres des de  Luxemburg, i potser pressuposant que la sentència estaria  més d’acord amb les tesis de l’advocat general La Tour, gens plaents pel nostre País que en les de Boye i companyia, va fitxar una jurista riojana perquè anés explicant el que ens deia el ponent de la sentència que la anava llegint: potser pensava o que no hi havia juristes en aquest País per  fer-ho amb qualitat i honradesa o que, pitjor encara, fora millor que una jurista forana i més aliena al sentir independentista de molts dels de aquí a casa, donés un toc més de picardia a la desfeta que potser era el que volia poder anunciar. Ves a saber...

Aquí, a casa nostra, tenim gent que ha escorxat  el llenguatge jurídic per fer-nos-el entenedor. Casulleras  i Partal (VilaWerb)[1] varen posar de seguida el dit a la nafra obrint precisament la Sentència[2]  per on donava més alè a tots aquells que necessitàvem de saber-ne. Estic a l’espera  de Boye...

Però ha estat Josep Costa[3]  qui realment ha posat  tota la carn a la graella en un fil, que entenc de lectura obligada, en el que desgrana, una per una, les preguntes de Llarena i la resposta del Tribunal a les mateixes. Costa  diu que Llarena ha perdut per 9 a 0...

Ara, quedem pendents de la  propera sentència que vindrà de TGUE  i serà la resposta a la concessió o no de la immunitat  dels exiliats eurodiputats. Dictada aquesta, haurem d’espera la del TDHE que, per a molt que disgusti alguns, ha rebut, amb la sentència del TJUE més arguments que ens afavoreixen a l’hora de pronunciar la sentència que té pendent al respecta tot plegat, inclos sobre de la procedència o no del judici  que varen portar a terme Marchena i companyia.

Pot ser que l’exemple més ben triat per definir la situació que crea la sentència, ens la dona R. Cotarelo en el seu  article El fil d’Ariadna de la justícia europea[4]  (que no és l’Ariadna Oltra...), publicat a El  Món, en la que ens ve a dir que, aquesta sentència serà com aquell fil d’Ariadna que, seguint-lo ens traurà del laberint, laberint  jurídic on la judicatura espanyola ha volgut posar el Procés. Procés que ben bé podria ser  el Tesseu que mata al monstre...

Perquè  la Sentència no ha estat només una resposta a les prejudicials de Llarena. Com que el TJUE assenta jurisprudència, va desgranant condicions per a noves Euro ordres, definicions de situacions, circumstàncies i aclariments que ens aplanen el camí... La Sentència entén als catalans com un minoria amenaçada. Ens ho diu la Justícia Europea i davant de sentències com aquesta, Europa  no sòl mirar cap una altra banda. A nosaltres ara ens queda la obligació de exigir d’Europa precisament el compliment d’aquesta sentència.  Els carrers estan, de nou, a la nostra disposició.

Em sembla clar que tenim cada dia més a prop l’objectiu que ja vàrem expressar a les urnes aquell 1 d’Octubre de 2017. Ara, més que maia, depèn de nosaltres amb les ajudes que ens van venint  de  Luxemburg...tot i esperant les d'Estrasbourg

 

J. Vinyeta

2 de Febrer de 2023

---

1 https://www.vilaweb.cat/noticies/sentencia-tjue-llarena-puigdemont-analisi-josep-casulleras/

[2] https://www.elnacional.cat/ca/politica/tjue-admet-pot-denegar-euroordre-puigdemont-risc-vulneracio-drets-fonamentals_961509_102.html

^[3] https://www.larepublica.cat/noticies/josep-costa-destaca-que-el-paragraf-125-de-la-sentencia-del-tjue-conte-el-motiu-pel-qual-lindependentisme-ha-guanyat-per-9-a-0/

[4] https://elmon.cat/opinio/fil-ariadna-justicia-europea-602253/