766.-
Apreciacions.-
La patacada del TGUE del passat dia 5 entenc que ha fet un bon
servei al País. No tant per a les immunitats de Puigdemont, Comín i Ponsatí
(que no tinc dubtes de que seran recuperades més aviat que tard), però si per a
fer entendre al món independentista la
claredat del discurs de Ponsatí just després de la sentència.
Des de fa temps vinc exposant que, a
pesar de tots els esforços que es van fent des del punt de vista judicial, la
iniciativa s’ha de portar des del País, des de aquí a casa. Ponsatí a tingut,
des del primer dia, la valentia de dir-nos que allò que va passar va ser com un
miratge en el que més de dos milions de persones hi vàrem creure (i hi seguim
creient), però que el què no varen fer els polítics no ho hem fet nosaltres. I ens ho repeteix el passat dia
5 d’enguany, deixant descol·locats
Puigdemont i Comín.
NO soc pas del que hagi dubtat mai de
la voluntat de Puigdemont de refer la famosa DUI i, tampoc he dubtat mai de la
necessitat “ d’estovar” la judicatura
espanyola (situada fora de mare i a les ordres del feixisme franquista que ha
estat sempre present en ella ja des d’abans de la mort del dictador), des de la
justícia europea que, tot i que continuen sense acceptar-la, la hi acabarà fent
mal.
Però, em sembla que, per tot plegat,
el País ha començat a adonar-se que passar el temps en la inòpia que suposa l’espera de que ens donin la
llibertat sense el mínim esforç, no serveix de res. El temps se’ns acaba. Pel
Juny de l’any proper torna haver-hi procés electoral Europeu. I hi ha dubtes
sobre de la possibilitat de presentació del President i de Comín. El retorn del President torna a quedar
penjat durant uns mesos més, fins a la sentència del TJUE que s’espera per a
d’aquí a sis mesos... Com actuarà l’Estat espanyol davant de les candidatures
de Puigdemont, Comín i Ponsatí? I, quina serà la resposta del Parlament Europeu al respecta...? Mentre, el propi President
ens insinua que rumia la possibilitat de
no tornar mai més...
Llegia l’article de Josep Costa en la
que ens ve a dir que la bombolla europea ha punxat[1]
i ens ve a explicar el mateix que Ponsatí, assenyalant que la independència no
vindrà d’Europa, si no de (Sic.), mobilització popular i acció política
interiors...
Per això dic que aquesta sentència ha
pogut fer una bon servei al País si, per la patacada, obrim el ulls de cara a
una mobilització que pot tenir lideratge. És el que em sembla que es pot desprendre
de l’article i del discurs mencionats.
J. Vinyeta
11 de Juliol de 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada