761.- El dit i la lluna.-

761.-  El dit i la lluna.-

Em sembla que estan passant coses que fan veure més el dit que no pas a la lluna que aquest dit assenyala.

Ha corregut per les xarxes unes declaracions d’una joveneta gaditana, que exerceix d’infermera a la Vall d’Hebron, fotent a parir allò, en paraules textuals, del puto C1 o nivell mínim de català exigible al treballadors i funcionaris dels serveis públics  de Catalunya. I la Vall d’Hebron és un servei públic de Catalunya, i per tant aquest puto C1 ha de ser exigible a tots els que allí hi treballin.

Les declaracions eixelebrades d’aquesta noia són, no podem obviar-lo, greus. No ja per la negació que presenta  de fer servir  un idioma obligatori quan presta els serveis pels que ha estat contractada, sinó per la ridiculització de la llengua nostra de la que en fa gala. No sé si a més, el fer-ho en hores de treball, sense el cabell recollit i sense mascareta, obligatòries per pura asèpsia en un hospital, donat que desconec si hi ha regulació la boral especifica, agreuja la falta comesa.

El vídeo va ser immediatament respòs a les xarxes, i potser com diuen a Castella ...con indignacion justa y digna de loa... El cas és que el clam generalitzat ha mogut fitxa i s’ha obert l’expedient corresponent a unes declaracions  fetes amés  amb una xuleria que puc considerar , sent comprensiu, infantilesca, però que si és així, com en qualsevol malifeta greu  d’una criatura, mereix un correctiu sever. La noia, que ara es queixa d’assetjament permanent i de tenir pors de sortir al carrer, aquesta noia ara ha d’assumir les conseqüències que li estan ocasions unes declaracions no rumiades i grotescament expressades. Ella sola n’és responsable perquè, pel què sembla i irresponsablement, no sap que tots els nostres actes tenen conseqüències i, en alguns casos, com del que en parlem, greus.

Però entenc que fins ara, en tot l’expressat, només ens hem entretingut en mirar el dit i no la lluna que assenyala. Perquè això esdevingui, i és manifest en els hospitals i centres sanitaris de Catalunya, es fa necessària una passivitat i descontrol general i per tant negligències comeses en la Consellería de Sanitat de la Generalitat. Un descontrol negligent en contractació de personal sanitari en tots el nivells de personal forà per pures raons econòmiques, sense les exigències que la determinada contractació imposa i que van encarades, aquestes exigències, a respectar el nostre dret a ser atesos en la llengua que ens és pròpia. Dret dels ciutadans  que inexcusablement té l’obligació de fer respectar el Govern de Catalunya   I si això no es porta a terme, la responsabilitat de que no s’exigeixi el que s’ha d’exigir és responsabilitat, en última instància  si  mirem la lluna i no el dit, del propi President per no controlar en profunditat els seus consellers i, en aquest cas concret, al Conseller de Sanitat.   Infermeres i metges titulats a Catalunya i amb capacitat suficient, abandonen Catalunya en recerca de millors retribucions fora de les nostres fronteres. Per tant sabem la causa, que resulta  purament econòmica, de que els d’aquí ens marxin. I si no hi ha diners,  si no hi ha el valor necessari per resoldre definitivament  el que aquests diners que marxen (20.000.000 € anuals) no marxin, o si ni tan sols es té el valor de reclamar els que ja han marxat  i no tornen, es pot començar per fer calaix suprimint dobles sous i jubilacions anticipades, o prebendes   de determinats funcionaris o serveis i de medis propagandístics de la bondat del Pares de la Pàtria... O controlar el nepotisme i l’amiguisme partidista, que no són més que premis a la fidelitat o mostres del nepotisme familiar més decarnat i que sempre costen molts diners, qüestions que sembla que  l’Administració en vulgui fer gala de forma permanent. És aquesta Administració, encapçalada pel President de la Generalitat,  la que s’ha de posar en marxa per solventar de forma immediata les negligències que fins ara van quedant paleses en la defensa dels dret de la ciutadania.

Perquè la societat civil ha decidit mirar la lluna tot i que molts, molts dits s’estan entossudits en que no la puguem veure, la lluna.  Però ja ha après aquesta societat Civil que, per veure la lluna, s’ha d’apartar dels que ens la volen enganyosament assenyalar amb el dit...

 

J,  Vinyeta

6 de Març de 2023