760.- Evidències

 

760.- Evidències.-

És ben cert que  aquell 1 d’Octubre, va trasbalsar el País   i  l’Estat. I d’aquells fets, que l’Estat espanyol no ha pogut pair, ve la deriva política general d’avui dia. D’aquell  A por ellos..., pensant que tot estava ben encerclat per la convicció de la força,  Espanya s’ha  anat situant en una posició desbocada i directament assenyalada per la justícia  europea. Perquè, tot i que és  ben cert que molts de nosaltres tampoc hi vàrem comptar perquè Europa se’ns va girar d’esquena, l’exili dels que varen marxar a Brussel·les  comença a ser decisiu en tot plegat.

Espanya, que compta amb la judicatura tant polititzada com l’Estat que més a tota la UE,  tampoc va pensar, i molt menys creure  i imaginar, que les seves decisions judicials sobre dels fets d’aquell 1 d’Octubre, tindrien, tard o d’hora, resposta des de l’ONU, des d’Alemanya, Bèlgica, Escòcia, Itàlia... i, finalment, i contra  tot pronòstic  de les files polítiques i judicials de l’Estat espanyol, des de  Luxemburg.  L’última sentència del TJUE ha estat una patacada seriosa que  assenyala, i deixa en entredit,  la judicatura de l’Estat espanyol en tot el que fa referència a l’actuació, encarnada en aquell president de tribunal, Marchena, davant  els fets d’Octubre del 2017. Sentència que, a més,  facilita les properes decisions del TDHE.

Marchena, imagino  que ferit i dolgut, planifica la seva venjança  i explica i aplica la llei derivada de la supressió del  delicte de sedició. Però no podem oblidar que, la venjança, si pot venir, és perquè  ha estat propiciada per unes modificacions legals sobre del dret penal que s’han pogut portar a terme, mai hem d’oblidar-ho, amb el recolzament de Junqueras i companyia. Perquè Junqueras, aspirant etern a la Presidència de la Generalitat, va embolicar i facilitar al PSOE tot el que legalment entenia com a  possible per, d’una banda, facilitar l’empresonament dels exiliats i eliminar entrebancs  a les seves aspiracions, i d’altra, restaurar la seva inhabilitació per poder presentar-se a les properes eleccions.

 Però Marchena  interpreta la llei, que ha quedat modificada,  en sentit contrari dels interessos dels que la varen propiciar en benefici propi, i fa entendre que Junqueras i companyia han de continuar inhabilitats. Hores d’ara, Junqueras no podrà presentar-se a les properes eleccions i, el que és pitjor derivat de la llum de Marchena:  els més de 4000 inculpats en les accions recurrents d’aquell referèndum, veuran les demandes fiscals ampliades com a conseqüència de les modificacions legals propiciades per l’ER de Junqueras, Rufián, Tardá, Huguet, Sol i companyia. Jové i Salvadó són el primer exemple del què pot propiciar el canvi de llei.

Seria interessant saber qui ha marcat aquesta estratègia tant adient que acaba perjudicant als propis pels que va ser dissenyada.

 I al mig de tots plegats, el MHP Aragonés que només fa que repetir-se afirmant que els objectius del Govern continuen sent el mateixos que ens ve repetint, però que difícilment ja  no ens son creïbles i sona, tot plegat, a pur sarcasme... O, en el pitjor dels casos, a cinisme junquerià habitual.

Ara, quan ER ha quedat en evidència i i particularment ferida, encara té el cinisme (insisteixo, habitual) de voler fer-nos combregar amb rodes molí dient-nos que els canvis propiciats per la nova llei, afavoriran a les generacions futures (Rufián dixit...). Deurà ser a les mateixes generacions fins a les que ER a ajornat parlar de independència... El que dèiem.

 

J. Vinyeta

18 de Febrer de 2023