767.- Eleccions 23J.

 

767.-  Eleccions 23J.-

Quedava pendent de clarificació el vot dels residents a l’estranger. Ara podem dir que els resultats són definitius i queda clar que la possible abstenció de Junts no és suficient per  entronitzar Sánchez. Sánchez necessita al menys un escó de Junts que li doni el sí a la investidura. Així estan les coses.

Els resultats ara ja són de tothom coneguts i, per tant, no cal repetir xifres. I ens trobem que aquells que hem  deixat amb el cul escaldat  al món sobiranista com a resultat de l’abstenció, que o bé anava directament a castigar als partits o, senzillament, a no participar en unes eleccions que munta un estat que ens  està portant a la ruïna econòmica, política i social si no hi posem remei aviat, d’aquells, Junts és qui en surt més ben parat i es troba fent d’àrbitre en el resultat electoral. I per més  capricis del destí, Puigdemont, el fugado, el fugitivo de la justícia, el exiliado  i més coses, és el cap de files d’aquests Junts... Baños, que sol fer piulades divertides, feia aquella en la que li deia Sánchez que agafés el falcon i anés a Waterloo...

Em sembla que per Catalunya hi corra  un cuquet  que ens fa posar un somriure, com a mínim  irònic, en pensar que, aquell que ha estat permanentment vilipendiat, ara serà qui podrà dirigir l’orquestra. Però des de Catalunya i, molt especialment des del món sobiranista abstencionista (al menys 700.000 per una o altra de les causes que com a mínim he esmentat), continua disposat a no afluixar.  I per tant, està pendent de la decisió que pugui prendre Junts en el moment de la votació.

Em sembla que és el 16 d’Agost que es constitueix el Parlamento. Queda clar, si no hi ha sorpreses per part d’ER, ben castigada per l’abstenció per segona vegada i amb declaracions confuses i grollerament interpel·latives  als votants pel seu silenci, que hem d’estar pendents de l’actuació de junts. I més ara en que, si vol participar en la festa socialista, ha de regalar un dels seus escons al PSOE.

I dic d’estar a l’aguait perquè el fet de que Junts hagi sortit menys escaldat de la contesa, no em sembla que vulgui  dir que, de comportar-se  com ho han vingut fent els partits sobiranistes en general i molt més concretament ER i les CUP fins avui, no sigui castigat en les eleccions futures en funció de les decisions que prengui ara.

Entenc que Junts ho té difícil. Entenc que depengui del premi en disputa que el propi Turull (a qui suposo sota l’ègida de Puigdemont) ens diu que ha de ser pagat per endavant. Ells sabran que han de fer i, el què facin, serà o no del nostre gust: la decisió serà o no serà del nostre  grat, nosaltres n’assumirem les conseqüències, però a ells també els hi caldrà assumir-les.

Per cert, m’ha semblat llegir-escoltar que VOX entén que, sense Catalunya, ells i el PP podrien governar Espanya...  Comencen a veure (entendre per haver-ho raonat, no els hi  és pas una norma...) que, en contra de totes les seves imposicions, Espanya resulta ingovernable sense la participació   d’alguns catalans, botiflers o no Tenen una solució molt fàcil i no és altra que deixar que la DUI es posi novament en marxa. L’economia és sempre a les bambolines de la política però, a tota aquesta trepa, hi ha quelcom que està per sobre de tota l’economia: una ideologia que tots entenem com a feixisme, ideologia  que  es posarà en marxa  un cop hagin guanyat les eleccions sense Catalunya.  Una ideologia amb la que tota l’Espanya  que volen  estarà (política, social i econòmicament)   als seus peus. I hauran estat els espanyols els que ho hagin decidit... No sé quin esquer els hi hem de posar, però si és galdós, segur que hi piquen. Hi col·laboraran els de Junts...? En qualsevol cas, nosaltres, Catalunya, se’n sortirà. I és precisament això el que els emprenya...

Quedem a l’espera de tot plegat.

 

 

J.  Vinyeta

29 de Juliol de 2923

 

P.S.: I tot això, sense saber si Aragonés aguantarà el que li queda de legislatura...