769.- Dies d’espera.

 

769.- Dies d’espera.-

Sembla que els ànims es van temperant. La decisió de junts de  apostar pel català a Europa ha revoltat l’ambient. Junts, que havia demanat fets i no promeses,  ens ha sorprès amb la carta  que el ministre d’exteriors ha enviat al Consell Europeu  apostant per la incorporació del català, basc i gallec, com a llengües de ple dret dins de la Comunitat Europea. És la primera vegada que l’Estat  espanyol insta que Europa tingui aquestes realitats en el seu catàleg lingüístic. La decisió queda ara en mans de Brussel·les que haurà de parlar-ne en el ple del Consell del proper dia 19 de Setembre. La resposta està allà. Però sigui quina sigui la resposta, en el dubtós cas de que sigui d’entrada rebutjada, sempre, a partir d’aquell moment, ens deix la porta oberta davant del TJUE per les accions que siguin necessàries.

L’esverament ha estat per a totes bandes. Però qui han estat més actius han esta el d’ER, que després de no sé ja quants anys pactant gratuïtament amb el PSOE, ha convocat a tots els seus (trolls inclosos) a vilipendiar l’acord que ells havien estat incapaços d’exigir en cap de les moltíssimes negociacions que han efectuat en seu parlamentària.

Molts tampoc  no han entès que, si a la fi s’han de repetir eleccions, el primer pas era iniciar la Legislatura amb la elecció de la Mesa. I que aquesta elecció havia de comportar els primers fets exigits per Junts. Armengol guanya de carrer, reduint, amb els resultat, les ja poques possibilitats de Feijoo. Armengol immediatament anuncia que permetrà l’ús de català, euskar i gallec  a partir d’aquell mateix moment. Potser per a confirmar-ho Armengol  ens recita uns versos d’Espriu molt adients: “...Recorda sempre això, Sepharad...”  Un cop fet  el primer pas, ara quedem a l’espera del que ha de venir.

Per tant, entenc que no cal cap esverament. Amb  aquest primer pas, els que ho compten tot ens diuen que el 19/9 d’enguany, Sánchez encara no haurà estat investit i que, en conseqüència, la retirada  o  la interrupció de la qüestió plantejada a Europa, serà ja el primer motiu per defenestrar Sánchez i anar a noves eleccions. També, per sorpresa, ha resultat que hi havia  mala maror entre PP i VOX  i que ha quedat manifesta en les eleccions als components de la Mesa en la que VOX, per obra i gràcia del propi PP, no hi està representat.

S’iniciarà la negociació per a la investidura de Sánchez. Estan per veure quines condicions exigiran Junts i ER, ara convertida gairebé en comparsa en la negociació. El resultat és absolutament desconegut i les condicions  que s’han fet públiques són amnistia i autodeterminació. El que no sé és, en cas de ser acceptades, com es pot garantir el seu compliment per part del investit. Personalment, potser posaria davant l’amnistia: hi ha 4500 represaliats  que han de quedar fora, tant ràpidament com sigui possible, de la influència nefasta de la justícia espanyola...

Hem d’esperar. Personalment no em posaré la bena abans de la ferida perquè desconec, com tots, com es resoldrà el futur que ens inquieta... Però no vull dir amb això que no em preocupi aquest final. Em preocupa  i molt recaure en un nou dejà vu que seria nefast  pels interessos del País.

En cas de noves eleccions, és evident que el pactat fins avui, llevat del tema europeu, decaurà. 

I haurem de tornar-hi.

J.  Vinyeta.- 

19 d’Agost de 2023