727.-
Enginyeria social.-
És
una expressió que no és meva. És d’un
professional de la medicina que me la va comentar. És una expressió – idea del que ens envolta, i
que em va agradar. Li vaig demanar permís per utilitzar-la. Me’l va donar i així ho faig. Ve l’expressió en raó del que
estem vivint aquest dies (i ja fa mesos...), amb el tema de la pandèmia.
Vagi
per endavant que no soc, ni molt menys,
negacionista. Tant és així que, si tot va bé, en un parell de dies em
vacunaran. Però, potser perquè tinc molts anys i, en conseqüència, menys por
que molts dels que em volten, se’m acut que, tot i la gravetat de la situació,
dels centenars de morts entre els quals hi ha familiars directes, dels ingressos
diaris als hospitals, de tot plegat, tinc la sensació de que tot es fa més gros
del que realment és. No es tracta de minimitzar les coses. Però, tinc la
sensació de que volen que tot vagi en
favor del Poder, en majúscules. Que tots estiguem quietets i calladets, forma
part de de tota aquesta ordenació necessària sense la qual el desastre,
que ens volen fer veure com a permanentment i imminent, ens serà inevitable.
Ja
sé que, dit així, sembla una bajanada. Però la realitat, al menys la que em
sembla veure, és que la por ens té arraulits en un racó de casa, sense pensar
en res més que no sigui les maldats que ens toquen viure. Dic
que no hi ha cap protesta i ho afirmo, tot i que sense dogmatitzar. Però que amb
els motius perquè hi hagi protestes, que tota la ciutadania estigui aturada ens hauria de fer pensar. De respostes
populars a tot allò que podríem dir-ne, suaument, abusos clars del
sistema, no n’hi ha cap i això encara és més definidor. Certament, només son
tolerades manifestacions dels negacionistes, bellugades per VOX o, encara
pitjor, les manifestacions directes de l’extrema dreta (recordem la celebració recordatori
de la participació pro Hitler de l’anomenada divisón azul), perquè tenen
molt clar, uns, altres i nosaltres també,
que ells poden celebrar-les amb
autèntica impunitat.
El Deep State està a l’aguait de tot el que no sigui correspondència ideològica. Ens deixa clar que, tot allò que pot fer-li
pessigolles, ha d’estar absolutament vetat. Exemples elementals, en
aquest sentit, com les declaracions de renda que, segons s’ha dit, dels errors
de l’agència tributària en serà responsable el declarant, i que ni ningú ho
posi el carrer com a resposta, mostren que la ciutadania està/estem respectant,
acollonits, les consignes per arribar a
la fi del túnel en el que se’ns hi ha fet entrar de forma immisericorde. I ho
fem sense preguntar ni tant sols de quina allargada és, on ha començat, o per
què ens hi hem hagut de posar. Ni quines han estat les raons per les què, aquells
que haurien d’haver estat vetllant
perquè no haguéssim hagut d’entrar-hi al túnel, han caigut, en no saber
respondre per ineptes a una pandèmia, en l’autoritarisme més dictatorial, i en
la confiscació, en massa casos, dels drets universals de la
ciutadania, com element justificador de la seva incapacitat. Perquè, potser la voluntat
d’aquest Deep State està en mantenir tot allò que defineix
l’estatus, ni que tan sols sigui social, com element absolutament definitori de
la voluntat política que, teòricament es vol
mantenir. Tot plegat, causat per
la seva ineficàcia, i per la seva incapacitat de pensar que hi ha gent que
necessita que, allò que la ciutadania ha aportat durant tota la vida, que en diem
impostos, puguin servir perquè, tot i que ho diuen espectacularment, ningú quedi darrera: no és més que un eufemisme de la negació de
la misèria que van deixant i en la que molts estan vivint...
Diguin
el que diguin, el poder utilitza la situació en la que ens trobem per a
mantenir-se en la cresta de la onada. Hi ha interès, i no crec que ningú ho dubti, en mantenir una suposada pau
social, mostrant-nos els morts diaris amuntegats
a les portes dels cementiris: la culpa sempre serà de la maleïda pandèmia que amaga els errors comesos des de les
administracions i que, per raons de la mateixa pandèmia i per la por
malauradament real de contagi, no podem ni contestar. I el que és pitjor, les
víctimes mai son les que diuen ser: tot ha d’estar a l’alçada de la voluntat i
formes dels que manen, de forma que, tot quedi arrodonit i clar...
Això,
aquest tractament, és el que aquell professional de la medicina, em definia com
Enginyeria Social: tot es presenta com un infern del que no se’n pot
sortir; la responsabilitat que tots tenim, s’ha posat tant dins de tot plegat
que els que no estan malalts, poden ser contaminadors immediatament tant si son curosos en les mides oficialment
necessàries, com si no. L’eventualitat és la norma que en obliga a quedar-nos a
casa. En cap cas, podem anar més lluny
del que la situació permet. Els que depenen econòmicament de les decisions de
l’Estat, tampoc poden manifestar-se perquè les mides de seguretat ho
impedeixen, i els autònoms encara estan pitjor.
L’Estat, amb la seva Enginyeria
Social, ens deixa clavats a casa. I
se n’aprofita. El que no diu,
suposo que és perquè no té el valor de dir-ho, és que no té ni un duro per fer
front a les de demandes socials que aquesta pandèmia, que hi és i que en cap cas vull negar, exigeix. Han
estat més importants els AVES (com els inaugurats a València o a Toledo... o la
comunicació d’Atocha a Chamartín...) que les misèries que ens trobem dia a dia al
carrer...
Res
és etern. Per tant, a pesar de la voluntat de tenir-nos enganxats, aquesta
situació tindrà un final. I el tindrà
també a Catalunya. Amb la diferència tremendament important de
que, aquí, a Catalunya, la fi de la enginyeria
social, es correspondrà amb la
resposta amplament majoritària de la societat catalana que sap que, en el
pitjor del les situacions, el 52% de la
població ha votat per a ser una República Independent de l’Estat espanyol.
Tenir un mínim de paciència (que la pandèmia arribi al final...), no vol dir,
en cap cas, que necessitem ampliar la majoria republicana per haver d’actuar.
Que alguns, que pacten precisament amb aquests que ens pressionen amb
aquesta enginyeria social (i, en conseqüència, enginyeria política repressiva), vulguin
mantenir la idea de que si no estem ben alliçonats, el resultat serà esfereïdor,
entenc que val més que s’ho facin mirar,
perquè, tot i ser jo agnòstic, l’esperança en la gent del País la tinc plena.
J. Vinyeta
12 d’Abril de 2021
