726.-
I
ara, què?.-
Illa entén que ha guanyat unes eleccions que estaven
muntades perquè les guanyés. És cert. Però,
com va passar amb la victòria electoral d’Arrimadas, la victòria no li serveix
de res. ER, que ha quedat en segon lloc, entén que ha de controlar el que,
segons ella, és el procés independentista. JuntsxCat, que ha quedat a la par
amb ER (un escó menys), entén que el Procés, amb majúscules, està a les seves
mans i per tant, acceptant un segon lloc en el Legislatiu català, no vol que
els Procés es converteixi en un procés continuista i, per tant, autonomista.
Les CUP, sembla que vulguin integrar-se. Jèssica Albiach i Gallego, amb la boca oberta i implorant una
participació en un Govern que, amb menys escons que les CUP, és de participació
pràcticament inviable. Vox arrasa a la dreta, C’s, anunciant el que els hi ve
al darrera, perd aquella majoria
cridanera i, juntament amb el PP, queden
absolutament residuals. Àngels Chacón i Marta Pascal no han fet res més
que restar milers de vots a la Llista de Laura Borràs.
I ara, què?. De moment estem sense Govern i, ja sé
que soc molt agosarat, em sembla que va per dies.
El resultat electoral ens dona unes dades
incontestables: el 52% dels electors han votat a favor de la independència de
Catalunya i, aquest resultat, equival a 72 escons dels 135 que composen el
Parlament català, és a dir: majoria absoluta. Del que es tracta ara és de que
el Govern que es formi, incorpori de manera inequívoca aquest resultat
electoral. Però això, que ER, com a suposat grup independentista més
votat, pacti i formi un Govern que expressi aquesta realitat,
sembla precisament el gran escull per a la formació del govern que defineixen les urnes.
No hem d’amagar la decepció que en molts, i des de
fa temps, ens ve provocant l’actuació d’ER. Per adobar-ho, vol mantenir una
taula de diàleg amb el Govern Central que tots sabem que no anirà en lloc i ens
diu que el 52% dels vots, no serveixen
per res. Per forçar als de Laura Borràs, signa amb les CUP un acord marcadament social i de tal
envergadura que, per molt que si posin, no hi ha diners suficient per poder-lo
posar en marxa ni tant sols espiritualment[1]: fum i
res més que fum. D’altra banda, en l’hipotètic cas en que les CUP entressin a
formar part del Govern, voldrien la injuriada
Conselleria d’Interior...?
Junts
col·loca Laura Borràs en la Presidència del Parlament. Ha estat una
Presidenta frustrada a la Generalitat, però amb un resultat electoral excel·lent:
un partit al que ni tant sols se li reconeixien drets electorals, que ha de
començar des de cero, sense cap participació publicitària en els mitjans públics durant la campanya, amb
tota la oposició del Deep State que sap que l’odiat i ensems temut
MHP Puigdemont en manega els fils, ha
aconseguit uns resultats electorals espectaculars que, com a mínim, es
tradueixen en la Presidència del Parlament. El fet és important perquè podem
recordar l’actuació de la Mesa en
l’anterior legislatura, comandada pel President Roger Torrent, que torpedinava
sistemàticament les accions del
President Torra.
En joc hi ha el Consell Per la República. Waterloo i el que
representa, està en plena efervescència després dels èxits
internacionals que ha tingut, política i judicialment. Certament està a
l’espera de les decisions dels TJUE, del TEDH i de la Justícia belga, però gosaria dir que ningú en dubta de la seva
positivitat favorable respecta de les moltes qüestions que els tribunals
espanyols (així com el Parlament Europeu) van presentant. I potser en aquesta
qüestió està la mare del ous...El CxR posa contra les cordes Junqueras, a tots els seus portaveus mediàtics (Sol, Heredia,
Voltas i companyia...) i, en conseqüència, a tota ER en general i Aragonés
en particular. ER vol mantenir el
partit per sobre de tot. Junts vol que CxR estigui present en l’ideari
polític del dia a dia. ER planteja un CxR que no estigui controlat per
Puigdemont...
És per tot plegat que, sense voler ser bestioleta de mal averany, em
costa de veure un final més o menys
proper. A més, cal afegir el tema del rescat que ens ve d’Europa i caldrà
preguntar (i preguntar-nos) si Junts ha de formar part d’un Govern que haurà de
protegir el patrimoni català davant les
restriccions que ens imposaran rescatadors, que arrasaran l’Estat, i fer-ho sense l’autoritat necessària derivada
de la inexistència d’un Estat Propi.
O, si pel contrari, només cal investir
Aragonés i prou, facilitant-li durant la legislatura els acords puntuals que es
creguin adients.
A tot plegat, sumem-hi els jutges, que s’han fet els
amos de l’Estat espanyol, sense el mínim contrapoder necessari i que
modificaran qualsevol decisió que no els hi convingui...
J. Vinyeta
3 d’Abril de 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada