724.- Bullangues? [1]
Barcelona té una certa tradició en allò que s’anomenen BULLANGUES (la definició que incorporo és la de Viquipedia, perquè és la que he trobat amb més caire polític. Els diccionaris catalans son molt concisos en donar la definició de bullanga). Els historiadors ens podran explicar amb concreció, allò del per què de tot plegat. Però, el que sembla cert és que, darrere de totes elles, hi havia un sentit de malestar i injustícia social realment patent i manifest i que, en tots el casos, les reclamacions que eren l’objecta d’aquelles manifestacions, des del poder central, s’intenten solucionar amb repressió (afusellaments inclosos) o amb càrregues militars o bombardejos de Barcelona. L’Estat espanyol, sempre ha estat molt procliu a donar carta blanca al militars per solucionar problemes socials. Però aquesta vegada, ara, avui dia, si podem definir els esdeveniments diaris i des de fa dies, a Barcelona, amb sorolls i crits socials perfectament audibles com a bullangues, la pertinença a l’OTAN de l’Estat espanyol, impossibilita la utilització de l’exercit. L’únic sistema coercitiu que li queda a l’Estat, i que és molt poderós no cal oblidar-ho, és el conjunt del que anomena cuerpos y fuerzas de seguridad del Estado. Com a mostra, només cal recordar la presència multitudinària dels anomenats Piolins durant l’Octubre del 2017
Les bullangues, durant la primera meitat del segle XIX, tenen, en un sentit (reivindicatiu) o altre (purament diguem-ne bullanguero), un marcat caràcter revolucionari o revisionista (segons vist des del prisma carlí o lliberal, propis de l’època) i és possiblement, per aquest aspecte diguem-ne marcadament reivindicador, que l’Estat prenia mesures perquè, i en independència de la visió d’una o altra banda de l’arc polític en que es propiciïn, no fos cas que la febre revolucionària prengués un caire inacceptable, entès com a perillós des del punt de vista sempre conservador del govern de torn. En qualsevol cas, les demandes, com que el poder actuava i actua de forma reactiva sempre i les demandes eren fetes callar mal fos a canonades, es quedaven per resoldre. I així hem anat tirant.
Ara,
Barcelona i algunes ciutats catalanes, cremen. Amés de cremar, grups anarcos
més o menys concrets, aprofiten l’avinentesa
per allò de que el millor és que no hi hagi res però traiem-ne
profit del moment (mal sigui amb un xandall o una samarreta...), elements que,
si ho rumiem bé, fan més soroll del que en fan els altres queixant-se amb raó i que, donades les
circumstàncies que els hi són pròpies, aquests grups àcrates s’han de separar
de tota la colla encara que només
sigui perquè els altres, els bullanguers de veritat, puguin expressar-se
amb una certa normalitat. El que malauradament no sabrem, perquè la desconfiança
en el poder no és pas una cosa d’avui dia, és si, aquests dropos que trenquen aparadors
alguns dels quals han estat detinguts (vol dir que la policia sabia on
trobar-los...), pertanyen al sectoral que ens diuen que hi pertanyen, o són o
formen part de l’esfera conxorxada des de dintre del sistema amb la
finalitat de que, les reclamacions que
els manifestants posen sobre de la taula, quedin esmorteïdes o apagades.
Le Bullangues, repeteixo, formen part de
la identitat barcelonina. En el meu entendre, potser s’hauria de pensar, com
s’havia d’haver pensat segles endarrere, que la repressió del sistema, com a
resposta a unes reivindicacions que ningú ens vindrà a dir que son una
bestiesa, farà que, com passava en el Segle
XIX, sigui la solució de les
demandes que son justes. Si no es fa bé i no s’atenen les reclamacions que tots
sabem quines son(i que no dic que sigui una qüestió senzilla), la llavor
revolucionària, i no precisament anarco si no que burgesa, com correspon a molts dels que estan
aixecant i mantenint la protesta, continuarà.
I no oblidem que, les grans revolucions que han marcat la història, no han estat precisament les que
han dirigit els grups diguem-ne àcrates
sinó, al contrari, han estat les comandades i dirigides des dels grups que
podríem anomenar burgesos. Cremar contenidors, no és més que la forma equivalent a aixecar les llambordes
dels carrers per trobar-hi la platja que
hi havia a sota. En De Gaulle, que
encarava el problema amb repressió pura i dura, de viure encara, ho recordaria
molt bé.
J. Vinyeta
3 de Març de 2021
[1] les
Bullangues són l'expressió de les tensions socials sorgides en el si de la
societat catalana arran de l'extensió de les relacions socials capitalistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada