725.- Nervis i pors

 

725.- Nervis i pors.-

O al menys m’ho sembla, perquè l’envestida que des de tots els medis unionistes s’està portant a terme perquè no hi hagi Govern a Catalunya amb majoria independentista, és  brutal. Però, anem a pams. Aclarir, en primer lloc, que era la meva intenció no dir res més fins que el Govern de la Generalitat estes concretat. Però la situació es va complicant dia a dia més i es fa difícil el silenci.

1.- Ara estem a l’espera de la composició de Mesa del Parlament i Govern de la Generalitat.  Resulta que, havent-se  muntat unes eleccions amb uns tempos  Ad  hoc i per segona vegada,   el món independentista ha tornat a guanyar de forma majoritària i absoluta. I això els trau de polleguera. Només cal observar les actuacions judicials immediatament, a l’endemà  de coneguts els resultats electorals: Hasél,  contra la Mesa del Parlament, contra  la Sindicatura Electoral, etc... No son més que venjances polítiques per intentar guanyar espúriament el que no  varen poder guanyar a les urnes. Si a més hi afegim les proclames de Foment i del Cercle  d’Economia, la violència  de no sabem ben bé de quins en les darreres manifestacions pro  Hasél, però que la policia identifica i troba quan s’han passat de la ratlla; els brams dels Comuns  i la incontinència del Coscu..., entestats en formar govern amb Illa i constituir una sucursal de Madrid al Parc de la Ciutadella; Europa que, amb un incòmode  aixecament de immunitat parlamentària, vol  mirar cap una altra banda però que, mal siguin  de reüll, vol tenir sota control els calés que han de prestar a l’Estat espanyol de forma immediata.. Tot plegat, els posa molts nerviosos...

2.- El PE ha tret la immunitat als parlamentaris catalans. Era cosa sabuda però, no per això ha deixat de ser una sorpresa que dels 705 diputats, 12 estesin absents, 400 votessin a favor de la derogació de la immunitat, 248  votessin en contra i 45 se’n abstinguessin.  Personalment em sembla que, en aquest cas com en tants altres afers judicials, han comés un error de bulto.  Els esforços de la diplomàcia espanyola,  i la disciplina de vot imposada (i que els resultats  mostren que ha estat trencada en molts casos), no han donat res més que una  victòria pírrica que deixen la marca Espanya tocada.  I, en canvi,  els unionistes han deixat obertes de bat a  bat les portes perquè el Procés estigui més que mai a Europa i perquè el TJUE obri el meló del problema català i hi entengui. La venjança, una vegada més, ha estat la resposta de la justícia espanyola amb  la supressió del tercer grau als presos polítics que havia mantingut en aquesta posició , durant tot el procés electoral català, amb la finalitat de que ajudés  als interessos electorals del PSOE   per fer-li possible una victòria electoral que, tot i haver-ho estat, no ho ha estat  suficient per aconseguir la presidència de la Generalitat i, pel que sembla que serà, ni tan sols la Presidència del Parlament. I els torna a empresonar just en el mateix moment en que el PE fa públic el resultat  de la votació del PE perquè sap que, d’haver-ho fet abans, els resultats encara els hi haguessin anat pitjor. Els nervis hi són evidents...

3.- Potser com a conseqüència de tot plegat a Madrid, a Múrcia i  a Castilla y León, s’ha obert la caixa dels trons: mocions de  censura   en les dues darreres comunitats   i convocatòria d’eleccions  a Madrid, amb mocions de censura pel mig que s’hauran de resoldre  als tribunals. Ayuso, amb el més pur esperit  nacionalista, busca el que podríem anomenar una independència madrilenya convocant unes eleccions que sembla impossible que perdi, i que arrodonirà amb l’ajuda de VOX. C’s es va aproximant al PSOE i Sánchez ho aprofita per preparar unes properes eleccions de les que en resulti la innecessària presència dels Comuns en un govern que, dia a dia, se li  va presentant  al Sr. Sánchez més i més   incòmode. Al mateix temps,  aconseguir desfer-se del dolorós ajut que, tot i que gratuïtament, li va proporcionant ER.  Si hi afegim que Casado porta encara els dits marcats a la cara de la bufetada que va rebre  en les eleccions catalanes i amb l’ombra de Feijoó al darrera: que Bárcenas, mal sigui només xerrant i amb l’ajut de Boye i del jutge del procés, ens deixa clar que M.Rajoy és Mariano Rajoy. Amb la perspectiva de que Villarejo col·labori, durant el procés del que serà objecta l’expolicia, en el desprestigi del PP. Sense oblidar-nos de  la Corona malbaratant el minso prestigi que li queda amb l’emèrit en el seu Spa de luxe, amb  les filles que es fan vacunar a Dubai o amb els silencis eixordadors de Felip... Tot plegat, va creant un Totum Revolutum amb un final que, sigui el que sigui, quedarà pendent de les decisions (sentències) que els tribunals europeus vagin prenen sobre els afers  catalans – espanyols que, pel que sembla i d’acord a jurisprudències anteriors, no han de ser favorables per a la Justícia espanyola i que, d’alguna manera, per allò de la visió l’Estat de Dret vist des de Luxemburg, podrien  afectar els crèdits  que la UE te previst concedir a l’Estat espanyol de forma més o menys immediata.

Per tot plegat, nervis i pors...

J.  Vinyeta

12 de Març de 2021