659.- Equilibris.-
La situació, des del
punt de vista català, està complicada i fa que tot plegat sembla que vagi per
la corda fluixa. No vull dir amb això que estigui perillosament més difícil del
què ho està normalment des de ja fa anys. Veig més complicada la situació per
las definicions i decisions polítiques que se’ns venen a sobre i, especialment,
per les dates que les condicionaran. Posem –hi atenció.
-- El
President Torra em sembla entendre que està més o menys proper de ser
inhabilitat. De ser-ho, certament la
decisió del TSJC anirà al TS i d’aquí al TC. Els tempos per a cada un dels procediments son difícils de calcular,
però tots sabem que els jutges d’aquest Estat corren quan els hi convé o els hi
ve de gust i per tant, sent una qüestió gairebé de caire imperial-patriòtica, pot ser que arribem a la fi del procés
judicial de forma ràpida (això de la
rapidesa no és anecdòtic: els agressors de Blanquerna, continuen en llibertat
després de sis anys de la sentència ferma del TS...[1]). Però
mentre la sentència no sigui ferma, Torra continuarà sent President electe de
la Generalitat. Si arriba de forma ja
irrecurrible (tot i els meus dubtes de la possibilitat de que no sigui el
Parlament qui defineixi la situació del president de la Generalitat i no un
jutge perquè, per a ser jutjat, ¿no requeriria la necessitat d’un suplicatori
acceptat per la Cambra, donada la seva immunitat parlamentària?), em sembla
evident la necessitat de que es convoquin eleccions, mentre el Vice President,
Aragonés, estigui en mandat presidencial en funcions (suposo que aquest és el camí).Per
tant, ERC té, a la vista, unes eleccions catalanes que guanyarà o perdrà bàsicament
en funció de com porti la investidura del President espanyol Sánchez. Hi ho
sap.
-- Però hi ha una data tremendament important:
sembla que el 19 d’aquest mes, es pronunciarà
el TJE respecta de la immunitat
de Junqueras i, en conseqüència, de la
de Puigdemont i Comín, sentència que, segon experts, podria arribar a que el
judici del procés fos declarat nul. Si la immunitat es produeix i
Puigdemont és considerat amb qualitat plena d’Eurodiputat, Puigdemont podria venir
al País (jo no ho faria perquè tots sabem de la justícia espanyola, que
buscarà, mal sigui, si el color de les
sabates és o no adient, i, en no
sent-ho, l’empresonarà...) i fer
trontollar el imaginat èxit d’ERC en
les suposades properes eleccions. En tot
això, els pressupostos de la generalitat potser haurien de ser prorrogats per tercera
vegada... i gira el Món i torna al Born
que, en aquest cas, son els Comuns
i, per afinar-ho més, hem de conjugar-ho tot plegat amb els pressupostos de l’Ajuntament de Barcelona. Tot plegat, equilibris circenses...ERC,
Comuns, Torra, Puigdemont...
Arrodonint la
setmana, Rajoy ens presenta les seves memòries. És fa difícil que ens el puguem
creure perquè ens va demostrar fefaentment que és un mentider convulsiu. Però,
pel que es va sentint, tot estava dat i beneït per aplicar el 155, passés el
què passés en aquella nit de trist record i de traïcions internes al Palau de
la Generalitat. No he llegit aquestes memòries i la veritat és que, en raó del personatge, poques
ganes en tinc de fer-ho. Sortiran treballs molt més fiables sobre els fets i
moments dels que ens parlen aquestes memòries. I seran la porta per la que ens
hi donaran accés fiable.
Tota aquesta situació
que anomeno complicació en sembla que
ens facilita les coses importants: ERC ha de fer bondat i no fer passar bou per
bèstia grossa. No és que li importi massa perquè em sembla que entenen com a prioritari l’amnistia a
Junqueras per sobre de qualsevol altra qüestió, però haurà de ser molt prudent
a l’hora de facilitar la investidura de Sánchez perquè no se’ns converteixi en
un botifler. La justícia europea pot
donar, amb el tema dels candidats europeus electes, una bufa ben sonada a la
justícia espanyola que, per molt que se la vulgui passar per l’arc de triomf,
li deixarà els cinc dits marcats a la cara. I si, a més, hi ha eleccions autonòmiques ens donaran la ocasió de
seguir augmentant en participació i, per
tant i una vegada més, deixar clar que dia a dia anem sent més. Algú pensava
cinc anys en darrera, per exemple, que avui estaríem on estem?
J. Vinyeta
6 de desembre de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada