660.- Cayetana i les males herbes.-
Cayetana, el penúltim
fitxatge dels populars, va fen bona la seva presència. Vol créixer com ho fa l’herba que
troba forat
poc cuidat, a l’ombra o al sol, que de tot hi ha, però que es multiplica
a la que té ocasió, esgarrapant terra
que podria donar bons fruïts.
Cayetana ens va
aparèixer per Catalunya amb l’ambició posada en unes eleccions generals i per
donar alguna cosa més a un PPC a les últimes però arrossegant finalment al
partit a un fracàs històric. Després de
la rebolcada no li va quedar més remei que estirar encara més aquell coll que
algú havia comparat amb el d’un llebrer i començar a marcar territori (com ho fa qualsevol llebrer...) però alçant la veu
en comptes de la pota. I, es clar, quan resulta que Arrimades havia perdut les
sessions de plató de TV del Parlament català, Cayetana s’ha anant guanyant el
lloc amb les declaracions tant o més
esverades que las de la montapollos. És la portveu del PP
al Congrés i, a fe de Déu, que sap
omplir diaris, especialment els més afíns.
Ha aprés de pressa, potser
perquè és doctorada per Oxford, del seu cap
de files, Aznar, amb qui comparteix
butaca a la FAES. Aznar es passà tot el seu mandat dient allò de que
sense violència es podia parlar de tot; presumia de demòcrata, tant que va
arribar a parlar del Movimiento de Liberacion Nacional en referir-se a ETA. Després va iniciar un procés de re centralització de l’estat que encara
continua, i acaba dient-nos, com a bon demòcrata,
que un terrorista convicta i confés, que ja ha complert una condemna imposada
per un tribunal espanyol que ha estat considerada injusta per un tribunal
imparcial (Estrasburg), no pot formar
part d’un govern de l’Estat.
Resultava evident que
la deixebla havia de superar al mestre i l’última entrada de Cayetana, a sac,
però amb la finor habitual i sense immutar-se, no ha decebut: ha assenyalat que la situació
política de l’Estat es pitjor ara que
quan matava ETA[1].
Aznar i Cayetana ens venen a dir el mateix: la
situació política és dramàticament greu.
Entenen que quan ETA matava no calia fer
res més que fer i desfer a voluntat en la suposada recerca d’una pau que va resultar ser una recerca
falsa, perquè es podia haver aconseguit fent política, allò tan inusual.
I és clar, ara que
alguns estan intentant fer política, qüestió tan inusual com abans en aquest
estat governat per pur interessos mercantilistes, ara, perquè s’intenta fer política, la situació és dramàticament perillosa perquè,
no ens enganyem, potser el poder perdrà algun llençol en la bugada i això
és inadmissible. És a dir, sense
violència tampoc es pot parlar de tot. Sí, Cayetana, ara no hi ha morts. Però hauries
de pensar per què n’hi havien en aquell temps perquè em sembla que coincidirem
molts en dir que dos no es barallen si un no vol... I ara sembla que ningú, excepte
Cayetana, es vol barallar. Diria allò de“...m’horroritza pensar que algun dia [Cayetana] pugui dictar les normes de psicologia de
masses...” que Unamuno va dedicar a Millàn Astray. Però no sé si Cayetana també hagués dit en aquell moment
allò de ...abajo la intel·ligència, viva
la muerte... qui sap!
És ben cert que l’herba
creix sense gaires atencions, però hi ha herbes que valdria més que mai no sortissin... És un problema greu perquè inclús l’Evangeli en parla de les males herbes, i de com tractar-les...
J. Vinyeta
9 de Desembre de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada