643.- Por...!

643.-  Por...!

La sentència està a prop. I Espanya té por, molta por, perquè preveu una resposta civil important si és que la sentència, com malauradament esperem, és condemnatòria i, a més, greu. És per això que, tal com ja va fer en les èpoques de Rajoy, comença a intimidar: de moment no parla de tumultos, com  Méndez de Vigo va qualificar les manifestacions davant la Conselleria de hisenda el setembre del 2017, però detén per terrorisme a suposats CDR. Pel què  sembla, la GC entén com a explosius i perillosos  els materials pirotècnics que es fan servir en els correfocs, en els que hi participa un dels detinguts. El que ens queda clar és que, per a molt que ho dissimulin, és va creant el discurs apropiat perquè l’independentisme (perquè aquesta és la finalitat de tot el discurs...) sigui considerat  terrorista, separatista, rebel, organització per delinquir i, en conseqüència, criminal. Sigui com sigui  i vagi com vagi, el que sí hem de mantenir, a tota costa, és la presumpció d’innocència dels ara encausats per la Audiéncia Nacional tribunal que, en cap cas ho podem oblidar, és aquell desgraciadament famós Tribunal de Orden público, al que li ha canviat el nom, i que ha estat ratificat per aquets estat de dret espanyol del que tant s’enventen, però mantenint un tribunal clarament d’ascendència franquista que defensa dia a dia    qüestions més i massa properes a determinats interessos concrets i oligàrquics. Després, en funció de com es porti a terme el judici, si arriba, ens posarem, com sempre i pacíficament, al costat de la justícia, el que no vol dir que ens posem al costat de la decisió del tribunal/s que  la prengui/n, perquè també tenim, com es diu popularment, molta mili i sabem quin pa hi donen davant del que els interessa: només calen recordar les sentències dels tribunals europeus  condemnant als tribunals espanyols i dels que la justícia espanyola  en passa olímpicament.

Sembla, per tot plegat, que el desig, que s’expressa amb una  voluntat que em sembla clara, és que hi hagi  una resposta violenta que justifiqui una acció policial contundent, seguida d’una acció judicial pretesament exemplificadora, perquè sabem i  ho tenim  clar, qui té la força. Però en dir-ho, em ve a la memòria aquell discurs de Unamuno davant de tota la fatxenderia del moment i  recordar el sentit d’aquelles paraules que  sempre és bo de tenir present: és possible – ens vol dir Unamuno -  que els opositors guanyin batalles, però no convenceran perquè, per convèncer han de persuadir i per persuadir és necessària la raó en el què estan  fent, raó que nosaltres sabem ben bé que no la tenen. I, afegeixo jo, de   raó, en la guerra que estan muntant, només en presenten una que és clarament ideològica i com a tal clarament difuminable. I si ells no en tenen de raó, podem dir sense dogmatitzar què, en el pitjor dels casos, la raó és nostra.  I tenen por, molta por, perquè amb una resposta democràtica i pacífica a tot plegat, només sabran oposar-hi repressió policial i jurídica sota mirada aparentment indiferent d'Europa.

En massa ocasions ser mal pensat m’ha obert vies per l’enteniment del dia a dia. Entenc que les coses mai son per què sí. I, per tant, mal pensar sempre pressuposa un mínim d’anàlisi al que ens hi ajuda el comportament de l’entorn del fet que ens fa rumiar. I, es clar, amb aquest mal pensar i en l’entorn actual, se’m acut pensar que ahir, precisament ahir, el Parlament Europeo portava al TJUE  el seu informe sobre Junqueras i companyia.  I, per arrodonir, el TS avui (els interessats ja se  n’assabenten   ahir, precisament ahir...) dona llum verda, i per unanimitat , el trasllat de la mòmia del Dictador (si, en majúscules!) de Cuelgamuros al panteó familiar situat a El Pardo, amb el rebombori corresponent d’aquells. que ahir, precisament ahir, felicitaven a la GC per la seva actuació. I ahir, precisament ahir, cinc cents agents de la GC, ajudats pels Mossos, amb helicòpter voleiant per sobre mitja Catalunya, ahir, precisament ahir, es realitza una suposada acció antiterrorista a Catalunya.  Ahir, precisament ahir... Potser és que soc més  mal pensat del que jo mateix em creia...

J.  Vinyeta

24 de Setembre de 2019