624.- Nova legislatura a Europa.

624.- Nova legislatura a Europa.-  

Europa ha estat més Europa que mai. Deixa clara l’existència, de moment,  de 28 Direccions Generals per governar el que ben bé podria considerar-se la multinacional més important del món. I es clar, les lluites per manar, deixen de banda el que potser ha d’entendre's com l’actiu més important de qualsevol grup empresarial: el grup humà que el composa, grup que, en aquest cas és, ni més ni menys,  la ciutadania de la Comunitat Europea. Les discussions per l’obtenció de càrrecs i posicionament de grups de influència (i les prebendes posteriors derivades per a tots els íntims) ha estat llarga, posant  en evidència que de Unió Europea, poca cosa; d’Estats suposadament units, res. De famílies polítiques, molt. I per sobre de tot, interessos econòmics.

Per corroborar-ho, només ens ha faltat veure la sessió inaugural de la Legislatura  al Parlament Europeu:  Parlamentaris asseguts quan sona l’Himne a l’Alegria,  considerat himne de la  UE; altres girats d’esquena, i un grup considerable, i amb tota seguretat més remarcable, liderats pel diputat nord – irlandès del Sinn Fein Matt  Carthey , assenyalant   a Tajani que el Parlament està per defensar els drets humans de la ciutadania i als seus parlamentaris, fent notar l’absència en aquell acte, dels Diputats europeus Puigdemont, Comín i Junqueras, absència que deixa sense representació a Europa a quasi dos milions i mig de votants... Tajani, aquell mateix que beneïa Mussolini, va continuar, impertèrrit, amb el seu guió. Al carrer, unes deu mil persones, ciutadans europeus en aquests moments sense representació parlamentària, clamaven pel mateix. Penso que molts recordàvem, també, en aquell moment,   els fets succeïts al Parlament de Hong Kong... Ara, un cop engegat el Parlament, les famílies polítiques començaran a rumiar i plantejar-se com resoldran el problema, de poder és clar, que se’ls hi presenta amb la fugida d’una setantena de diputats anglesos just en el moment en que el brexit sigui un fet. De moment, i pel què diuen, l’eix franco – alemany és el que ha sortit més reforçat... Però tot està per veure. Mentre, Puigdemont no pot anar a França...

Aquí a casa nostra ens hem hagut d’empassar el gripau de veure a Borrell com a cap d’Afers Estrangers de la UE. És ben cert que una cosa és predicar i una altre ben diferent donar blat perquè, què  dirà si ha de parlar de Kosovo?  Potser també caldrà desinfectar aquell País...?

Mentre, Marchena  consulta al TJUE de Luxemburg sobre de la situació de Junqueras. Només vull assenyalar, potser perquè dec ser mal pensat de mena, que el President del TJUE, Koen Lenaerts, va ser convidat per Lesmes, fa pocs dies, a dinar a Madrid,  i Marchena  va participar en  la convidada... El TJUE ha de decidir properament determinades qüestions que poden afectar seriosament a la justícia espanyola. Hi ha quelcom que ja put en la justícia europea...? Hem de preveure una conxorxa entre tribunals...?

J.  Vinyeta

3 de Juliol de 2019