625.- De pactes i decisions.-
Els pobres mortals
estem corpresus. Aquí, a casa nostra, hem hagut de suportar pactes estranys en
la formació dels consistoris i ara
comença el xou a les Diputacions. Mentre, de Madrid ens arriben indicis de que possiblement s’hagin de repetir
els comicis generals; a les autonomies
hi ha una dansa macabra entre els partits polítics que no sabem tampoc com
acabaran, amb VOX, C’s i PP a la grenya, o en d’altres amb acords definits (el
cas de Navarra, per exemple), i com i fins on poden influir uns i altres en una
suposada investidura de Sánchez, ampliant o no les possibilitats de properes eleccions generals.
Aquí, a casa
nostra, i pendents de La bella Lola d’aquesta nit a Calella, ERC, en boca de
Rufián, s’esvera pels pactes entre JxC i
PSC a la Diputació de Barcelona.
Personalment tampoc és un pacte que m’agradi. Com tampoc m’agrada la
possibilitat de que ERC i JxC, de poder-ho fer per activa o per passiva, donin la presidència del Govern
Central a qui va assegurar-se en el seu moment (i no crec que ara no ho tornés
a fer) de que, com va dir Soraya, i tot i equivocant-se com ha quedat palès,
l’independentisme quedés decapitat. JxC ha jugat a favor del 155, amb aquells que es
donaven el bec amb PP, VOX i C’s a Barcelona...
Hem costa d‘entendre que tenint, hores d’ara, la clau
per formar govern, un govern que ens continuarà tractant com una colònia, no se li posi el vet directament,
sense discussió i tantes quantes vegades
sigui necessari fins asseure’s a parlar de les coses que a nosaltres
també ens convenen. En qualsevol cas i
una vegada més, pel que sembla, quedarà mostrat abastament, si déu no hi posa remei republicà, l’enorme
distància que es va creant entre la ciutadania
i, diguem-ho així, les cúpules de les denominades forces
independentistes dins del territori.
Totes questes, haurien de recordar que Mas es trobava en situació
similar i que va ser prou
intel·ligent per apujar-se a la cresta de la onada que la societat civil
havia creat i cercava lideratge polític. Quan la història es repeteixi, és més
que probable que hi hagi canvis importants en el lideratge d’aquesta societat
civil que, agradi o no a molts, assumirà directament el lideratge de la seva
pròpia voluntat i situació, a despit d’aquells que ens van mantenint amb la
pastanaga al davant... però consolidant els governs centrals que ens
maltracten.
Per cert, que em sembla
que els republicans, abans d’enfadar-se, haurien de
rellegir el famós article que en
Tardà va publicar a El Periódico[1], i, abans de voler fer veure que els que no
hi hem entès res hem estat els atrinxerats..., haurien donar-se compta de que el que Tardà hi diu, potser
no va massa en acord amb molts, molts d’aquell 50% que el propi Tardà diu que
volem la independència. Perquè, com diu Cotarelo, que tant vilipendiat ha estat
per aquests republicans de butaca (els
que no ho varen ser, dic jo, son a la
presó, tot i que dos anys de presó poden haver estovat alguna consciència...), o s’és independentista o s’és
unionista, així de simple perquè, com passa sempre, quan decideixes has
exclòs ja altres opcions. I no decidir
potser la pitjor de les decisions perquè
queda clar, sempre, que son els altres, aleshores, els que decideixen
per tu. Em temo que ERC ja fa temps que ha decidit...
A banda, Rufián hauria d’explicar que vol dir amb allò
de ...més
Rosalia (ara ja Rusalía...) i menys Koiné... no fos cas que
entenguéssim que l’academicisme en
i per el català, la constatació de la
situació actual de la llengua i la seva defensa seriosa, no li agraden... o, el
que seria pitjor, que s’afegís a
considerar el manifest Koiné, publicat l’abril del 2016, supremacista i xenòfob, com l’han considerat molts que, estic
segur, ni tant sols se l’han llegit[2]. Rufián ens ha de dir què vol dir amb això... per no tenir més dubtes dels
que ja ens ha creat amb la seva actuació, per exemple durant la presentació del
llibre de Monedero[3]...
J. Vinyeta.-
6 de Juliol de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada