628.-
Investidura fallida.-
Es fa difícil de
saber el què, el per què, el quan i el com de les suposades negociacions entre
el PSOE i Unidas Podemos. No haver-hi
estat present, obre les portes a qualsevol tipus de informació que es vulgui
donar, inclosa la que va venint dels
que hi han pogut participat directa i
presencialment i que en cap cas assumiran responsabilitats en la seva actuació,
que sempre podrem considerar que no son
més que especulacions. Sigui com sigui, la votació ha estat la que ha estat i
el Reino de España està de nou amb govern en funcions al menys,
així ho sembla, fins el 23 del Setembre proper i amb la possibilitat de
retornar al inici de tot plegat anant a unes altres – noves eleccions generals.
La culpa sempre és
negra i no la vol ningú. Per tant, qui em sembla que quedarà com a dolent de la
pel•lícula serà Iglésias i els seus. No perquè ho siguin, qüestió que ignoro,
si no perquè em dona la sensació que la “dolentia” es dirimirà en l’espai mediàtic. I, posats
aquí, en aquest punt, tinc la sensació de que el PSOE té més accés als mitjans
mediàtics de tota mena que Unidas
Podemos. Si s’ha d’anar a noves eleccions, em
sembla que Iglésias i els seus hi perdran més d’un llençol, de la mateixa
manera que em sembla que Sánchez i Casado aniran amunt i es plantejarà,
novament, un bipartidisme tot i que sense excessives possibilitats de govern,
cap d’ells, majoritari.
ERC continua amb el
mal gust de parlar “del seu presoner...” i oblidant-se dels
altres. No és la primera vegada (recordem allò de Free
Junqueras) Ni és la primera vegada en que obertament, presentant-se com a partit
d’esquerres, ofereix el vot del seu grup
per abstenir-se de forma que, si hi hagués hagut acord Sánchez – Iglésias,
hagués facilitat la investidura del Candidat del PSOE.
Que JxC doni la Diputació de Barcelona al PSC
entenc que és greu, molt greu. Però que ERC pretengui que un dels artífex
directes de la aplicació del famós 155, després de les constants referències a la indissolubilitat
del Reino i remeten la solució catalana a l’estricte compliment de la llei, o
que ens insinuï amb més o menys “cripticisme”
un retorn a un nou estatut, després de tot plegat, repeteixo, que ERC, amb la seva actitud passiva en
aquest cas, vingui en coronar a qui ens ignora tant que ens ve a dir que el
problema català l’hem de resoldre nosaltres els catalans, és a dir que ell, com a cap de govern, se’ns hi
desentén, és encara, en el meu entendre, més vergonyós i molt pitjor que
la jugada de JxC. Perquè podria ser que
JxC no fes res més que una revenja pel que ja ha fet ERC en massa Ajuntaments
(cap de les dues coses em sembla correcta, ho deixo clar). Però ara ERC donava
el garrot a qui sabem que el tornarà a utilitzar com i quan li convingui i en
contra , per més INRI, dels seus
suposats postulats independentistes que ara, per més que ho intenti, ja no ens
podem creure. No fa massa dies ERC ens deia que no entenia que s’anés a Madrid
si no era per entrebancar-ho tot. Ara
resulta que menja del plat que el PSOE li posa a taula, li agradi o no. Però
sempre el troba bo...
Només ens ha faltat
que Abascal, que cada vegada em recorda més aquells discursos feixistes dels
anys trenta, fes referència a Unamuno. No sé si realment coneix el discurs
famós en que diu allò del “Vencereis però
no convencereis...”. Li deixo anotades un parell de referències de les
moltes que i ha a les xarxes per si se’l vol llegir complert..[1].
Estem a l'Espera del que pugui arribar al 23 de Setembre...
J. Vinyeta
25 de Juliol de
2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada