626.-
Sense títol....-
Va quedant clara la distància oberta entre partits
polítics i ciutadania sobiranista.
Qualla amb intensitat, en la meva
opinió, la idea, que ja és un fet, de que
els nostres vots, la nostra elecció a l’hora de votar, no serveix per a res més
que per a repartir prebendes i vicaries.
Perquè del que crèiem que votàvem a
l’actuació posterior dels partits teòricament sobiranistes triats, hi ha un
autèntic abisme. El Reyno de España, se’n frega les mans...
ERC ens va iniciar
la fugida de la DUI pràcticament en
el mateix moment que Puigdemont la proclamava al Parlament. Un cop exiliat i empresonat el Govern, la
Presidència del Parlament, Roger
Torrent, suspèn la investidura de
Puigdemont se suposa que per por (humanament comprensible, però políticament
absolutament inacceptable, tot i que, a la fi, sembla que no va ser més que una
estratègia d’ERC per apaivagar el ànims). Després ens ve allò de Free Junqueras!, deixant clar que els altres
presos i exiliats no existien... Sembla,
així ho entenem molts, que l’objectiu
d’ERC ja no és (potser haurem de dir que ja no era...?) la independència de
Catalunya si no millorar, d’una banda, la situació dels presos, qüestió molt
lloable però, com dèiem i com s’ha anat demostrant fefaentment, inútil i, per
l’altra banda, anar-se posicionant adequadament davant l’Estat espanyol. ERC ha
portat al País a una situació de Stand By apaivagant expectatives, culminat en
l’article de Tardà de fa uns dies en El Periódico: continuen esperant Godot i
apartant-se del món sobiranista perquè, com passa a l’obra teatral, els
independentistes devem fer pudor d’all...
Però així les coses,
ens surten els de JxC i, amb un cinisme i amb una hipocresia que fan feredat, ens donen l’alegria de pactar amb el PSC la presidència de la Diputació de
Barcelona perquè se l’emporti, com així
ha estat, la que és alcaldessa de L’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, a canvi de no sabem ben bé què. Ha
estat una patacada més, de les que fan història: els únics als que els hi
quedava un mínim de credibilitat han pactat amb aquells que ens varen endossar
el 155 amb l’ànim d’anorrear-nos, a canvi d’uns possibles beneficis econòmics
pel partit i la seva estructura que desconeixem, que poden tenir relació amb l’Àrea Metropolitana
i que, en cap cas, compensaran la desfeta política causada. És una mostra clara d’allò de que la realitat supera amb escreix la ficció: tot
és possible, inclòs el pacte i l’aliança
amb l’enemic... per uns beneficis que en cap cas seran per Catalunya,
ans al contrari.
Ha tingut tot plegat, en el meu entendre, un efecte
positiu: la sotragada ha estat suficientment forta perquè la societat
sobiranista hagi començat a dir prou; a
entendre que el lideratge deixat en mans dels partits polítics no
solament ens és inútil si no que, en el
millor dels casos, voreja perillosament la traïció i que potser ja val la dita aquella de ara és l’hora.... No hi ha lideratge, diuen.
Però també és cert que serà del propi
moviment social del que surti:
algú pot dir-me si Krivine o
Cohn-Bendit, potser els grans líders d’aquella
revolta, eren coneguts o famosos abans del 4 de Maig del 68...?
Personalment, em sorprèn el silenci de Puigdemont,
davant de la que ha estat la actuació del seu partit. I no sé (perquè res és
perquè sí...) si la finalitat de tot plegat no és altra que descavalcar-lo perquè
uns i altres hi vagin bé, es deixin als exiliats en l’exili perpetu, s’avinguin
a negociar no sabem ben bé què amb
l’executiu espanyol i fixar una espècie de nou punt de partida, un 0.1.
Ñ continua amb la repressió habitual i el President
Torra s’asseurà a la banqueta dels acusats per desobediència a la JEC. Les CUP,
narinan, narinan, fins que es donin
aquelles condicions idònies que mai arriben...
Em sembla clar que només queda la Societat Civil
sobiranista per mantenir i tirar
endavant els objectius del Procés. I no
sé amb quina estratègia, però ha de deixar clar que no està disposada a
canviar-los. Se’ns gira feina.
J. Vinyeta
12 de Juliol de 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada