629.- Comentaris el dia després

629.- Comentaris el dia després.- 

ERC va posar blanc sobre negre allò que sabíem però que estava per ratificar de forma oficial. Mentre Laura Borràs deia  allò de les 155 raons per votar no a la investidura de Sánchez, Rufián insistia Iglésias en que entrés en el govern i demostrés que eren millor que el PSOE. Hagués estat bé si no fos perquè abans Rufián ens havia dit que s’abstindria en la votació i, per tant, si Iglésias  s’afegia a la festa, l’abstenció garantia la investidura de Sánchez. El final de l’aventura ja la sabem i sabem també, i ara ja sense dubtes, quin és realment el tarannà dels republicans. 

El que em queda per aclarir, i no és més que una suposició de un malpensat, és si la oligarquia, sí, aquella mateixa que VOX, C’s i PP defensen aferrissadament, estava d’acord en que Sánchez fora primer ministre però, sempre que Unidas Podemos no participés  en el govern que es crearia després de la investidura, el que voldria dir que, programàticament, la pròpia oligarquia no veu diferències entre la dreta, ara ja extrema, i el PSOE de Sánchez, González i   Guerra. Però segur que son coses que només son pures quimeres d’un mal pensat com jo... No cal desesperar per desconèixer la veritat de tot plegat perquè, com diu la dita,  a la llarga, tot se sap... Com també sabrem si, aquesta mateixa oligarquia, aquella que Baños va definir com L’estrella de la mort del Imperi, descavalca a la seva joguina  perquè entén que el Sr.  Rivera ja fa pudor a cremat...

A casa nostra, em sembla entendre que Catalunya es va apropant a unes noves eleccions. El President Quim Torra serà inhabilitat i la creació d’un nou govern es farà necessari també per les donades  divergències,  especialment en  la qüestió independentista, entre els membres de l’actual Govern, i més des de que ERC, com molts suposàvem, ha donat, amb la seva abstenció, la possibilitat de que el PSOE formés Govern. Jo no sé si aquesta actitud d’ERC es pot definir com a traïció als vots de tots aquells que els hi varen donar per que es varen creure que els de ERC eren independentistes fins el moll de l’os. El que sí és possible  és  que molts d’aquells, ara decepcionats, els hi facin veure l’error comés amb les paperetes de vot a la mà.  Un, que és mal pensat, se li acut rumiar si tot aquest afany negociador que sembla va activar  Rufián i companyia en les últimes hores prèvies a la votació final, potser no va   estar per obtenir una investidura de Sánchez si no per evitar noves eleccions, i de moment, evitar la patacada que ERC sembla intuir tant en les generals com en aquestes suposades eleccions  catalanes.  Com deia un famós locutor de radio  “...el tiempo siempre da y quita razones...”  Esperarem i...veurem, tot i que ahir, el CEO ens assenyalava a ERC com a guanyadora de les eleccions a Catalunya, tan les purament catalanes com a les generals.  El que passa és que l’enquesta es va fer molt abans de la investidura. Per tant, haurem d’esperar a successives enquestes del CEO o els resultats concrets electorals, si es produeixen eleccions.

S’ha reunit el Consell de la República a Waterloo. Imagino, o al menys així s’ha dit, que es tracta de unificar criteris  per a la/les resposta/es, amb caràcter unitari, que hauríem de donar a les sentències que tots estem esperant i, que per deixar mans lliures als que ho hagin de dirigir, es possible que, ja per aquest sol motiu,  es convoquin eleccions.

Estarem a l’espera i, com sempre, a l’aguait.  S’acosta  l’11 S i espero que ANC i Ómnium estiguin a l’alçada, no ja de la organització, qüestió de la que ningú en dubta, si no en les actuacions abans, durant i després de la que serà sens dubta una nova manifestació memorable. Perquè si l’ANC es fonamenta i constitueix amb l’objectiu de la independència de Catalunya, hora és ja de que, tot i el risc de fragmentació interna, ens digui clarament amb qui vol seguir camí i amb qui entén que no arribarà a port.  Els membres de l’ANC ho esperem, i la societat civil també entenc que vol saber, en un sentit o un altra, amb qui s’hi juga els calés...

Continuen el silencis infamants de Soraya sobre el Imam de Ripoll, i d’Exteriors sobre el que s’ha vingut en anomenar  el Borrellgate... Sort que estem en una democràcia avançada, oi?

J.  Vinyeta

27 de Juliol de 2019